El Imperio Romano

CRISI DE LA REPÚBLICA: GUERRES CIVILS I LA FI D'UN MODEL.

Els anys posteriors a la 2a Guerra Púnica veiem una Roma dominada pel Senat i per les famílies preeminents de la nobilitas. Poques famílies que es repartien el poder.

Aquest sistema provocà una intensa competència entre aquestes mateixes famílies per aconseguir controlar el poder i perpetuar-s'hi el màxim possible. Sorgeixen figures que pretenen saltar el sistema de repartiment i distribució equitativa tot acumulant més càrrecs del que es permetia.

Veiem, doncs, lluites polítiques internes en les quals destacà un seguit de personatges que intentaren trencar, individualment, aquest sistema de poder. Aquests es legitimaran pel suport del poble, en contra del Senat. Veiem, doncs, un enfrontament entre els optimates i els populares:

Optimates: membres de la nobilitas que representaven la voluntat senatorial, contraris a qualsevol Scanvi de tipus econòmic, social i polític que pogués debilitat els interessos de les classes oligàrquiques dominants.

Populares: membres de la nobilitas que apostaven per canvis i millores cap a la plebs i que anaven, en certa manera, en contra dels interessos oligàrquics. La major part d'ells perseguia els seus propis objectius i utilitzaven mesures populistes per obtenir el suport incondicional del poble romà. - Demagogs.

Volien reformes agràries i frumentàries, el vot secret, revisió de deutes, dret d'associació, extensió del dret de ciutadania...

Reformes Gracanes

Tiberi Semproni Grac – membre de la nobilitas romana que patí una desfeta a Hispània en les guerres celtibèriques, fou tribut de la plebs i inicià una sèrie de propostes agràries que intentarien solucionar de cop i eficaçment, el problema de l'agricultura d'aquells que no es beneficiaven de l'expansió de Roma i que controlava en benefici propi, l'aristocràcia.

Cal entendre que, el fet que els aristòcrates contractessin esclaus, mà d'obra barata, empobria la pagesia mitjana i baixa d'Itàlia, així com també afectava als proletariats.

Tiberi Grac proposà una llei de reforma agrària per la qual es limitava la possessió de terres a 500 iugera per possessor. La terra sobrant havia de ser tornada i repartida entre els camperols pobres, sense ser venuda ni sotmesa a renda, de forma que esdevenia ager privatus vectigalisque. El poble aprovà la llei i nomenà un triumvirat per dur a terme les reparticions. El primer triumvirat foren Tiberi Grac, el seu germà Cai i el seu oncle Api Claudi.

El Senat aleshores va intentar frenar la reforma, negant els recursos dels triumvirs, però la situació política exterior afavorí a Tiberi, ja que el 133 aC Àtal III, darrer rei de Pèrgam, cedí el seu regne a Roma i el Grac s'apropià del tresor de Pèrgam per tirar endavant la llei. No ho aconseguí ja que va ser assassinat.

129 aC – Tiberi Grac és assassinat amb bona part dels seus seguidors. La gran protecció dels Tributs era que ningú podia tocar-los ja que era un delicte. Els optimates ignoraren aquella protecció i aquell acte tencà l'equilibri dins el sistema polític de la República Oligàrquica...amb el suport del poble es pot frenar l'autoritat del Senat:

Àmbit Polític – aprovar lleis sense el consentiment del Senat

Àmbit Econòmic – privant el Senat de la seva tradicional hegemonia en la gestió de les finances de les noves províncies conquerides.

Serà el germà de Tiberi, Cai Grac, qui iniciarà un intent més complet de reforma global del sistema.

123 aC – Cai Grac és nomenat tribú de la plebs gràcies al prestigi de la seva família. Intentà evitar els errors del seu germà i acontentar major part dels sectors socials romans:

Donava als comissionats poder per tractar amb l'agger publicus de fora d'Itàlia i els permetia fer assignacions, establint noves colònies, la més important serà Iunònia, a l'antiga Cartago. El Senat s'hi va negar i proposà la fundació de 12 colònies fora d'Itàlia però no ho aconseguí.

Reforçà el paper de l'ordre eqüestre, format per comerciants, banquers i emprenedors enriquits que estaven enfrontats amb el Senat pel seu interes en obtenir més poders polítics i major influència econòmica. Passaren a ocupar de forma majoritària els tribunals criminals i civils, zona privada dels membres senatorials.

Proposà concedir la ciutadania romana als habitants dels nuclis aliats llatins, fet que generà rebuig a Roma ja que el botí es repartiria més.

Creà una nova lex frumentaria que establí el repartiment de gra per part de l'Estat, acció fins aleshores limitada als membres de la nobilitas.

121 aC – Gai intentà presentar-se coma 3 tribunat però no fou acceptat. Ell i els seus seguidors foren assassinats a l'Aventí.

111 aC – nova llei per la qual la major part d'ager publicus d'Itàlia passa a ser privat; majoritàriament a mans dels grans terratinents.

Ascens de Màrius i la reforma militar.

Període de lluites internes en què uns personatges polítics s'aprofiten del suport del poble per aconseguir els seus objectius

Gai Màrius (157 – 86 aC)

Aconseguirà un poder i influència política mai vistos en un sol home a Roma - Era un homo novus. La seva ascensió fou propiciada per 2 conflictes:

Guerra de Jugurta: Jugurta fou nebot del rei de Numídia tradicional, aliada de Roma en la 2a Guerra Púnica. Quan el rei morí, volia cedir el regne als seus fills, però Jugurta no hi estigué d'acord i matà a un dels fills i assetjà l'altre a la ciutat de Cirta on matà als ciutadans i mercaders italians. El senat, alarmat, envià a Màrius per solucionar la situació.

Jugurta fou rei de Numídia del 118 aC al 106 aC, fins que al 105 aC Màrius el derrotà, pacificà la Numídia i aconseguir ser re-escollit com a cònsol.

Guerra contra cimbres i teutons: 2 pobles germànics que iniciaren una incursió per la Gàl·lia i que arribaren a Hispània i a Itàlia. Sembraven el terror i cap general els podia frenar, fins que arribà Màrius que fou escollit cònsol per 5a vegada consecutiva i els derrotà totalment el 101 aC.

La principal reforma de Màrius fou la reforma de l'exèrcit:

Fins aleshores, quan es reclutava per conscripció, cadascú s'havia de pagar el seu propi armament. Això afectava les classes mitjanes i baixes camperoles, que havien d'abandonar el camp per anar a lluitar en campanyes llarguíssimes lluny de casa. Davant aquest problema, Màrius decidí reclutar voluntaris.

Les classes desfavorides podien accedir a l'exèrcit, amb l'armament que l'Estat els proporcionava, com a vàlvula d'escapament o de millora social i econòmica. – exèrcit ploretari.

Aquest sistema tingué 3 conseqüències:

– Democratització de l'exèrcit. Es redueix la distància social entre la gran massa de les tropes, que podran ascendir en la seva categoria social, un cop acabat el servei militar (20 anys).

– Els generals hauran de recompensar les tropes, no solament amb el botí, sinó que també amb terra. L'obtenció de parcel·les de terreny per conrear a partir de la fundació de noves colònies i nous municipis. – exèrcit professional(107 aC)

– Així els exèrcits són dependents d'un general determinat i no de l'Estat. Deuran fidelitat només a aquell que els guia i els promet terres. Aquesta situació acabarà desembocant en les posteriors guerres civils.

Finals s.II aC – Descendeixen de Dinamarca unes tribus germàniques per establir-se i viure en condicions més còmodes (Harudes, Tuetonis, Cimbris). Empenyent les societats urbanes que estaven anteriorment. Foren anomenats Bàrbars.

118 aC – Fundació de Narbo Martius, primera colònia fora del territori itàlic i que després va esdevenir capital de la província Gàl·lia Narbonesa.

Els romans intenten derrotar-los però la derrota d'Arausio (105 aC) semblava que deixava la porta oberta cap a la invasió de la península.

Tanmateix, els bàrbars es dividiren. Els Teutons anaren a Hispània però foren derrotats pels celtibers, mentre que els altres entraren a la Gàl·lia Transalpina però Màrius, anomenat 5è cop cònsol (era el primer cop que succeïa quelcom així) amb el seu exèrcit ampliat, els derrotaren.

102-101 aC - Màrius derrota, de forma separada a Cimbris i Teutons.

La Guerra Social (91-88 aC)

A la qüestió agrària, se li va afegir un altre problema a Roma: la qüestió dels aliats, que havia quedat latent des de l'intent de concedir la ciutadania feta per Gai Grac. L'error del Senat de negar aquest fet esdevingué un gran error als primers anys del s.I. aC.

Davant del malestar dels socii, els optimates promogueren l'accés al consolat de Marc Livi Drus, que presentà uns paquets per resoldre l'afer:

Tribunals formats per membres de l'ordre senatorials – Senat augmenta fins als 600 membres, afegint-hi 300 equites.

Programa colonial important, per millorar el problema amb la plebs i que afecta a grans quantitats d'ager publicus

Ciutadania romana a tots els aliats llatins.

Els Optimates no hi estigueren d'acord i assassinaren a Drus. Aquest fet i la negació de l'oligarquia per l'obtenció de la ciutadania per part dels aliats

...