Precedents: Imperi Romà

Precedents:

Imperi Romà:

L'ordenament jurídic que va regular les activitats dels ciutadans de L´Imperi Romà a l´any 753 a. C. Són uns fonaments que s'han mantingut vius al llarg dels segles. Primer, a través de la seua inclusió en els textos jurídics germànics i, després, com a part del “Ius Commune” (dret comú) i dels diversos drets nacionals, servint de base no sols per al desenvolupament de la legislació civil de gran part d'Europa, sinó també per al desenvolupament de múltiples institucions i principis de dret públic com la separació de poders, la regulació dels béns públics, l'organització administrativa, la urbanística, etc.

Imperi Carolingi:

Va ajudar a expandir el Cristianisme per Europa Occidental entre els segles VII i IX. Carlemany va ser el primer emperador d'una Europa totalment unida després de la caiguda dels romans. Va establir un imperi de profundes i importants reformes econòmiques, educatives, polítiques i culturals.

Projecte imperial de Carles V:

Carles V, al segle XVI, va heretar uns territoris immensos i molt heterogenis i pensava que, com Emperador, es devia al conjunt de la Cristiandat i que devia mantenir Europa unida perquè es considerava el cap polític de la Cristiandat mes que del territori.

El Projecte Napoleònic:

Va ser un fet històric de la modernitat, hereu i continuador dels ideals revolucionaris que buscaven expandir-se al llarg d'un imperi europeu i instaurar reformes en el pla polític, econòmic i social, amb igualtat ciutadana, drets laborals, separació entre l´església i l´estat, etc.)

El Projecte de Hitler:

Va ser un pla secret nazi de genocidi i neteja ètnica, concebut per a ser realitzat en els territoris ocupats per Alemanya a l'Europa de l'Est durant la Segona Guerra Mundial amb la finalitat de expandir Alemanya cap a l'est.

L´Erasme de Rotterdamm:

Va ser filòsof humanista, filòleg i teòleg cristià.

L'U.E. agafà el seu nom per a crear un pla de gestió de diverses administracions públiques que secunda i facilita la mobilitat acadèmica dels estudiants i professors universitaris dins dels Estats membres de l'Espai Econòmic Europeu, Suïssa, Macedònia del Nord i Turquia.

Mazzini:

L'Ànima d'Itàlia, va ser un polític, periodista i activista italià que va lluitar per la unificació d'Itàlia.

Va crear associacions internacionals com La Jove Europa, La Lliga Internacional dels Pobles i l'Aliança Republicana Universal, va tindre la clarividència d'establir les bases d'un pensament Europeista que, moltes dècades després, vindrà desenvolupat amb èxit pels pares fundadors de la Comunitat Europea.

Churchill:

Va ser Primer Ministre Britànic, a mes de un líder visionari i inspirador per a la creació de la Unió Europea, el seu ideal era tindre una Europa pacífica, unida i pròspera.

El moviment federalista europeu:

Moviment polític i social que advoca per una estreta coordinació entre els països europeus compartint les seues sobiranies nacionals i perseguint la creació d'un estat europeu de model federal. (Una federació és una agrupació d'estats lliures i sobirans institucionalitzats per entitats socials relativament autònomes) l'objectiu de les quals és crear una Federació Europea d'Estats membres voluntaris de la Unió Europea amb candidats triats d'Europa.

Consentiments i Acords Mutus

• Establir una Constitució federal en lloc dels molts tractats actuals.
• Elegir a un president federal per sufragi universal directe per a representar a la federació internacionalment
• Fer de la Comissió Europea un vertader govern federal.
• Reforçar els poders del Parlament Europeu.
• Aprofundir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en un vertader Tribunal Suprem.
• Enfortir els poders del Banc Central Europeu per a enfrontar crisis financeres.
• Crear una seu europea responsable de l'exèrcit comú europeu.
• Aprofundir la ciutadania europea per a convertir-la en una vertadera nacionalitat, independent de la ciutadania nacional.
• Definir una política exterior i diplomàtica europea comuna per a defensar millor els interessos europeus enfront d'altres potències importants (especialment els Estats Units i la Xina).
• Crear un pressupost europeu per a finançar grans projectes i crear ocupacions en tota Europa.
• Establir autoritats europees de control independents en les àrees de medi ambient, seguretat sanitària i bioètica.
• Els països que desitgen unir-se a la Unió Federal hauran d'adoptar la Constitució Europea per a mantenir una certa coherència en el seu funcionament. (Això no exclou la possibilitat d'acords de cooperació amb socis privilegiats).

Preliminars:

Després de la Segona Guerra Mundial, els països europeus es van fer conscients de la necessitat d'organitzar-se i col·laborar per a evitar un nou conflicte armat, per a recuperar la seua posició de potència hegemònica en el terreny econòmic i per a recobrar el lideratge en el terreny polític mundial

El Tractat de Roma del 25 de març de 1957 consistia en dos tractats que donaven existència a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i a la Comunitat de l'Energia Atòmica (EURATOM), Per això la CEE va ser coneguda popularment com el "Mercat Comú".

...