Preguntas de história (en catalán)

Activitats de la 1 a la 6 de la pàgina 67

1. Aquesta frase reflexa l’actitud dels sectors liberals del país, disposats a lluitar a mort contra l’opressió absolutista. Pels liberals, que volien construir una societat basada en la igualtat jurídica i la sobirania popular, així com instaurar una economia capitalista que permetés el creixement material; tornar a l’absolutisme significava tornar a l’esclavitud.  
2. Tots 3 van lluitar i destacar en les Guerres Carlines i els 3 van assolir el títol de general.

Es difereixen en els seus ideals polítics. Espartero tenia un ideals progressistes, i la seva manera de governar era autoritària i personalista. Narváez tenia uns ideals moderats, tenia un tarannà autoritari i feia servir mètodes repressius. O’Donnell tenia ideals moderats, però més endavant va evolucionar cap a posicions centristes.

1. Un pronunciament és una modalitat de cop d’Estat típicament espanyola. El mecanisme comença amb un motiu de descontentament davant el govern, i un general llegeix un manifest davant les tropes. Si el cop tenia el suport suficient i no trobava gaire resistència, els insurrectes feien detencions i canviaven les autoritats. En el cas contrari, el govern procedia a una repressió despietada. El colpista era afusellat o, en el millor dels casos, exiliat.

A cada pronunciament els militars actuaven com a representants d’un partit concret, mai en nom de les forces armades.

Durant el regnat d’Isabel II, hi van haver un total de 13 cops d’estat; 9 dels qual de progressistes (1 compartit amb els unitaris), 3 de moderats i 1 de unionista juntament amb els carlins.

1. La població civil va ser la font principal del recolzament dels pronunciaments militars.

Les Juntes eren organismes de tipus burgès i popular sorgits en l’època de la Guerra del Francès. Juntament amb la Milícia Nacional, van ser l’instrument principal dels progressistes i demòcrates per mobilitzar el poble i forçar un canvi de règim polític.

La Milícia Nacional era una organització de ciutadans armats, diferent dels militars o els cossos de policia. El seu objectiu principal era vetllar per l’ordre públic i per l’ordre polític.

1. L’accés al poder executiu s’aconseguia per imposició de la corona o com a resultat d’una conspiració militar o d’una revolta popular, en lloc de respondre al resultat d’unes eleccions. Un cop aconseguit el poder, el govern nou era qui convocava les eleccions i utilitzava els amplis poders del ministeri de la governació per arranjar des de dalt una majoria parlamentària còmoda. Durant l’etapa isabelina, hi va haver un total de 21 eleccions generals i en la majoria dels casos el triomf ca ser per al govern que les havia convocades. Això s’explica per un sufragi extremadament censatari perquè les lleis electorals permetien al govern controlar i manipular les eleccions.

En el Document 6, explica com falsejaven les eleccions.

1. Perquè l’exèrcit militar tenia molt de poder sobre la corona, per això es feia servir el terme de “pretorià”.

...