El Imperio Romano

CRISI DE LA REPÚBLICA: GUERRES CIVILS I LA FI D'UN MODEL.

Els anys posteriors a la 2a Guerra Púnica veiem una Roma dominada pel Senat i per les famílies preeminents de la nobilitas. Poques famílies que es repartien el poder.

Aquest sistema provocà una intensa competència entre aquestes mateixes famílies per aconseguir controlar el poder i perpetuar-s'hi el màxim possible. Sorgeixen figures que pretenen saltar el sistema de repartiment i distribució equitativa tot acumulant més càrrecs del que es permetia.

Veiem, doncs, lluites polítiques internes en les quals destacà un seguit de personatges que intentaren trencar, individualment, aquest sistema de poder. Aquests es legitimaran pel suport del poble, en contra del Senat. Veiem, doncs, un enfrontament entre els optimates i els populares:

Optimates: membres de la nobilitas que representaven la voluntat senatorial, contraris a qualsevol Scanvi de tipus econòmic, social i polític que pogués debilitat els interessos de les classes oligàrquiques dominants.

Populares: membres de la nobilitas que apostaven per canvis i millores cap a la plebs i que anaven, en certa manera, en contra dels interessos oligàrquics. La major part d'ells perseguia els seus propis objectius i utilitzaven mesures populistes per obtenir el suport incondicional del poble romà. - Demagogs.

Volien reformes agràries i frumentàries, el vot secret, revisió de deutes, dret d'associació, extensió del dret de ciutadania...

Reformes Gracanes

Tiberi Semproni Grac – membre de la nobilitas romana que patí una desfeta a Hispània en les guerres celtibèriques, fou tribut de la plebs i inicià una sèrie de propostes agràries que intentarien solucionar de cop i eficaçment, el problema de l'agricultura d'aquells que no es beneficiaven de l'expansió de Roma i que controlava en benefici propi, l'aristocràcia.

Cal entendre que, el fet que els aristòcrates contractessin esclaus, mà d'obra barata, empobria la pagesia mitjana i baixa d'Itàlia, així com també afectava als proletariats.

Tiberi Grac proposà una llei de reforma agrària per la qual es limitava la possessió de terres a 500 iugera per possessor. La terra sobrant havia de ser tornada i repartida entre els camperols pobres, sense ser venuda ni sotmesa a renda, de forma que esdevenia ager privatus vectigalisque. El poble aprovà la llei i nomenà un triumvirat per dur a terme les reparticions. El primer triumvirat foren Tiberi Grac, el seu germà Cai i el seu oncle Api Claudi.

El Senat aleshores va intentar frenar la reforma, negant els recursos dels triumvirs, però la situació política exterior afavorí a Tiberi, ja que el 133 aC Àtal III, darrer rei de Pèrgam, cedí el seu regne a Roma i el Grac s'apropià del tresor de Pèrgam per tirar endavant la llei. No ho aconseguí ja que va ser assassinat.

129 aC – Tiberi Grac és assassinat amb bona part dels seus seguidors. La gran protecció dels Tributs era que ningú podia tocar-los ja que era un delicte. Els optimates ignoraren aquella protecció i aquell acte tencà l'equilibri dins el sistema polític de la República Oligàrquica...amb el suport del poble es pot frenar l'autoritat del Senat:

Àmbit Polític – aprovar lleis sense el consentiment del Senat

Àmbit Econòmic – privant el Senat de la seva tradicional hegemonia en la gestió de les finances de les noves províncies conquerides.

Serà el germà de Tiberi, Cai Grac, qui iniciarà un intent més complet de reforma global del sistema.

123 aC – Cai Grac és nomenat tribú de la plebs gràcies al prestigi de la seva família. Intentà evitar els errors del seu germà i acontentar major part dels sectors socials romans:

Donava als comissionats poder per tractar amb l'agger publicus de fora d'Itàlia i els permetia fer assignacions, establint noves colònies, la més important serà Iunònia, a l'antiga Cartago. El Senat s'hi va negar i proposà la fundació de 12 colònies fora d'Itàlia però no ho aconseguí.

Reforçà el paper de l'ordre eqüestre, format per comerciants, banquers i emprenedors enriquits que estaven enfrontats amb el Senat pel seu interes en obtenir més poders polítics i major influència econòmica. Passaren a ocupar de forma majoritària els tribunals criminals i civils, zona privada dels membres senatorials.

Proposà concedir la ciutadania romana als habitants dels nuclis aliats llatins, fet que generà rebuig a Roma ja que el botí es repartiria més.

Creà una nova lex frumentaria que establí el repartiment de gra per part de l'Estat, acció fins aleshores limitada als membres de la nobilitas.

121 aC – Gai intentà presentar-se coma 3 tribunat però no fou acceptat. Ell i els seus seguidors foren assassinats a l'Aventí.

111 aC – nova llei per la qual la major part d'ager publicus d'Itàlia passa a ser privat; majoritàriament a mans dels grans terratinents.

Ascens de Màrius i la reforma militar.

Període de lluites internes en què uns personatges polítics s'aprofiten del suport del poble per aconseguir els seus objectius

Gai Màrius (157 – 86 aC)

Aconseguirà un poder i influència política mai vistos en un sol home a Roma - Era un homo novus. La seva ascensió fou propiciada per 2 conflictes:

Guerra de Jugurta: Jugurta fou nebot del rei de Numídia tradicional, aliada de Roma en la 2a Guerra Púnica. Quan el rei morí, volia cedir el regne als seus fills, però Jugurta no hi estigué d'acord i matà a un dels fills i assetjà l'altre a la ciutat de Cirta on matà als ciutadans i mercaders italians. El senat, alarmat, envià a Màrius per solucionar la situació.

Jugurta fou rei de Numídia del 118 aC al 106 aC, fins que al 105 aC Màrius el derrotà, pacificà la Numídia i aconseguir ser re-escollit com a cònsol.

Guerra contra cimbres i teutons: 2 pobles germànics que iniciaren una incursió per la Gàl·lia i que arribaren a Hispània i a Itàlia. Sembraven el terror i cap general els podia frenar, fins que arribà Màrius que fou escollit cònsol per 5a vegada consecutiva i els derrotà totalment el 101 aC.

La principal reforma de Màrius fou la reforma de l'exèrcit:

Fins aleshores, quan es reclutava

...