Caracteristiques Art Romà

Història de l’Art

Art romà

L’ àmbit geogràfic de l’art romà abasta tota la Mediterrània. El seu centre és la Península Itàlica, i sobre tot, la ciutat de Roma, però la seva empremta en l’urbanisme, la cultura i l’art de tots els territoris que patiren la romanització i molt especialment en aquelles zones on el domini romà fou més llarg i profund, est i sud de la península ibèrica, sud-est de França i costa mediterrània d’Àfrica.

Cal assenyalar que l’àrea d’influència grega fou més important l’influx de la cultura hel•lènica sobre la romana que no pas el contrari.

Des de l’expulsió dels reis etruscs i la proclamació de la República 509 a C, fins la desaparició de l’ Imperi romà d’ Occident, 476 d, hi ha un mil•leni de civilització romana i de manifestacions artístiques que podem perioditzar amb les etapes que marcaran la seva evolució política.

a)- Durant els segles VII i VI a C i fins el segle III, l’art llatí es pot considerar d’influència etrusca.

b)- Art romà de l’època republicana. Segles III-I a C.

Època de conquesta de l’àrea d’influència grega del sud de la Península Itàlica, 272 a C i més tard amb les lluites contra els cartaginesos, segles III-II a C, anomenades guerres púniques.

c)- L’època de l’Alt Imperi, segles I-III dc.

Es pot considerar con el classicisme romà, amb una clara influència hel•lenística .

A partir del segle III dC, és el Baix Imperi i l’art romà tendeix a la monumentalitat, però també a un cert esquematisme d’influència oriental i a la introducció de representacions simbòliques d’origen cristià.

Característiques de l’art romà.

- Caire eclèctic. Els romans van assimilant les influències dels pobles conquerits i, van elaborant una cultura pròpia que serà la base cultural del que entenem per romanització.

- Són enginyers, és a dir, treballen amb l’enginy per resoldre els problemes constructius, urbanístics i representatius. En aquest sentit l’arquitectura romana és clarament superior a la grega.

- Tendència al realisme, pel que fa a les arts plàstiques. L’aportació del retrat.

- L’artista com a individualitat no té importància. Els artistes moltes vegades eren esclaus o lliberts. Era més important la tasca del taller que no pas de l’individu. (certa tendència a la seriació de l’art)

- En l’època imperial l’art serà un mitjà més de representació i glorificació del poder: colossalisme, divinització de l’emperador.

- Destacar

...