CODI DE HAMMURABI

EL CODI D’HAMMURABI

Mesopotàmia formava part del "creixent fèrtil", una zona en la qual van aparèixer les primeres grans civilitzacions de la humanitat. Amb el temps, aquests assentaments es van organitzar com a ciutats-Estat i els seus habitants van començar a utilitzar l'escriptura. Les ciutats-Estat primigènies van començar a estendre els seus dominis, creant grans imperis, així, els sumeris estan considerats com els primers a crear una civilització, entre el 2900 a. C. i el 2334 a. C. A aquest poble es deu la invenció d'un sistema organitzat de govern i de l'escriptura. Sobre el 2350 a. C. un nou poble es va erigir com el dominant de la regió: els accadis en el que el seu llenguatge va desplaçar el sumeri i va esdevenir l’hegemònic durant bona part de la història de Mesopotàmia.

Els amorrites, van conquerir Sumer sobre el 1950 a. C. i van establir dinasties en algunes de les seves localitats. D'altra banda, la ciutat d'Ur va ser envaïda pels elamites i va perdre bona part del seu poder.  Babilònia va emergir com a potència de la zona. El 1894 a. C. va aparèixer la primera dinastia babilònica, encapçalada per Sumu-abum. No obstant això, va ser el sisè rei d'aquesta dinastia, Hammurabi, el qual va consolidar el poder de Babilònia en tota la regió.

El Codi de Hammurabi és una font, en primer lloc primària, ja que és un codi de lleis molt antic, és a dir de l’Edat Antiga, que s’ha conservat fins als nostres dies i no ha patit canvis històrics rellevants al llarg dels segles, epigràfica perquè aquest document és escrit sobre una pedra amb l’ús de l’escriptura cuneïforme acadia i finalment històrica, ja que és una font molt antiga i que ha estat reconeguda i important durant el període paleobabilònic.

Primerament, abans d’analitzar detalladament un aspecte concret de la vida dels súbdits del rei, crec que és necessari explicar que és el Codi de Hammurabi i com està o com es va dividir.

El Codi establia normes de vida i de propietat, estenent la llei a tots els súbdits de l’imperi i el seu text, que conté 282 principis, es va tornar a trobar a Susa l’any 1901 a Pèrsia i traslladat més endavant al Museu del Louvre a París.

Es divideix en tres punts claus: en primer lloc, el pròleg que és la part en la que se’ns presenta el rei Hammurabi com el més poderós de tots els regnes coneguts i com si fos una divinitat. Seguidament, hi ha les 282 lleis, el nucli del codi, que s’ha fragmentat en diferents tipologies: per començar tenim les lleis que tracten sobre sortejos i judicis de déu (1-5), seguidament trobem els crims de robatori (6-25), que és el tema que tractarem amb detall, més endavant les que van dels drets i deures dels oficials (26-41), les d’arrendament i lloguer de cases (42-65), relacions entre comerciants (100-107), reglament de les tavernes (108-111), procés executiu (112-119), contractes de depòsits (120-126), les del matrimoni i família (128-184), substitució de nens (185-195), els salaris de les professions (215-240) i finalment els segrestos i els robatoris en la pesca (241-282). Per últim punt trobem l’epíleg.

Començant a analitzar amb detall les lleis que tracten sobre els crims de robatori, segrest i usurpació de pertinences, hem de ressaltar, inicialment, que en comparació amb les lleis actuals, per exemple, de l’estat espanyol o de molts altres països, les que hi havia durant el període paleobabilònic eren molt més impactants en tots els sentits i en les que podem observar, en la meva opinió, una exageració constant per part de la majoria d’algunes lleis perquè, en la majoria de casos que avui en dia considerem menors, se’ls aplica com a solució la pena de mort, però també és cert que era molt comú aquest tipus de càstig perquè no existien encara les presons i pel tipus de sistema polític que exercia el rei Hammurabi. Em resulta també molt curiós la manera que tenien, com observarem a continuació, de retornar les pertinences robades per part del delinqüent a l’amo, ja que com que encara no hi havia monedes, s’havia de pagar, a vegades, amb diversos elements com podia ser, per exemple, animals.

Les lleis relacionades amb l’àmbit de crims per robatoris, segrestos, usurpacions, etc, com ja hem comentat abans, van des de la sisena fins la vint-i-cinquena. A la primera d’aquesta tipologia podem llegir que si un home robava alguna cosa que era propietat de Déu o del Palau, organisme per el qual es regia la ciutat o l’estat durant aquella època, seria automàticament executat i també ho seria qui hagués acceptat aquella pertinença robada podent veure un clar exemple de com de creients eren en aquell període i com de importants veien els governadors als seus déus i, no només al Pròxim Orient sinó a totes les civilitzacions de la Història Antiga, de quina manera es castigava a la població de Babilònia si els governadors creien que havies comès alguna infracció en contra de les seves divinitats. A la setena llei es ressalta que si un home compra o rep plata, or o un esclau o un bou o una ovella o el que sigui de mans d’un fill d’un home o del esclau d’un home sense testimonis, aquest home és un lladre i per tant serà executat, observant a l’instant que ja no només s’acabarà amb la vida d’algú quan «es falti al respecte» a les divinitats i al Palau, que sempre han estat per sobre de qualsevol individu, sinó també per raons, teòricament, més febles. La llei número 8 es basa en que si un home roba un bou, una ovella o un porc sigui del déu o del Palau, haurà de retornar-lo trenta vegades, si són d’alguna persona en comú ho farà deu cops i si el lladre no ho pot tornar-ho, serà executat; aquesta norma serà la primera en la qual veurem que si algú ha robat o ha comès un crim no podrà ser condemnat a mort de primeres, sinó que haurà de retornar al seu propietari el que li ha pres unes trenta vegades o deu: això si, si aquest no té res per tornar-li si que se l’executarà. A la novena llei del codi, hem de destacar que tot aquest aspecte s’estendria fins la número 13, s’explica un suposat altercat de compravenda i de mentides, és a dir si un home que ha perdut una cosa seva ho troba en mans d'un altre home, i el home en les mans es troba el que va perdre declara: «Un venedor m'ho va vendre; el vaig comprar davant testimonis », i si l'amo del perdut declara:« Vaig a presentar testimonis que coneixen la cosa perduda per mi », si el comprador presenta al venedor que la va vendre i als testimonis davant els quals va comprar i el amo del que havia perdut presenta també als testimonis que coneixien el perdut per ell, els jutges han d'examinar les seves declaracions; si segons això, el lladre és el venedor llavors si que serà executat i l'amo de la pertinença ho recuperarà tot. El comprador recuperarà els diners que va pagar del patrimoni del venedor i aquí trobem un clar exemple de llei, mitjançant un judici previ abans de saber qui serà culpable o innocent i, a partir d’això, seguidament veurem que passa en altres circumstàncies segons aquest tema, per exemple: si el comprador no presenta al venedor que l'hi va vendre ni als testimonis davant els quals va comprar, mentre que l'amo del perdut presenta als testimonis que coneixen el perdut, el lladre és el comprador i per tant  serà executat: l'amo del que va perdre recuperarà el que era seu. Si l'amo del que ha perdut la seva pertinença no presenta testimonis que reconeguin el perdut, és un entabanador: s'han estès rumors que no són favorables i per tant ha de ser executat. Si a el venedor li arriba la seva última hora, el comprador es rescabalarà amb 5 vegades el que reclamava en el cas, si aquest home no té llavors els testimonis a mà, els jutges han de fixar un termini de fins a 6 mesos; si no presenta els seus testimonis en 6 mesos, aquest home és un entabanador; i haurà de carregar amb tota la multa del judici.

...