Conductes agressives.

[pic 2]

GESTIÓ DE LES CONDUCTES

AGRESSIVES

[pic 3][pic 4]

Mòdul 1: Marc conceptual

L’agressivitat únicament  condueix a l’agressivitat

Amb  la col·laboració d’

[pic 5]

Mòdul 1: Marc conceptual

1. Introducció        3
2. Teoria de l’Aprenentatge        5
3. Com es classifica la  conducta agressiva?        6
4. Quines  són les diferències entre empipament   i ira?        7
5. Com podem  prevenir comportaments  agressius        8
6. Com podem  corregir comportaments  agressius        11
7. Escala de conducta agressiva        13
8. Conducta  agressiva versus conducta violenta        14
9. Tècnica de desarmament        15
10. Aspectes  a  tenir  en  compte en  la  nostra  tasca educadora        20
11. Resum del mòdul        21

1. Introducció

[pic 6]

Definirem com a conducta agressiva tota aquella acció que realitza un individu amb la intenció de causar un dany a un altre   individu.

No obstant això, direm que tots els comportaments agressius tenen la seva explicació a la Teoria de l’Aprenentatge, degut        a        que        l’individu,        la        utilitzarà        en        base        a        una experiència prèvia positiva, la qual va ser en un primer moment exploratòria.[pic 7]

Aquestes conductes agressives són exercitades per l’individu per dos motius:

• A causa de la conducta agressiva provoca una resposta favorable. Posem per exemple que un nen dóna una empenta i es queda amb  la pilota, que és el que volia.
• A causa de la resposta agressiva aconsegueix evitar o escapar d’alguna situació negativa. Si un nen rep un insult i contesta amb agressivitat és probable que no li tornin a insultar  més.

Tot comportament agressiu té una finalitat, com ara:

• Aconseguir alguna cosa (material o immaterial) que no posseïm, com ara un nen que treu a la força el comandament a distància al seu germà per tal que ningú li pugui canviar de canal.
• Expressar un desacord davant una situació que no ens ha agradat, principalment com a resposta a una frustració. Quan ens emprenyem amb   la   nostra   parella   perquè   ha   arribat  tard   a  la  cita, sovint

reaccionem  de  manera  desmesurada  davant  la  nostra   frustració.

L’aparició de pensaments negatius com ara “no em respecta perquè arriba tard”, “no l’importo” o “es pensa que únicament ell és la persona més important del món”, provoquen reaccions  agressives vers a l’altre.

• Descarregar tensions, com a resposta a un cúmul de situacions que han sobrepassat la nostra paciència. Una mare que acaba cridant als seus fills després de tot un dia en que han succeït un seguit de conflictes  sense resoldre.
• Una “actuació” per defensar l’autoritat de l’individu. Actuar agressivament davant la resta per tal de destacar i ser admirat pels altres.

D’altra banda, tot comportament agressiu presenta una reacció que podríem definir de les següents  maneres:

• De submissió: resposta passiva, de fugida o no enfrontament, normalment a causa de la por a actuar.
• De dependència: no ser capaç de resoldre l’acció agressiva vers la teva persona i necessites d’algun altre que pugui fer-ho per  tu.
• De superació: desenvolupar l’habilitat per resoldre la conducta agressiva de manera positiva.
• D’agressió: respondre a una conducta agressiva amb una altra conducta agressiva.

1. Teoria de l’Aprenentatge

[pic 8]

En aquest curs, farem especial èmfasi en la Teoria de l’Aprenentatge, la qual ens indica que la conducta agressiva no és una condició innata a l’ésser humà, sinó que és el resultat de l’observació i imitació d’un model agressiu.

D’aquesta manera, podem entendre el comportament agressiu que un nen pot adoptar a l’hora de resoldre un conflicte, en base a la seva experiència personal.

Segons la UNESCO, “La biologiano condemna a la humanitat a la guerra” (Manifest de Sevilla,1990)

La conducta agressiva no respon a una necessitat de supervivència sinó a una necessitat d’ambició, possessió i domini d’uns respecte els  altres.

Podem classificar la conducta agressiva de la següent manera:

• Segons la modalitat:

• Agressió física, mitjançant una arma o elements  corporals.
• Agressió verbal, mitjançant insults, amenaces o  rebuig.

• Segons la relació interpersonal:

• Directa, quan s’agredeix a algú de manera física o verbal presencialment.
• Indirecta,        quan        l’agressió        es        produeix        per        difamació        o repercussió.

• Segons el grau d’activitat  implicada:

• Activa,        quan        l’acció        agressiva        recau        directament        sobre l’individu.
• Passiva, quan la conducta agressiva impedeix que l’individu arribi  a aconseguir l’objectiu establert.

[pic 9]

1. Quines són les diferències entre empipament i ira?

[pic 10]

L’empipament i la ira són les emocions que s’expressen quan percebem una situació d’amenaça o perill. Mentre la ira representa l’expressió irracional de l’individu, l’empipament correspon a la resposta racional davant aquesta amenaça o perill.

La        ira  és        una  emoció        i,   com  a  tal, s’activa                de                manera        automàtica        i involuntària,                generalment                davant                de situacions   que   interfereixen  amb   els nostres        objectius.        Com                totes        les emocions,  té  la  seva  funció,  que  no  és una[pic 11]

altra que preparar el cos per desenvolupar un esforç extra davant un obstacle que se’ns ha presentat.

D’aquesta manera, recordarem que la ira és neutra, és a dir, és  una emoció que no podem classificar com a positiva o negativa, doncs com a emoció que és, ens ajuda a preparar-nos davant una situació  externa.

No obstant això, és la resposta que donem quan apareix l’emoció de la ira la que podem classificar en dues branques:

• Apropiades: resposta útil per a nosaltres i per als altres.
• Inapropiades: perjudicials per a nosaltres i per als  altres.

1. Com podem prevenir comportaments agressius

[pic 12]

Estant atents a les primeres reaccions agressives del menor i impedint que aquestes tinguin èxit, podem aconseguir que aquest no reprodueixi aquestes conductes i, per tant, solucioni els conflictes d’una manera apropiada.

Per aquesta raó, és important concretar en quines situacions el menor desenvolupa una conducta agressiva, com és aquesta conducta i quines són les conseqüències immediates, a mig i a llarg termini, de la seva actuació.

És necessari poder parlar clarament amb el menor de la “no conveniència” d’utilitzar l’agressió com a via de solució de problemes, explicant i raonant els beneficis de comportar-nos respectuosament amb els altres, malgrat aquest consideri que donar una resposta agressiva pot ser més beneficiós per a ell.

Cada moment del dia és una oportunitat que tenim per poder inculcar al menor aquells valors que com a docents considerem positius, com ara el respecte a l’altre, la tolerància, l’ordre, la cooperació,... En definitiva, es tracta d’educar en qüestions com la pau, la solidaritat, els drets humans, el medi ambient i un llarg etcètera per tal que puguin  generar una opinió pròpia i un saber fer apropiat a la societat en la que vivim.

És molt important en la nostra tasca de docent saber ensenyar al menor la tolerància a la frustració. Hem d’aprendre a posar límits, a no permetre que el menor aconsegueixi tot allò que desitja, essent conscient que no podem  disposar  de  tot  el  que  volem  i  que  això  no  ha  de  suposar un

...