Deures d'estiu de llengua catalana
Enviado por xpmxpm • 23 de Marzo de 2022 • Tareas • 1.288 Palabras (6 Páginas) • 98 Visitas
Deures d’estiu de llengua catalana
Biografia d’un personatge i normes ortogràfiques
Conexo - Carlos García Miranda
La biografia: Gabriel Castro
Els accents diacrítics
La ‘rr’
La ‘ç’
La ‘ss’
La ‘v’
L'apòstrof
La contracció
La dièresi
El Gabriel Castro és.1 un noi que estudia 4ESO i batxillerat a un institut a Conexo. Viu al mateix poble, a un dels barris.2
més rics del lloc: Els Álamos. Té el cabell castany i llarg, de tal manera que sempre li tapa la cara, encara que se l'aparta sempre que pot. Mostra actitud relaxada i desagradable en algunes situacions. És una mica perillós quan es tracta d'aparells electrònics, ja que alguna cosa en ell fa que s'espatllin. A part de la seva vida escolar, ven una espècie de drogues creades per ell mateix. Es tracta d'uns bolígrafs amb una espècie de pastilles de cafeïna triturades.
En Gabi és una persona molt distant i freda, que sempre allunya a la gent del.3 seu voltant amb una actitud desagradable, insults o violència. Mai ha tingut cap veritable amic i per tant no li agrada ajudar a la gent. Durant la història es veu el seu procés d'aprenentatge. Podem observar com a poc a poc fa un grup d'amics, encara que sigui contra la seva voluntat. La Sabina, l'Eva, el Sam i el Noel es converteixen.4 en la gent en la qual ell confia. Al final els estima tant, que acaba fent un gran sacrifici per ells, fet que demostra el canvi en la seva mentalitat.
En la seva família hi ha diversos membres depenent de la part del llibre, ja que a cada univers té una família diferent. En un cas, a casa seva hi viuen la seva mare Iris i el seu pare Pablo. En un altre univers, la seva mare Iris s'ha separat del seu pare, ja que bevia tot el dia. En aquest univers l'Iris està casada amb el Lorenzo, el padrastre del Gabi. Aquest té.5 un fill anomenat Max, que és el germanastre del nen.
En el primer dels universos ell no és feliç, ja que el seu pare no tracta bé a la família i la seva mare prefereix escapar de les responsabilitats que solucionar els problemes. En aquest univers odia als seus pares. En l'altre, troba una casa acollidora en la qual la seva mare és feliç.6 i té una família que l'estima i li dóna suport.
Durant la història, viatja a una altra dimensió amb els seus companys. Ell és diferent dels altres, encara que no entén molt bé el que li passa. Durant tot el llibre, on l'objectiu és descobrir que ha passat i tornar al seu univers, el Gabriel té més dificultats que els altres. Es troba amb murs de cristall que no li permeten passar.7 i el fan retrocedir en el temps, no troba registres sobre ell en el món paral·lel, no pot manipular estris elèctrics, etc.
Al final de tot, en el moment que volen i saben com tornar, el Gabriel es dona conta de què no pot anar amb ells. El mur de cristall impedeix que tots avancin per culpa seva.8 . Com que sap que els seus companys no el deixaran enrere, accedeix a intentar 'trencar el mur'. Desafortunadament ell en realitat pensa a saltar del cotxe abans de passar, sacrificant-se així perquè els seus companys marxin. Per desgràcia, a conseqüència.9 de caure per la finestra, se li trenquen les costelles del cop. Així és com el Gabriel acaba la història. Sembla un final trist, però per fi, per una vegada a la seva vida se sent estimat. Mor tranquil al saber que els seus amics ploren per ell i que per tant, és important pels que acaba considerant 'col·legues'. No obstant això, quan els seus companys tornen a l'altre.10 univers, el Gabriel està viu. L'autor ens deixa el dubte de si aquest Gabriel és el mateix que ens pensàvem que moria o simplement és una còpia en un altre univers.
Justificació de cada exemple en el text
1 (es considera un dels 15 accents diacrítics: es ‘pronom feble’ / és ‘del verb ser)
2 (en aquesta paraula trobem doble ‘rr’ perquè aquesta està entre dues vocals i el seu so es considera sonor)
3 (aquesta paraula és una contracció, ja que està formada per ‘de + el’)
4 (en aquest cas utilitzem la ‘v’ perquè va darrere d’una ‘n’)
5 (es considera un dels 15 accents diacrítics: te ‘beguda o pronom feble’ / té ‘del verb tindre’)
6 (en aquest mot, utilitzem la ‘ç’ perquè està ubicada a final de paraula, tal com indica la norma)
...