Els Judicis De Nuremberg

Els judicis de Nuremberg:

Van haver-hi un total de 4.850 peticions de processaments individuals però tot i això varen ser acusades 611 persones. Als grups se’ls va catalogar entre organitzacions no criminals, on hi formava part l’estructura de l’estat, és a dir, el govern i exèrcit i d’altra banda a les estructures criminals, que van ser totes aquelles estructures paral·leles del poder nazi, com la GESTAPO, la SS (…)

D’aquestes 611 persones acusades, les més importants van ser 24, les següents:

Martin Borman, que era el successor de Hess com a secretari del Partit Nazi i la sentència que se li va imposar va ser de mort.

Hans Frank, que va exercir com a Governador General de la Polònia ocupada, al qual se’l va condemnar a sentència de mort.

Wilhelm Frick, el qual va autoritzar les Lleis Racials de Núremberg i va ser el Ministre d’Interior va acabar sent sentenciat a pena de mort.

Hermann Göring, comandant de la Luftwaffe(força aeerea de l’Alemanya Nazi) i president del Reichstag, a qui també se’l va sentenciar amb una pena de mort.

Alfred Jodl va ser el cap d’iperacions de la Wehrmacht (Forces armades unificades de l’Alemanya nazi des del 1935 al 1945) al qual també se li va sentenciar una pena de mort.

Ernst Kaltenbrunner, cap de la RSHA, és a dir, l’oficina central de seguretat del Reich, és a dir una organització subordinada a la SS, creada per Himmler i va ser la fusió de la SD (agència de seguretat), la Gestapo (policia secreta del estat) i la Kripo (policía criminal) i dels einsatzgruppen, que era un grup d’operacions, tasca principal de la qual era matar als jueus, els gitanos i dels comisionaris polítics. I a aquest membre també va ser sentenciat a pena de mort.

Wilhelm Keitel, que va exercir com a comandant de la Wehrmacht (forces armades unificades de l’alemanya nazi) el qual també va sofrir una pena de mort.

Joachim von Ribbentrop, ministre de Relacions Exteriors de l’Alemanya nazi, a qui també se li va imposar una pena de mort.

Alfred Rosenberg, ideòleg del racisme i Ministre dels Territoris Ocupats. La seva sentència també va ser de mort.

Fritz Sauckel que va ser director del programa de treball esclau, també amb una pena de mort.

Arthur Seyß-Inquart, va ser el líder del Anschluss, que va suposar la incorporació d’Àustria a l’Alemanya nazi i també va ser governador dels Països Baixos ocupats, sentenciat amb una pena de mort.

Julius Streicher, va exercir com a cap del diari antisemita Der Stümer, també sentenciat a mort.

Walter Funk, Ministre d’Economia, sentenciat amb un càstig de cadena perpètua.

Rudolf Hess ajudant de Hitler també castigat amb una sentència de cadena perpètua.

Erich Reader que era el comandant en cap de la Kriegsmarine, armada del III Reich entre el 1935 i el 1945, també sentenciat a cadena perpètua.

Albert Speer, arquitecte i ministre d’armament a qui se’l va sentenciar a 20 anys a la presó.

Baldur von Schirach, líder de les Joventuts Hitlerianes a qui també li fou imposat un càstig de 20 anys a la presó.

Konstantin von Neurat, ministre de R.R.E.E., “Protector” de Bohemia i Moravia (parts que composen la Rep.Checa) a qui se li va imposar una sentència de 15 anys empresonat.

Karl Dönitz que va ser el successor designat de Hitler i comandant de la Kriegsmarine, la marina de guerra del III Reich entre el 1935 i el 1945. Qui va ser sentenciat a 10 anys a la presó.

Hans Fritzsche, ajudant de Joseph Goebbles en el miniteri de Propaganda (publicitat) qui va ser absolt de qualsevol càstig.

Franz von Papen, ministre i vicecanceller va ser absolt de qualsevol càstig.

Hjalmar Schacht, expresident del Reichsbank qui també va ser absolt de càstigs.

Gustav Krupp que era industrial

...