Simil De La Linea (Plató)

En cap diàleg de Plató es troba una teoria del coneixement expressada d'una manera sistemàtica. Plató suposa des de un principi que el coneixement es quelcom on es pot arribar.

En la seva obra Teetet Plató refusa les teories que ell considera falses del coneixement. Així, refusa la teoria de Protàgores que entenia el coneixement com una mena de percepció sensible i que deia que la veritat era allò que a cadascú li sembla com a tal.

Un lloc on s'exposa la seva teoria es a la obra La república en la que trobem el símil de la línia i el mite de la caverna.

Símil de la línia (La república, 510d.): Plató ens proposa aquesta divisió del coneixement en dos grans nivells i amb quatre subnivells o sectors.

Per Plató hi ha dos mons: el sensible, que percebem pels sentits, i el intel·ligible, que es capta per la intel·ligència, el de les idees, que per Plató és l'únic real. Plató diu que el que veiem en el mon sensible son copies de les idees.

Copies: món sensible

Realitat: món intel·ligible

El desenvolupament de la ment humana des de la ignoraria fins al coneixement passa per dos camps principals: el de la opinió i el del coneixement. Nomes aquest ultim pot rebre pròpiament el nom de saber. L'opinió tracta sobre imatges, mentre que el coneixement com a mínim en la forma de raó pura, tracta sobre els originals o arquetips. Si en pregunto a algú que es la justícia i aquesta persona indica imperfectes encarnacions de la justícia, exemples particulars, que no arriben a la idea universal, com l'acció d'un home just, un conjunt de lleis particulars, això ho fa perquè no sospita que existeix un principi de justícia absolut, normatiu i modèlic. El que veu son les imatges o copies de la justícia ideal i les pren per original. Si pel contrari una persona té una noció de justícia en si mateixa, llavors, serà capaç d'elevar-se per sobre de les imatges fins a la forma o idea, fins l'universal. En comparació amb l'universal han de ser jutjats tots els exemples particulars. Aquesta persona esta en estat de coneixement.

Plató creu possible passar d'un estat a l'altre. Diu que quan una persona s'adona que el que pensava abans, que era original, no es res mes que copia és quan té coneixement.

La línia no esta dividida nomes en dos sectors, sinó en quatre, ja que cada sector esta subdividit i hi ha dos graus dins del coneixement i dos graus dins de l'opinió.

Primer sector: és el grau més baix de l'opinió i té per objecte, en primer lloc, les ombres i en el segon lloc els reflectiments del aigua i els sòlids i això s'explica si pensem que Plató vol dir que qualsevol es pot equivocar prenem les ombres i els reflectiments com originals.

Els subjectes sensibles del món son copies del món intel·ligible ja que la veritable realitat son les idees. Les

...