ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

BUSINESS CASE D'UNA INCUBADORA VIRTUAL

Sir_Kesada26 de Marzo de 2013

19.250 Palabras (77 Páginas)457 Visitas

Página 1 de 77

Abstracte

Un dels temes més determinants dins dels processos econòmics actuals en les economies modernes és l’esperit emprenedor, degut a la seva contribució en la creació de feina i a la cohesió social local del país. Per aquesta raó, ja des dels anys 80, s’han anat introduint programes que impulsessin la creació i sosteniment de les empreses. Entre aquestes iniciatives cal destacar el fenomen ja consolidat de les incubadores d’empreses, i en particular el de les incubadores de base tecnològica. En aquest treball analitzarem aquest cas en concret i, finalment, formularem una proposta per la creació d’una incubadora virtual d’empreses de base tecnològica pel parc de La Salle Technova.

Resum

Les incubadores d’empreses són estructures de suport a l’emprenedoria, una característica distintiva que ofereix a les empreses un suport comprensiu en la seva fase de creació, la fase més complicada del seu desenvolupament.

Aquestes incubadores d’empreses proporcionen una manera més ràpida i segura d’iniciar el seu negoci a les empreses de nova creació. Això és, reduint els riscos en les primeres passes de la nova emprenedoria mitjançant unes condicions còmodes i favorables pel seu desenvolupament. Aquestes són, la provisió d’un entorn on poder desenvolupar el seu negoci, accés a finançament púbic i privat, capacitat per poder ésser assessorat per especialistes de diferents àrees i una formació que permeti un creixement sòlid.

Tots aquets serveis ja existeixen avui dia en diferents centres arreu del món. Aquests centres estan establerts geogràficament de manera estratègica, generalment, al voltant de centres universitaris. Això es deu a l’avantatge que suposa tenir un centre docent, amb el qual es crea una relació simbiòtica de generació d’idees de negoci i la necessitat de creació d’un negoci per explotar-les. Un espai físic on assentar l’empresa, serveis de suport, finançament, tot allò que necessita l’emprenedor ho té al seu abast. I per l’altra banda, el centre disposa d’un flux continu d’idees de negoci per explotar.

Ara bé, en la societat de la informació i les tecnologies en la que vivim, tenim al nostre abast la creació d’un model que es pot estendre a nivell mundial i no tan sols local o estatal, tot i les eines d’internacionalització que ja existeixen. Una incubadora virtual d’empreses ens dóna la solució a aquesta demanda. Així com la incubadora física ens pot limitar a la hora de crear una empresa, la virtual ens obre un ventall de possibilitats immens. Crear una empresa des de on vulguem i a on nosaltres desitgem.

La desaparició de la necessitat d’un espai físic on desenvolupar la emprenedoria és una avantatge molt important, tant en el sentit d’estalvi econòmic com en el logístic. Si ens interessés crear una empresa a Salt Lake City, i disposéssim d’una eina com aquesta, la distància no seria cap inconvenient. Totes aquestes característiques afavoreixen en gran mesura l’establiment de noves empreses, basades en la tecnologia, empreses que tan sols necessiten la tutela d’un centre local que l’ajudi a la hora de constituir-se, donar-se a conèixer i assentar-se al mercat desitjat per poder desenvolupar el seu negoci.

Aquest model encara es troba en una fase subdesenvolupada i encara no està gaire estesa, el que endemés provoca que encara estigui infra-explotada. Tot i això, donades les possibilitats que ofereix, s’ha d’incentivar necessàriament el seu desenvolupament i utilització. És per tot això que la creació d’una plataforma d’incubació virtual d’empreses és una aposta de futur, però també de present.

Així dons, presentem un estudi que estudia, analitza i finalment proposa un model d’incubació virtual que sempre té present els interessos per La Salle Technova.

Índex

Abstracte

Resum

1.- Introducció 9

1.1 La incubació de base tecnològica 12

1.2 Estat actual de la incubació 14

1.3 El perquè de la incubació virtual 15

1.4 Objectius i conclusions 15

2.- Estudi del Model d’Incubació 16

2.1 Models d’incubació 18

2.1.1 Incubació presencial 18

2.1.2 Incubació semi-presencial 23

2.1.3 Incubació virtual 29

2.1.4 Quadre resum de les principals característiques 37

3.- Estudi del model de funcionament 38

3.1 Comparativa dels models en les diferents fases d’incubació 40

3.2 Conclusions del model de funcionament 46

4.- Proposta solució 47

5.- Business Case 51

5.1 Descripció 52

5.2 Proposta de valor 53

5.3 Mercat 53

5.4 Màrqueting 61

5.5 Recursos humans 62

5.6 Àrea financera 62

5.7 Operacions 70

6.- Conclusions 76

7.- Línies de futur 79

Bibliografia 81

1.- Introducció

Des de els anys 90, l’interès pels temes relacionats amb l’esperit emprenedor i la creació d’empreses, sobre tot en l’àmbit de la innovació i les noves tecnologies, ha anat creixent de manera exponencial degut a la importància que té aquest fenomen en el desenvolupament econòmic. La raó és ben senzilla, la creació d’empreses contribueix a la creació de feina i afavoreix la cohesió social local. La empresa és la unitat bàsica de la activitat econòmica del sistema de mercat, creadora de riquesa i generadora d’ocupació. El nivell empresarial, que difereix entre regions i països, és un aspecte determinant del dinamisme econòmic. Els llocs on la població té un major esperit emprenedor, rapidesa per percebre oportunitats de negoci i capacitat per crear, i el que és més important, consolidar empreses, seran, en principi, els que registrin les més altes taxes de creixement econòmic i millor evolució d’ocupació.

Tot i això, les empreses no es creen sense l’existència d’un marc favorable que incentivi la seva aparició. D’aquesta forma, durant aquests anys, han proliferat tot de programes nacionals i supranacionals (com els de la Comunitat Europea), amb mesures destinades a eliminar obstacles innecessaris al quefer empresarial i a posar en marxa iniciatives que impulsin la creació i sosteniment d’empreses. Així com per recolzar la capacitat d’emprendre, generar nova ocupació i millorar els nivells d’eficiència de les petites unitats empresarials.

Junt amb la existència d’un entorn econòmic i jurídic favorable, des de els poders públics s’ha considerat convenient recolzar específicament als emprenedors. Les polítiques governamentals han utilitzat per aquest fi diferents instruments. Un d’aquests mecanismes són els vivers d’empreses, centres de promoció empresarial, centres empresarials... o el que comunament es coneix amb el nom d’incubadora d’empreses. La problemàtica de les incubadores d’empreses ha estat examinada profundament en els darrers anys. D’aquests estudis, i analitzant els diferents centres d’incubació d’empreses que hi ha actualment, podem extreure que els principals objectius són els de subministrar facilitats i serveis als nous emprenedors amb el fi de facilitar el seu establiment i desenvolupament fins que es produeixi l’abandonament de la incubadora. Això és degut a que les empreses de nova creació, en els seus inicis, normalment manquen dels recursos necessaris per poder comptar amb assistència tècnica i especialitzada , i han de dedicar gran part del seu temps a la seva posta en marxa.

Així dons, amb la necessitat clara per part dels emprenedors de l’existència d’un centre que els ofereixi un entorn favorable en l’inici de la seva nova empresa, i que els ajudi a establir-se i desenvolupar-se de manera correcta, han proliferat diversos tipus d’incubadores d’empreses per donar un servei cada cop més especialitzat i eficient. Aquests tipus d’incubadores es poden diferenciar tant en el perfil d’emprenedor i emprenedoria que desitgen tutelar, com en la manera de donar aquest suport.

Per tant, començarem per definir totes aquestes variables per comprendre millor l’entorn en el qual ens mourem i poder copar amb major claredat tot allò que ens poden oferir i el que manquen. Així dons, podrem formular una proposta consistent en la part final del treball pel cas de la incubadora d’empreses de base tecnològica

...

Descargar como (para miembros actualizados) txt (131 Kb)
Leer 76 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com