Principales Cambios Políticos En Espanya 1833-1868

A 1833 esclatà la primera guerra carlina a causa de que Carles Maria Isidre volia regnar a Espanya i que no se li donara la corona a Isabel.

La causa isabelina va tindre el recolzament del sector absolutista moderat i dels sectors liberals i controlà el poder de l'Estat així com la majoria de l'exèrcit regular, per l'altre costat la causa carlina va haver de construir un aparell polític-administratiu i un exèrcit en els territoris que controlava, va tenir el recolzament de la petita noblesa, el baix clero i molts camperols perjudicats pel procés de reforma agrària liberal, i van defendre l'absolutisme, el predomini de la religió catòlica i els furs.

A 1840 començà la regència del general Espartero que sols va durar 3 anys. Ell va aprovar la supressió de la Llei d'ajuntaments de 1840 i el reinici de les desamortitzacions dels béns eclesiàstics al 1841. A més va ser partidari del lliurecanvisme i signà un acord comercial amb la Gran Bretanya la qual cosa produí una fota revolta urbana a Barcelona, la qual va sufocar violentament guanyant-se l'enemistat dels catalans. Va governar aquests anys d'una forma autoritària de manera que va pedre el recolçament dels profressistes alhora que es va guanyar l'enemistat dels moderats. El fi de la seua regència es va donar amb un colp d'estat a 1843 dirigit pel general Narváez.

A partir d'aquest any Isabel II consolidà un sistema liberal moderat i la monarquia va reforçar el seu poder amb una nova constitució (la Constitució del 1845). Durant el seu regnat van haver diferents tendències del liberalisme que s'organitzaven en partits polítics minoritaris els cuals defensaven la Constitució, les Corts o Parlament i les llibertats ciutadanes. Els moderats volien que es fera complir la llei i que es garantira l'ordre al país per aixo recolzaven la monarquia amb amplis poders, la sobirania compartida, la confessionament de l'Estat, els límits de llibertats i drets dels ciutadans, el sufragi censatari molt restrictiu i el centralisme. Per una altra banda els progressistes eren defensors de la llibertat per la qual cosa volien el contrari que els moderats: una monarquia amb poders limitats, una sobirania nacional, l'aconfessionalitat de l'Estat, els amplis drets i llibertats dels ciutadans, un sufragi censatari menys restringit i el centralisme amb autonomia política en als municipis. Els unionistes eren liberals del partit d'Unió Liberal els quals aglutinaven els sectors més centristes i transigents dels partits moderat i progressista per fer una política de cooperació al govern. Els republicans eren defensors de la implantació d'una república i partidaris de l'organitzacio federal de l'estat per la qual cosa volien formar un Partit Republicà federal d'idees més radicals que el progressita. Finalment els democrates formaren el partit democràtic d'idees més radicals que el profressista de manera que vulgueren implantar la democracia, el sufragi universal masculí, la monarquia amb poders limitats, la sobirania nacional o popular ,l'aconfessionalitat de l'Estat, els amplis drets i llibertats dels ciutadans, les corts unicamerals i el centralisme amb autonomía política als municipis.

Al 1844 despres de la caiguda d'Espartero i la proclamació de la majoria d'edat de Isabel II s'inicià una decada de govern moderat on va destacar el general Narváez. Va durar 10 anys degut al favor de la monarquia. La marginació política dels progressistes va fer que esclatara un colp d'estat en 1854. Els governs moderats van iniciar un procés d'estructuració de l'Estat en base als principis polítics del liberalisme moderat creant una nova constitució, signant un Concordat amb la Santa Seu i realitzant un conjunt de reformes administratives centralitzadores i uniformitzadores.

Després

...