Combinaction Acts: Llei antiassociativa anglesa que impedia qualsevol mena d’associació de treballadors per a defensar els seus interessos
quiqueagresbbApuntes3 de Febrero de 2021
908 Palabras (4 Páginas)120 Visitas
Combinaction Acts: Llei antiassociativa anglesa que impedia qualsevol mena d’associació de treballadors per a defensar els seus interessos.
Llei de Chapelier: Llei antiassociativa francesa.
Luddisme: Primera forma d’organització i resistència de treballadors que anava contra les màquines, que creien que eren responsables de l’atur i la reducció dels salaris. Va néixer a Anglaterra entre 1811 i 1816.
Socialisme Utòpic: Primera generació de socialistes, pensadors hereus de la tradició il·lustrada i del corrent radical jacobí. Criticaven la propietat privada, l'explotació dels treballadors i la concentració de propietat i riquesa. Buscaven un nou model social. Proposaven la substitució de la propietat privada per la propietat col·lectiva, la garantia de la igualtat dels drets bàsics i sistemes polítics democràtics amb sufragi universal i sobirania popular.
Marxisme: Va ser un corrent socialista que tindria un impacte profund en l'obrerisme i en la cultura Mundial. Defensava la necessitat de destruir l’ordre liberal i el sistema econòmic capitalista per a crear una nova societat més igualitària. Creien que la fi del capitalisme no es produiria de manera espontània i voluntària com els utòpics sinó que havia de ser ell proletariat, organitzat políticament qui fera una revolució.
Anarquisme: Corrent de pensament que va enfrontar la liberalisme. Criticava la societat capitalista i proposaven un model alternatiu basat en absència d'autoritat. S'implicaven les organitzacions obreres i participaven en vagues i manifestacions. Criticaven la propietat privada i defensaven la propietat col·lectiva, s'oposaven a l'existència de l'estat al que consideraven un instrument d'opressió, i volia substituir-lo per formes comunes de lliure associació com l'apoliticisme i el rebuig de partits polítics.
Plusvàlua: Valor que genera el treball assalariat, del qual s'apropia el capitalista i constitueix la seva autèntica font de beneficis.
Lluita de Classes: El procés de revolució industrial i d'implantació del liberalisme polític i econòmic van transformar les relacions socials. La burgesia es va convertir en els nous privilegiats, ja que tenien propietat i podien establir les condicions salarials i laborals, influien en les decisions econòmiques i polítiques. El proletariat industrial o agrari era el nou grup social desafavorit que depenia de burgesia pel que fa a supervivència i acceptava les condicions que els imposaven. Així va eixir de conflicte de classes, ja que volien la igualtat i la llibertat legals i una lluita per reduir les desigualtats socials i econòmiques.
Dictadura del Proletariat: Forma de govern postulada pel marxisme on els governants són els obrers.
Socors Mutus: Al veure que el ludisme no seria la manera com millorarien les seves condicions de vida de treball, van crear organitzacions per a defensar els seus drets i plantejar alternatives al capitalisme industrial. aquest primer tipus de validació de socors mutus que de vegades eren clandestines. Tenien l'origen en antigues formes de protecció dels artesans i ajudaven al treballador o a la seua família en cas de malaltia, atur, defunció…
Trade Unions: Quan a Gran Bretanya van ser derogades les lleis antiassociatives va començar a configurar-se el sindicalisme contemporani. Els obrers es van agrupar en organitzacions d'oficis, les Trade Unions, entre les que destaca el gran sindicat general de Filadors. Després es va constituir la Great Trade Union per la unió dels diversos sindicats d'ofici, que va arribar a tenir més de mig milió de treballadors afiliats.
Cartisme: Moviment obrer que va prendre iniciativa d'organitzar-se en un projecte polític propi. Reclamaven el sufragi universal masculí i secret, un sou per als diputats, perquè no només els rics i els rendistes pogueren exercir aquest càrrec. Immunitat parlamentària per a poder exposar les seves idees sense por a represalies. Van promoure vagues i manifestacions però no van aconseguir els objectius.
...