Historia De La Psicologia

TEMA 1: ELS ORIGENS DE LA PSICOLOGIA

Història

- La historia és una reconstrucció intel•lectual del passat per tal de comprendre el present.

- La seva característica principal és la perspectiva evolutiva i la visió de conjunt.

- El seu contingut és el moviment dinàmic d’interacció entre persones i forces externes que condicionen l’activitat dels científics.

- No és neutra, no és objectiva, hi ha selecció, anàlisi, interpretació dels fets, etc.

Psicologia

- La Psicologia com a ciència multi paradigmàtica.

- Hi ha diferents escoles o orientacions teòrico-pràctiques. Aquestes comparteixen una sèrie d’aspectes:

• Metateories

• Teories clíniques

• Mètodes,Tècniques, Habilitats terapèutiques...

“No hi ha res més pràctic que una bona teoria” (Wertheimer).

Origen de la psicologia

La Psicologia (experimental) sorgeix a partir de dos altres disciplines: La Filosofia i la Fisiologia.

- Disciplines de la psicologia

FILOSOFIA

Els antecedents filosòfics són:

1. El racionalisme: La filosofia racionalista té la raó com a via principal per arribar al coneixement de la veritat. On la raó és la via principal per arribar al coneixement de la veritat. En aquesta època destaquem diferents autors:

• Descartes (1596-1650): “penso, per tant existeixo”. Consciència. Estudia el dualisme ment – cos (de quina manera la ment pot influir al cos i al revés; el cos és una presó de l’ànima).

• Leibniz (1646-1716): anticipa la noció d’inconscient i la possibilitat d’una presa de consciència de l’inconscient. (Paral•lelisme: proposa estudiar a part cos i ànima).

2. L’empirisme: la filosofia empirista creu en l’observació dels fenòmens naturals tal i com es presenten als sentits.

• Locke (1632-1704): les idees que hi ha a l’enteniment sorgeixen de l’experiència. Diu que la única font de coneixement és la observació i l’experimentació, més que la teoria.

• Hume (1711-1776): Atomisme i associacionisme: les idees complexes estan construïdes a partir de sensacions simples que s’associen segons determinades lleis. Rebuig a la noció d’ànima perquè no pot ser percebuda pels sentits.

 En la filosofia hi ha una tensió sobre la idea del coneixement entre els racionalistes i els empiristes.

1. Racionalistes:

o Creuen que la raó és l’autèntic coneixement, i per tant, desconfien dels sentits.

o Creuen que la veritat i els valors són eterns i que existeixen independentment de nosaltres.

o Creuen que nosaltres som consciencia.

o El mètode que utilitzen es la introspecció.

2. Empiristes:

o Creuen que els sentits són la real font de coneixement, i per tant, desconfien de la raó.

o Creuen en el devenir, en que l’única veritat és el canvi continu.

o Nosaltres funcionem per sensacions, hàbits, elements que associem.

o El seu mètode d’observacio és el mecanicisme.

FISIOLOGIA

Parlant de la fisiologia tindríem:

1. Frenologia: Impuls a l’idea que el CERVELL és l’òrgan específic de l’activitat mental.

• Gall (1758-1828): Frenologia o “ciència del cervell”

Anatomia cerebral

o Localització de facultats mentals en àrees cerebrals específiques (estudiaven el cap de persones vives i pensaven que determinades funcions mentals estaven localitzades en una àrea concreta del cervell):

• “Frente abultada” = intel•ligència.

• “Bulto en el cogote” = tendència a enamorar-se.

• “Área de la posesión” (centre del cap) = lladres, “despilfarradors”.

• Consultoris.

• “Técnica de la ablación” (Amb animals, per saber què passa quan es lesiona una àrea del cervell i què queda afectat).

o La relació entre les àrees cerebrals i les funcions sensorials, motrius, verbals (àrees del llenguatge de Broca i Wernicke) va ser un gran descobriment gràcies als processos anteriors.

o Les facultats mentals (intel•ligència, creativitat…) no existeixen de la mateixa manera en tots els éssers (inici psicologia diferencial).

o Localització de facultats mentals en àrees cerebrals específiques, segons les protuberàncies o depressions del crani.

• Estudis del cervell en laboratoris gràcies a la tècnica de l’ablació.

o Relació entre àrees cerebrals i funcions sensorials, motrius, verbal.(àrees del llenguatge de Broca i Wernicke).

2. Fisiologia experimental: és el coneixement del sistema nerviós, de la fisiologia sensorial (ull, oïda, tacte), i del cervell.

• Von Helmholtz (1821-1894): fisiologia sensorial. Estudi de la velocitat de l’ impuls nerviós a partir del mètode dels temps de reacció, que és un sistema per apropar-se al coneixement del sistema nerviós. Ex: Quant triga el cervell a reaccionar quan un es punxa. Estudia la velocitat de l’impuls nerviós (=el temps de reacció).

• Donders (1818-1889) i la cronometria mental (mètode objectiu per medir els processos fisiològics i mentals que no podien observar- se directament): mètode substractiu per esbrinar el temps utilitzat en tasques simples i complexes. Velocitat de l’ impuls nerviós.

 Reacció simple: És un moviment reflex, no ha de participar cap altra funció psicològica, no hi ha voluntat.

Ex: “quan

...