Model De Prova PAU Catalunya (Opció A, Mill. Opció B, Nietzsche)

Opció A

Quisvulla que no reïx en la consideració generalment deguda als interessos i sentiments dels altres, sense que s’hi vegi empès per algun imperatiu moral o justificat per una preferència permissible, és subjecte a la desaprovació moral per aquesta incapacitat però no pas pel seu origen o pels errors, merament personals, que remotament hi poden haver menat. De manera semblant quan una persona s’incapacita per raó del seu comportament privat per a l’exercici de qualsevol deure precís envers la col•lectivitat que li ha estat encomanat, és culpable d’una infracció social. És injustificat de castigar algú perquè està ebri, però en canvi cal punir un soldat o un policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc de dany definits, ja sia a un individu o a la col•lectivitat, el cas ja no cau dins l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins el de la moralitat.

J. S. MILL, Sobre la llibertat, IV

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que enen en el text els mots o les expressions següents: [1 punt]

a) «l’àmbit de la llibertat»

b) «[l’àmbit] de la moralitat»

3. Per què diu Mill que «sempre que existeix un dany o un risc de dany definits, ja sia a un individu o a la col•lectivitat, el cas ja no cau dins l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins el de la moralitat»? (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

4. Compareu la concepció de la moral de Mill amb la concepció de la moral d’un altre autor de la història de a filosofia. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Veritat i llibertat van juntes o juntes es perden irremeiablement». Responeu d’una manera raonada. [2 punts].

NOTA: reeixir: [ind. pr. reïxo, reïxes, reïx, reeixim, reeixiu, reïxen] v. intr. 1 Una cosa, sortir bé a qui se la proposa. Tot li reïx. 2 Algú, tenir èxit en alguna cosa que emprèn. Ell ha reeixit en la seva empresa.

Opció B

¿Què és una paraula? La reproducció en sons articulats d’una estimulació dels nervis. Inferir ulteriorment, però, de l’estimulació nerviosa una causa fora de nosaltres, això ja és el resultat d’un ús fals i injustificat del principi de raó. Com podríem dir, si la veritat haguera estat l’única cosa decisiva en la gènesi del llenguatge, si en les designacions el punt de mira de la certesa haguera estat l’únic decisiu, com podríem, doncs, dir: «la pedra és dura»: com si allò “dur” ens fora conegut d’altra manera i no solament com una excitació totalment subjectiva! Dividim les coses per gèneres, designem l’arbre com a masculí, la planta com a femenina: quines transferències tan arbitràries! Que lluny hem volat per damunt del cànon de la certesa! Parlem d’una serp: la designació no encerta cap altra cosa que el fet de retorçar-se; podria, per tant, correspondre-li també al cuc. Quines delimitacions tan arbitràries, quines preferències tan parcials, ara d’aquesta propietat d’una cosa, ara d’aquella! Les diferents llengües, reunides i comparades, mostren que amb les paraules mai no s’arriba a la veritat, mai no s’aconsegueix una expressió adequada: perquè, altrament, no hi hauria tantes llengües. La “cosa-en-si” (això seria justament la pura veritat sense conseqüències) també és per a l’artista del llenguatge totalment inabastable i no mereix en absolut que intenti assolir-la.

F. NIETZSCHE, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral

...