COMO ES QUE COM EREN ELS REFUGIS A CATALUNYA?

Com eren els refugis antiaeris a Catalunya?.

Cada refugi era accessible, almenys, per dues entrades prou separades entre si (20 metres o més). Les escales, a més, per tal d'evitar l’entrada de les bombes, es feien en tres trams, disposats a escaire.

Normalment, els refugis no tenien cap tipus de seients, ja que eren excessivament estretes i només s’havien pensat per a encabir-hi el major nombre de persones, que hi entraven apressades i no hi havien de trobar cap tipus d’obstacle pel camí. En canvi, algun dels privats sí que en tingué, tant a l’interior de la ciutat com als masos, fins i tot amb alguna sala.

Els refugis antiaeris podien ser, bàsicament, de dos tipus:

• de trinxera.
• de galeria.

Els primers foren, arreu, els més habituals, si més no inicialment, per la seva facilitat i rapidesa de construcció: consistien en una rasa, més o menys protegida, on la gent es col·locava estirada al terra. Eren  poc segurs però fàcils de construir i això facilitava les coses.

Els de galeria, pel fet de ser subterranis, eren molt més segurs. Consistien en una sèrie de galeries de mina, d’un a dos metres d’amplada per poc més de dos metres d’alçada, de vegades protegides per parets d’obra i volta catalana, excavades a una profunditat variable, fins a uns deu metres, preferentment sota els edificis per tal de garantir-ne la seguretat. En altres ocasions, però, no s'hi pogué fer o enllestir el recobriment d’obra.

El refugi

Bombardejos que va patir Barcelona del 13 de febrer de 1937, i com en altres parts de la ciutat, aquest edifici es va construir un característiques d'antibales o búnquer del refugi.

Aquesta instal·lació construït al soterrani de la mansió, amb parets de formigó d'uns 40 centímetres de gruix i poc més de 50 metres quadrats, té dues portes de ferro colat que són oberts o tancats des de dins. La principal des del centre de l'edifici i secundària, com a sortida d'emergència que connecta amb l'exterior per tocar l'entrada de vehicles de la mansió. 

El refugi 307 del Poble-sec

• El refugi 307 del Poble-sec es troba situat al peu de la muntanya de Montjuïc i és un dels més grans.
• Els veïns del barri van excavar 400 metres de túnel assessorats per arquitectes. El refugi s'il·luminava mitjançant llums de petroli i tenia una capacitat per a 2000 persones que s'asseien en bancs de fusta. El barri va ser un dels més castigats pels bombardejos aeris, fins al punt que una mateixa família havia perdut el seu habitatge dos o tres vegades mentre estava refugiada sota terra, i al final acabava vivint en un dels refugis de la ciutat.
• Fa anys, la mobilització veïnal, va permetre que el refugi no caigués en l'oblit. Ara, gràcies a la seva restauració, tothom pot veure aquest important vestigi del passat immediat del nostre país.

El refugi de la Plaça del Diamant

• Al barri de Gràcia, on es van construir uns noranta refugis, trobem el de la coneguda plaça del Diamant.
• Aquest refugi es va redescobrir al 1992 gràcies a la construcció d'una estació elèctrica i una historiadora que tenia proves de la seva existència i, després de diferents treballs de recuperació, va ser reobert el 2006 al públic.
• La humitat i la temperatura han permès que aquest refugi sigui un dels més ben conservats.
• Amb una capacitat per a 200 persones i enfonsat 12 metres sota terra, hi ha uns 250 metres de túnels estrets que recorren el subsòl de la plaça i del carrer de les Guilleries.
• Les parets i el sostre són de maons i encara es poden veure els sanitaris del refugi de la plaça Joanic, els bancs de pedra, la infermeria i fins i tot les marques del fum de les espelmes que els veïns portaven per il·luminar-quan entraven al refugi després de sentir la sirena d'una de les fàbriques properes que els alertava d'un bombardeig imminent.

http://www.femturisme.cat/es/rutas/refugios-antiaereos-barcelona

...