Psicologia socials

1.a) Si que parlem de categories socials al referirn-nos als yuqkies, hipsters o modernillos ja que tot estan adscrits a diferents grups de pertinença, amb els seus sentiments i experiències compartides i on dintre de cadascú els membres d’aquest desenvolupen rols, atributs i representacions diferents.

Els components diferenciadors d’aquestes categories són bàsicament de caràcter econòmic, cultural, estètic, territorial i instrumental.

1.b) Tajfel en la seva teoria de la identitat engloba tres processos psicosocials; la comparació, la categorització social i la identificació. D’aquesta manera ens permet entendre els processos d’identificació i des-identificació (diferenciació entre categories) i la tendència que porten aquestes agrupacions (endogrup – exogrup).

La categorització social es refereix al procés pel qual les persones tendim a agrupar-nos per definir la nostra identitat. Per tant, per pertànyer a un grup o categoria social es necessari establir unes semblances comunes. Com exposa Tajfel “la identitat social està lligada al coneixement que tenim de pertànyer a un grup social”. Per tant, la pertinença a una categoria porta implícita diferenciar-se d’una altra perquè no t’hi sents identificat amb les seves característiques.

En els articles podem veure aquests processos d’identificació amb una categoria perquè tots elles fan referència a un sentiment i una experiència concretes, i cadascuna implica un conjunt específic de rols d’igual rellevància amb una ideologia grupal concreta. Per exemple, en el cas dels yukies son joves urbans adinerats que es dediquen a colonitzar successivament barris per gentrificar-los. En el cas dels modernillos són gent de classe mitja baixa però al ser creatius fan una aposta segura al barri per tal de millorar les condicions de vida i fer proliferar el barri donant-li una visió més cool. Finalement, pel que fa els Hipsters són una subcultura de classe mitja i bohemis, amb la intenció de regenerar la visió d’un barri.

Pel que fa a la des-identificació d’aquestes categories són evidents les diferències que entre elles existeix, per exemple els yukies son d’una classe social elevada degut a la seva economia que les altres categories no tenen. Una altre distinció que podríem fer son els valors ideològics categorials degut al naixement d’aquestes categories. Pel que fa a la localització urbana d’aquestes categories també és diferent, ja que els yukies obren als barris i són nòmades, els hipsters són de ciutat, i pel que fa els modernillos es situen en barris en vies de desenvolupament.

1.c) Tenint en compte altres categories contraposades. Parlem d’estereotips quan pel conjunt de creences socials que estan socialment associades a una categoria grupal les quals provoquen els prejudicis i alhora els justifiquen. I la discriminació fa referència al comportament, a les accions específiques dirigides a les persones afectades pels prejudicis. Per tant, sí, estem parlant d’estereotips, prejudicis i discriminació tant de les categories socials anomenades vers les contraposades com a la inversa, ja que uns afavoreixen als seus propis membres (endogrup) i desfavoreixen els altres (exogrup).

2.a) L’exemple que exposaré és una situació en la un jove d’orígen d’ètnia gitana i amb pocs recursos econòmics que és alumne d’un centre privat d’èlit.

Seguint la definició de la Teoria Dramatúrgica sobre què és una situació enutjosa; “La regió no visible esdevé visible”. Exposaré en aquest cas que la situació enutjosa per al jove; la regió invisible per al públic o fons és aquella on el jove assumeix un rol o uns comportaments que ell prepara per posar-la de manifest en la regió visible, és a dir, de cara als seus companys no es faci eivdent el seu orígen ètnic. L’establishment en el cas d’aquest jove és el centre escolar, que és on desarrollarà de manera regular el seu rol o paper.

Aquesta situació es converteix en una situació enutjosa en el moment que el jove és obligat per el pare a recollir ferralla per vendre-la i és vist per als seus companys. En aquest moment és el punt de partida en el que els companys, degut al comportament del jove, dubten sobre la identitat d’aquest.

2.b) A diferència de Goffman, qui deia que la identitat es configurava a partir de la interiorització que fem dels rols que hem de realitzar. És a dir, en l’exemple del jove d’ètnia gitana sabía perfectament que per tenir un prestigi social a l’escola i ser acceptat pels companys havia de fer veure que era un jove fill de la èlit catalana. L’interaccionisme

...