L'avortament

Reforma sexual i avortament del segle XIX

Durant la República i el Franquisme

Reforma social i avortament

Què és l’avortament?

L'avortament és la interrupció espontània o provocada de l'embaràs. És la interrupció provocada del desenvolupament vital de l'embrió o el fetus, amb assistència mèdica o sense, i es pot practicar en qualsevol àmbit social o il•legal abans que el fetus hagi assolit les 20 setmanes. És diferent, per tant, de "l'avortament espontani", que es refereix al fet que es presenta de manera natural i sense que hi hagi voluntat d'eliminar el fetus per part de la mare o per part del metge que atén el part.

La paraula avortament ve del llatí abortus o aborsus, que deriva d'aborior, contrari a "orior", o "contrari a néixer".

L’avortament durant la República

Podríem considerar una de les iniciatives més significatives de la política sanitària de la Generalitat va ser la legalització de l’avortament, respecte a la dona, establerta en el Decret d’Interrupció Artificial de l’Embaràs, del 25 de desembre del 1936. És la primera vegada que s’arriba a legalitzar aquesta pràctica a Espanya. Catalunya sorprengué l’ Europa en la decisió d’adoptar aquest Decret ja que era un país conegut pel seu conservadorisme. Però hi ha una explicació, i el fet que la legislació va ser elaborada i aplicada en plena Guerra Civil, en circumstàncies revolucionàries i va ser impulsada pels anarquistes, va fer possible la legalització de l’avortament. Es podia dur a terme en hospitals, clíniques i institucions sanitàries que depenien del servei sanitari de la Generalitat de Catalunya.

Però tot i això, el primer país en legalitzar l’avortament va ser la Unió Soviètica l’any 1920, i després, als anys 30, es van afegir Finlàndia, Noruega i Suècia.

Els anarquistes afirmaven que la legalització de l’avortament era una reforma essencials per dur a terme l’anomenada “Reforma Sexual”. Ells volien elaborar una nova ètica sexual aixecada en contraposició a les pautes tradicionals i religioses que predominaven la societat espanyola. Un altre pensament que trencava totalment amb el pensament tradicional era que l’acte sexual no havia de respondre solament a la finalitat de la reproducció, sinó més aviat a la satisfacció de “necessitats i desigs orgànics i espirituals”; per ells la sexualitat representava una font de plaer. En l’elaboració del decret i en les intencions de canviar la mentalitat del concepte de la sexualitat, es reflecteix la situació del país en plena Guerra Civil.

Hi havien quatre motius que defensaven l’avortament:

1. La causa terapèutica: malaltia física o mental de la mare que podria interrompre l’embaràs.

2. El motiu eugènic: incest paternal o deformitats que poguessin repercutir en el desenvolupament del fetus.

3. El factor neomaltusià: el desig conscient de limitació voluntària de la natalitat.

4. El raonament sentimental o ètic: la maternitat no desitjada per motius d’ordre emotiu o amorós. La decisió d’avortar era decisió única i exclusiva de la dona, però es van imposar un seguit de limitacions: la dona no podia avortar per aquesta causa més d’una vegada a l’any, ja que no era una mesura que ajudava a controlar la natalitat i s’intentà reduir el nombre d’avortaments mitjançant la instrucció en l’ús de tècniques anticonceptives.

Els objectius pròpiament sanitaris que es volien assolir amb l’aplicació d’aquesta nova legislació eren:

1. La desaparició de l’avortament clandestí

2. La desaparició de l’ infanticidi

3. La reducció de la mortalitat

4. La reducció de les malalties provocades per les

...