Història de l’art

Joel Naveira López

Història de l’art

“El crit”

1. AUTOR: Edvard Munch (1863-1944)

TÍTOL: EL crit

CRONOLOGIA: 1893

ESTIL: Expressionisme

TÈCNICA I MATERIALS: Oli i tremp sobre cartró

MIDES: 73,5 x 91cm

UBICACIÓ: Galeria Nacional d’Oslo

2. Edvard Munch (1863-1944) fou un pintor i gravador expressionista de Noruega. Va ser considerat el pare de l’expressionisme. Va tenir una vida molt dura on va estar marcada pel patiment i la mort. La seva germana va morir de tuberculosi als 15 anys i quan Munch només tenia 5 anys va perdre a la seva mare per la mateixa malaltia. Més tard, l’any 1889 va morir també el seu pare, amb qui va tenir una dura relació. Va tenir una personalitat conflictiva i inestable. Munch va realitzar un estil molt personal, basat en accentuar l’expressivitat de la línia, reduir les formes a una expressió esquemàtica i utilitzant el color de forma simbòlica (per això se’l considera un pintor simbolista). Un fet que va ferir profundament a Munch va ser que entre els anys 30 i 40 els nazis, per a Munch Alemanya era la seva segona casa, van considerar al seu art com un “art degeneratiu” i van retirar les seves obres dels museus alemanys.¬¬

3. Els principals elements visuals són:

1r pla: Una figura que capta tota l’atenció de l’espectador. Representa una figura cridant i mostrant un elevat nivell d’angoixa tapant-se les orelles, situat en un pont. Té un rostre completament deformat, igual que l’espai que l’envolta. Veiem una cara i unes mans molt esquematitzades.

2n pla: Es mostren dues figures humanes caminant, de color negre, donant inquietud a l’obra.

4.En la composició, veiem la figura principal en primer pla i centrat. Tot i això, les baranes i figures del fons aporten dinamisme a l’escena. Veiem línees rectes diagonals a l’esquerra i ondulacions constants a la banda dreta. Tot això porta encara més dinamisme a la representació, fent moure l’ull constantment per tota la superfície de l’obra. Veiem també un contrast entre colors freds (blau...) i càlids (vermell, groc...) on són antinaturalistes ja que no tenen cap contacte amb la realitat. Veiem una lluminositat artificial, sense un focus determinat ni amb clarobscurs. Gràcies a les línees diagonals i ondulades, i en la diferència del tamany de les figures, trobem una perspectiva accelerada, on ens porta des del primer pla fins el fons sense punts d’entremig, comunicant així la figura amb el fons. Veiem que la figura del primer pla està totalment deformada

...