El Cafè De La Granota

JESÚS MONCADA, RECORDS I REFLEXIONS

D'UN ESCRIPTOR.

Vivències a la vora de l'Ebre i del Segre

Ex 1 pàg. 3

a) Quan era petit sempre estava a la vora del riu Ebre pescant, nedant, llençant pedres, etc., el què fan tots els nois de la seva edat. El riu Ebre amb la seva força li va fer “entrar” una molesta rampa a la cama esquerra que quasi el deixà paralític, el què no entenc es què no hagués perdut la vida per venjant-se per tot el mal que li havia fet tirant-li pedres. Molts homes intentaven superar una prova travessant l'Ebre nedant.

b) Un ritu ancestral.

c) La riquesa, perquè cada any hi moria algú en el punt en el qual s'ajuntaven l'Ebre i el Segre en la mateixa punta del poble. Travessar l'Ebre nedant significa adquirir la capacitat de sobreviure en un món lligat íntimament al riu, una força benèfica, però també maligna contra la qual els joves havien de superar.

Ex 2 pàg. 4.

Còdols: Fragment de roca dura, de dimensions variables, allisat i arrodonit per l'acció de les aigües i el rodolament.

Madrilles: Peix teleosti del ordre dels cipriniformes, que viu en els cursos mitjà i baix dels rius mediterranis.

Rabejar-se: Posar una cosa dins de l'aigua corrent perquè quedi ben molla./Complaure's a prolongar allò en que hom troba una satisfacció.

Milhomes: Home especialment petit, o noi, que pretén ésser apte per a tot, d'intervenir en tot, de saber-ho tot, etc.

Ex 3 pàg. 4

enfurit i calmós: amb moltes onades i velocitat i quan no hi ha onades i no té velocitat.

afeblit per la secada: un riu amb molt poc cabal

adornat amb les gavines hivernals: hi ha moltes gavines que hi ha mar en dintre.

emplomallat de boires: un riu envoltat de boira gairebé no se'l veu. (dia boirós).

fustigat per les xurriaques dels cerç: vent fred.

Arrissat per les gavinades denses, amb vagues sentors de mar, que tibaven antany les veles dels llaüts: Remogut per els vents de la tardor.

Ex 4 i 5 pàg. 4

L'aigua és un element indispensable per viure. Qualsevol assentament humà al llarg de la història s'ha hagut d'instal·lar a prop de l'aigua; fins i tot, quan les turbulències obligaven a buscar llocs alterosos i fortificats, alguna cosa s'havia d'inventar per abastir-se d'aigua.

L'home va inventar l'agricultura. Les plantes silvestres ven ser domesticades i ben aviat es va establir una relació directa entre conreu i pluja. Si plovia a temps els conreus creixien Més abundosos, si no plovia els conreus s'assecaven i no donaven fruit.

Algunes activitats agrícoles i protoindustrials hi havia parts del procés de producció en què calia utilitzar molta forca per poder-les dur a terme. La producció a gran escala de farina no es podia fer manualment, calia utilitzar altres energies de la naturalesa i que es poguessin aprofitar tècnicament. Es podien utilitzar mules per moure les pedres de molí, o el vent en que aquelles àrees en què en feia prou, o es podien aprofitar els rius i les rieres.

Els molins fariners van aparèixer a tots els rius i rieres, però ben aviat, altres activitats econòmiques van necessitar l'energia hidràulica per poder-se desenvolupar. Les fargues, per exemple, que produïen el ferro necessari per als clavetaires i els ferrers; els molins paperers, aprofitaven la forca de l'aigua per trinxar draps i produir paper; els molins bataners, que servien per batanar els draps de llana a les zones draperes; els molins escairadors, que servien per pelar el blat de moro i preparar-lo per al posterior consum humà; els molins polvorers, que refinaven els diversos components; les serradores, que aprofitaven els salts d'aigua per serrar troncs, etc.

L'home ho ha aprofitat per obrir camins i, quan la tècnica ho ha permès, aquests camins naturals han estat aprofitats pels ferrocarrils i per les carreteres.

Les fàbriques es comencen a aixecar transformant antics molins primer i construint noves recloses després de 1870, les colònies del Berguedà i del Bages acaben transformant el paisatge del riu.

Cal tenir present que el mitjà de transport habitual era el tragí, és a dir el viatge a bast d'un animal. Fins ben entrat el segle XIX, els carros no van generalitzar, ja que no hi havia camins prou condicionats - camins de carro- per on transitar.

Els països mediterranis, l'aigua no és abundant. L'agricultura s'havia de basar en conreus que no demanessin gaire aigua com el blat, la vinya, l'olivera, els ametllers i els llegums. Alguns conreus necessitaven que la terra reposés durant un any abans de poder tornar a plantar-los.

Aquesta agricultura de secà va trobar en els horts un complement excel·lent, petits trossos de terra, regats per l'aigua d'algun riu o alguna riera, adobats amb totes les restes que generava una família, que eren conreats de forma intensiva i on s'obtenien verdures i hortalisses de tota mena durant tot l'any i que es convertien en un element clau per a l'alimentació de la família.

Els horts portaven una part fonamental de la dieta que necessitava una família i es conreaven amb molta cura.

Records de Mequinensa

Ex 1 pàg. 4

a i b)

Demografia i vitalitat

El nombre d'habitants es d'uns 6000.000. la ciutat Més poblada és Lleida amb prop de 112.00 habitants. Algunes zones de les comarques rurals de muntanya - com ara el Pallars- sobreviuen d'una agricultura i ramaderia primàries, i pateixen, de temps enrere, un fort despoblament. La gent jove marxa a la recerca de treball i d'un nivell de vida Més avançat, en un nucli industrialitzats.

Els habitants d'aquest territori parlen i usen normalment la varietat del

...