Resum Segle 1900-1975 España

RESUM I COMENTARI CRÍTIC

ESTAT ESPANYOL (1808-1874)

LA GUERRA DEL FRANCÈS

L’any 1804 a l’estat espanyol hi regnava Carles IV aconsellat per Manuel de Godoy mentre a França Napoleó Bonaparte era coronat com a emperador. A causa de la disputa entre França i Anglaterra, napoleó va decidir aïllar Anglaterra de la resta d’europa bloquejant Portugal. Per a fer-ho va firmar el tractat de Fontainebleau que permetia el pas de les tropes franceses per l’estat espanyol. Tot i el tractat, el pas de les tropes no va ser ben rebut per la població i hi va haver una forta oposició contra els francesos.

Ferran VII va canalitzar l’oposició contra el ministre del seu pare promovent el motí d’Aranjuez que va provocar la destitució del primer ministre i l’abdicació del rei. Napoleó conscient dels conflictes interns va aconseguir que abdiquessin a Baiona tan Ferran com Carles i va imposar el seu germà Josep I com a rei de l’estat espanyol. El nou rei va rebre el suport dels "afrancesats" (ciutadans liberals) però també la oposició d’una gran majoria.

Aquest malestar va culminar amb les revoltes del 2 de maig a Madrid que van ser reprimides per l’exèrcit francès. La revolució es va estendre i es van formar dos bàndols. Per una banda els afrancesats i l’exèrcit francès donaven suport al nou rei i per altra es van crear juntes provincials i una Junta Suprema Central que estava sota la sobirania de Ferran VII per coordinar la resistència.

Aquesta resistència va ser desenvolupada per un exèrcit regular angloespanyol i per grups de guerrilles que actuaven en zones rurals. A Catalunya durant aquest període van ressorgir els miquelets que eren una milícia amb una estructura més o menys jeràrquica formada per voluntaris.

Les Corts de Cadis, que van ser convocades per la Junta Suprema, van constituir l’Assemblea Nacional Constituent que estava formada per diputats tan absolutistes com reformistes com liberals i que es va atorgar el títol de representant de la sobirania nacional. Va redactar la Constitució del 1812 de caràcter liberal (recollia drets de l’individu, sobirania nacional, separació de poders, abolició dels privilegis estamentals i dels gremis, desamortització de les propietats eclesiàstiques, abolició de l'Inquisició). Per aquest motiu, les Corts van marcar un punt d’inflexió en la història de l’estat espanyol, perquè va suposar el primer intent de passar de l’absolutisme al liberalisme. Finalment gràcies a la actuació del general Wellington, i a les derrotes que estava tenint l’imperi francès arreu d’europa, va ser restablerta la pau amb França amb el tractat de Valençay el desembre de 1813.

RESTABLIMENT DE L’ABSOLUTISME

Un cop acabada la guerra, a través del Manifesto de los Persas, Ferran VII va exposar les seves idees conservadores i es va negar a jurar la Constitució del 1812 perseguint seguidament tan liberals com afrancesats i retornant els privilegis estamentals.

En el període 1810-1824, hi haurà un procés d’independència de les colònies americanes així com una fallida financera de l’estat i greu crisi econòmica que culminarà amb la revolta militar del comandant Riego l’any 1820 iniciant-se així un període anomenat trienni liberal on Ferran VII és obligat a jurar la constitució del 1812.

Tan Riego com Torrijos van ser dos generals que van intentar instaurar règims liberals a través d’un pronunciament militar. Torrijos va ser el primer en intentar-ho l’any 1817 i va ser empresonat fins l’any 1820 en que Riego va tenir èxit amb el pronunciament.

Es va iniciar així el Trienni Liberal (1820-1823) que, degut a les disputes internes entre liberals, a l’oposició absolutista i pagesa i finalment a la intervenció de la Santa Aliança, donarà pas a una monarquia absolutista amb Ferran VII com a rei.

Les colònies americanes es van independitzar degut a la desconnexió que hi va haver durant la guerra del francès amb la península ibèrica i les seves ciutats. Els criolls (elits burgeses) van decidir independitzar-se, motivats per la revolució liberal francesa i per l’emancipació dels Estats Units d’Anglaterra, aprofitant el context de creixement econòmic.

LA DÈCADA OMINOSA

S’inicia així la Dècada Ominosa (1823-1833) caracteritzada per una forta repressió liberal, per una greu crisi interna, per la pèrdua de les colònies americanes i per una fallida econòmica l’any 1831.

Tot i ser un règim absolutista, es van fer certes reformes de caràcter liberal que van augmentar el descontentament dels absolutistes en contra del rei i que va seguir augmentant quan l’any 1830 Ferran VII va anul•lar la llei sàlica que no permetia que les dones heretessin el tron. L’any 1833 la seva filla Isabel II es va convertir en reina.

El regnat de Ferran VII es va caracteritzar pel seu oportunisme i egoisme: primerament causant l’abdicació del seu pare Carles IV i posteriorment l’any 1814 en no jurar la constitució i perseguir els liberals que eren els que havien recuperat el tron. L’any 1820 va tornar a fer us de la seva falta de valors jurant la constitució del 1812 solament per mantenir-se en el poder. A més a més durant el seu regnat hi va haver dues fallides econòmiques causa de la desorganització i malestar polítics.

LA PRIMERA GUERRA CARLINA

Per tal d’aconseguir el suport dels liberals, Maria Cristina, la regent de la seva filla Isabel II, va afavorir mesures de caràcter liberal. L’any 1832 va permetre l’entrada al govern de partits liberals i el 1833 en morir Ferran VII l’estat espanyol va quedar dividit en dos bàndols.

Per una banda els carlins, que defensaven un règim absolutista, creien que el rei legítim era Carles Maria Isidre, el germà de Ferran VII, ja que fins l’any 1830 la corona només havia pogut ser heretada per homes.

Per altra banda, els liberals defensaven la reina Isabel per les seves mesures més progressistes.

Els factors que van motivar aquestes guerres van ser ideològics pels conflictes entre liberals i conservadors però també socials i forals. Socials pel suport als carlistes per part dels pagesos que no volien que s’instauressin impostos amb les mesures liberals i que tenien por a perdre les seves propietats i també de l’església que compartia el segon motiu amb els pagesos.

Per motius forals el País Basc es va oposar al liberalisme ja que no volien perdre els estatuts que regien els privilegis de la comunitat, tal com havia passat a Catalunya.

Els

...