Resum Tema 5 TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX

TEMA 5: TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I

EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX

1. Les transformacions de l’agricultura.

Els governs liberals del segle XIX van emprendre la reforma agrària liberal que gràcies a un conjunt de mesures al 1836 els progressistes van accedir al govern. L’objectiu de la reforma era alliberar la terra de l’Antic Règim per el desenvolupament de la propietat privada i de l’economia de mercat. Les mesures més importants de la reforma van ser l’abolició de les senyories, la desvinculació de la propietat i la desamortització de les terres de l’Església. Per tant, la terra va passar a ser una mercaderia on es podia vendre i comprar lliurament.

Però l’abolició de les senyories no va significar la pèrdua dels drets dels antics senyors, on van poder transformar les senyories en propietat privada. Després de la reforma es van convertir en arrendataris o en assalariats d’un propietari privat però el problema de les jornalades o arrendaments a curt termini encara es va fer més gran. La desvinculació de la terra i la desamortització van permetre que sortissin al mercat propietats i van comportar una modificació de la propietat territorial. I en el segle XIX van canviar d’amo milers d’edificis i parcel•les agràries

A Catalunya la desamortització no va generar un traspàs com a Espanya perquè l’església i els municipis tenien menys terres que la resta d’Espanya. Les terres es van subhastar i es van oferir als pagesos la possibilitat de redimir el cens que pagaven i d’accedir a la propietat. Gràcies a l’abolició dels drets senyorials la pagesia va consolidar el control sobre la terra. I els contractes de conreu a llarg termini van permetre al pagès a apropiar-se una bona part del producte i aplicar millores per incrementar la producció.

A Espanya la conseqüència més important va ser la rompuda de noves terres que abans no havien estat conreades, que va comportar a l’augment de hectàrees conreades i tenir més producció autòctona i no dependre de les importacions. Els quatre conreus principals a l’any 1860 van ser: primer el cereal amb un 80% del sòl agrícola espanyol, el segon va ser la vinya que va servir per fer exportacions, també es conreaven el blat de moro i la patata. El lent augment de la productivitat es pot atribuir al clima o el sòl poc favorables.

Però a Catalunya hi va haver una millora de la productivitat agrícola, que estava per sobre de la mitjana espanyola. Per tant la prosperitat de l’agricultura catalana va ajudar al procés d’industrialització i també va proporcionar capital per invertir i mercats on poder comercialitzar. La vinya continuava sent un conreu important en la societat on es podia obtenir vi i aiguardent. Com que la vinya treia un benefici molt alt, la seva superfície va augmentar i les comarques on es conreava com ara el litoral barceloní i tarragoní, es consideraven monocultiu vitícola.

El creixement més important de la vinya a Catalunya va ser quan als conreus francesos van ser envaïts per la plaga de la fil•loxera en que mata el ceps, i va comportar l’increment d’exportacions cap a França i la pujada dels preus, aquesta època es coneguda com l’edat d’or de la viticultura. En canvi, els cereals i els llegums no van augmentar molt la seva producció i va comportar un dèficit alimentari perquè hi havia més demanda d’aliments de la que tenien. Per millorar la producció d’aliments es va promoure el conreu de l’arròs al delta de l’Ebre aprofitant les aigües del canal.

2. L’evolució demogràfica

Al llarg del segle XIX hi ha haver un augment de la població concretament un 60%, ja que van desaparèixer algunes epidèmies, es va millorar la dieta de les persones i es van expandir alguns conreus. Però hi havia la mortalitat i natalitat elevades, i la mortalitat la majoria era infantil ja que no hi havia unes bones condicions sanitàries i a més van sorgir epidèmies com ara la del còlera, tuberculosi i la febre groga a causa de les condicions sanitàries. Quan hi havia una mala collita a Espanya hi havia fam per tant desnutrició que comportava a un augment del nombre de morts.

A Catalunya es va doblar el nombre d’habitants, perquè va disminuir el nombre de morts ja que hi havia una millor alimentació i es van disminuir les epidèmies. I a més la natalitat va seguir sent elevada i la mortalitat infantil va disminuir excepte en als principals centres urbans. Abans del 1860 hi havia poques migracions internes però els anys posteriors la població rural va iniciar un èxode cap a les capitals provincials que va comportar a l’augment de la població urbana. Van destacar dos grans ciutats com ara: Madrid, que era el centre polític i Barcelona que era el nucli industrial.

A Catalunya les migracions constaven en dues direccions, del camp a la ciutat o de l’interior cap a la costa que va comportar a l’augment de la urbanització de Catalunya.

Amb la por de no poder sobreviure molts espanyols van emigrar a ultramar per millorar la seves condicions de vida. Les terres on hi van haver més emigrants van ser: Galícia, Astúries, Cantàbria i Canàries . Que anaven sobretot a països hispanoamericans com ara: Argentina, Mèxic, Cuba i Brasil.

3. La industrialització de Catalunya

La indústria més important en aquell temps va ser el sector del tèxtil cotoner. Que es va iniciar amb les fàbriques d’indianes que produïen molt i a causa d’això portaven avenços a les maquines. El moment més important de la industrialització va ser quan es va introduir la màquina de vapor que va comportar a substituir alguna part dels treballadors per màquines i així no necessitaven tanta mà d’obra. Que va comportar a un augment de la producció que va fer pujar la demanda i una disminució dels costos.

L’any 1874 es va iniciar una fase expansiva que tenia com a processos: la mecanització del tissatge, la transformació dels edificis industrials i la utilització de l’energia hidràulica en lloc del vapor, que va comportar la creació de fàbriques al costat dels rius. A la indústria tèxtil hi dominaven sobretot petites i mitjanes empreses però també hi havia grans empreses que eren les que feien sòlida l’estructura industrial.

Però Catalunya tenia dos grans problemes:

- La pobresa del subsòl català, que era escàs en carbó

- La feblesa del mercat espanyol, formada per majoritàriament per pagesia amb poca capacitat adquisitiva

Per

...