Les Lleis I Les Conductes

Reflexions tontes

(Reflexions per passar l’estoneta)

LES LLEIS I LES CONDUCTES

Ens acostumem a comportar segons “les modes” del moment. Sembla que no hi ha cap més altra possibilitat. “Tothom ho fa”. I el que no segueix les directrius de la moda apareix com un ànec vermell en mig de tota la ramada de color blanc o negre. És que les modes són dolentes ?. Doncs no sabria dir-te si sí o si no. Hi ha modes que són ben aconsellables. Com per exemple anar la platja a prendre el sol (encara que anar-hi de 12 h. a 16 h. pot ser cancerigen de necessitat) et permet estar moreno durant tot l’any i et dóna aire de salut, i a més ho és. Prova-ho, prendre el sol 10’ o un quart d’hora diari et dóna un suplement d’energia (Vit. E) que et fa sentir molt millor. O fer senderisme per alta muntanya: mantens la ment en blanc davant l’espectacle de bellesa que tens davant els ulls, enforteixes els muscles, crees solidaritat sana amb els que la practiquen, aprens a estimar el teu país ....... etc. Prova-ho també. O per exemple, últimament, esdevenir nacionalista i europeista al mateix temps. Contradictori ?, contesta-ho tu mateix/a.

Seguir o no seguir alguna de les modes imposades socialment pot ser motiu de múltiples discussions bizantines o interminables mals de cap per dilucidar si ets un ser estrany i anacrònic capsigrany que no atén a raons de cap tipus i sempre va a la seva, sense tenir en compte l’opinió de la majoria. Hi ha conductes induïdes pels mitjans mediàtics, com p.e. “Espanya va bien”, o “Bankia no es culpa de nadie”, o “el PP no apujarà mai l’IVA”, o “els homes i les dones són iguals”, o “la LOGSE (no diferenciar l’alumnat abans dels 16 anys) és el millor sistema educatiu possible”, o “una plantofada a temps és un acte agressiu contra la dignitat del nen/a” ........ En aquest punt pots afegir-hi cinquanta i un mil d’altres suggeriments quotidians que creguis oportuns. Pots constatar que totes les induccions anteriors han estat posades amb calçador per prestigiosos homes de la cultura i han estat negades posteriorment pels mateixos mitjans de comunicació per d’altres no gens menys destacats homes de la cultura. Altra cop, per treure’n l’entrellat hauríem de recórrer al sentit comú i als filòsofs, que no cal que siguin de gran volada; tan sols cal tenir unes mitjanes dots de bon observador.

Davant de tanta insensatesa, què hi podem oposar per no deixar-nos emportar per tanta ximpleria?. Podem recórrer a les tradicions, a la valoració dels interessos econòmics que hi ha darrera de cada una d’aquestes propostes, als pensadors clàssics, a les ensenyances dels mites i els contes, als tòpics amagats darrera de cada una d’aquests missatges ..... Com p. e. de “l’Espanya va bien” podríem preguntar: PER A QUI ?. De “Bankia no es culpa de nadie”, podríem preguntar si aquest “NADIE” inclou també els ciutadans del país els quals són els que en últim terme pagaran els plats trencats, i perquè han de fer-ho. Quan el PP afirma que “el PP no apujarà mai l’IVA” segurament que significa “MENTRE NO TINGUI EL PODER”. I així successivament.

Davant tanta incertesa, volatilitat i canvis continus dels models socials tothom necessita un agafador que li permeti resistir els continus canvis de corrents d’opinió i mantenir una postura coherent amb si mateix. Per això cal aprofundir més, sinó que d’aquí a mig any (o quinze segons) pot ser que opinis exactament el contrari del que penses ara, com aquells polítics que han començat sent trotskistes i acaben sent feixistes. També passa el contrari, encara que això ja està més bé.

Les modes fan ballar el cap, encara que pot ser perfectament que la teva línia de pensament encaixi perfectament dins d’una d’aquestes línies movedisses i t’hi trobis feliç malgrat que a través dels anys te n’adonis de que la felicitat

...