Pere Casaldàliga: Vida, compromís i valors

Pere Casaldàliga: Vida, compromís i valors

Pere Casaldàliga neix el febrer de 1928 a Balsareny, a la província de Barcelona.

Fill d’un llaurador vaquer, estudia a la Gleva i a Vic, i ingressa a l’orde dels claretians. Ordenat sacerdot a Montjuïc, Barcelona, el 1952, exerceix diversos ministeris a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid, fins que el 1968 accepta l’encàrrec de fundar una missió claretiana al Brasil, a São Félix do Araguaia, a l’Estat de Mato Grosso. Algunes de les etapes més importants de la seva vida va ser quan és consagrat bisbe el 1971, és encarregat de la Prelatura de São Félix do Araguaia, on descobreix un poble totalment oprimit pels latifundistes, amb un nivell molt elevat d’analfabetisme, un poble desproveït d’assistència sanitària, de mitjans de comunicació, etc. I quan va rebre la seva primera carta pastoral, una Església de l’Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social, de 1971, reflecteix la realitat de la Prelatura i reflexiona sobre el compromís cristià en nom de l’Evangeli amb la justícia i la pau, i esdevé ràpidament programàtica.

La dictadura militar al Brasil (1964-1985) va començar amb el cop d’estat el 31 de març de 1964 i va imposar un règim autoritari durant vint-i-un anys. Durant aquest període es van suspendre drets civils i polítics, es van utilitzar instruments com els actes institucionals per controlar el poder, i es va desplegar una repressió sistemàtica amb tortures, desaparicions i censura. Alhora, el règim va impulsar un creixement econòmic destacat, però que va accentuar la desigualtat i va deixar seqüeles duradores en la societat brasilera. La transició cap a un govern civil es va iniciar el 1985, però moltes de les injustícies comeses no han estat plenament reparades. La teologia de l’alliberament no es queda en pensament, en llibres, en conferències, recolza l’espiritualitat de l’alliberament, la pastoral de l’alliberament, i d’aquí sorgeixen aquestes diverses pastorals, la de la terra, la de l’indi, la de la dona marginada, de la infància, de la comunicació, de l’habitatge. Totes aquestes pastorals que desbrossen un lloc pel poble. L'amenaça de grans empreses agrícoles, multinacionals o nacionals, a les terres cultivades tradicionalment pels petits camperols o pels Pobles Indígenes, i les condicions de treball miserables obligaren des de bon principi a Casaldàliga a donar suport a l'ocupació i la resistència enfront dels poderosos. Molts d'aquests grups indígenes, abocats a desaparèixer després de segles de contacte amb els colonitzadors, de la mà respectuosa de Casaldàliga han recuperat autoestima, tradicions i costums, dialogant amb igualtat de condicions amb l'Església dels pobres.

Casaldàliga va donar suport a l'ocupació i a la resistència enfront dels poderosos, i també, va recuperar l’autoestima, tradicions i costums del poble. Va realitzar una gran tasca social i educativa a Barbastre i cinc pobles de Ribagorça, va fer la seva tasca com a prefecte responsable del Seminari Claretià, va denunciar l'imperi nord-americà i va desafiar la dictadura militar del Brasil… Pere Casaldàliga va ser amenaçat de mor per terratinents locals, els terratinents i el poder econòmic local també van ser els seus opositors, ja que ell denunciava la seva explotació i abús de poder. Va conviure i va treballar al costat d'un poble oprimit pels terratinents, sense la presència d'un estat que garantís un servei de salut o educació. Sense mitjans de comunicació i amb un alt índex de pobresa.

Pere Casaldàliga entenia a Jesús com un model de profeta de la justícia i l'alliberament dels pobres, i l'Evangeli com un anomenat a l'acció profètica, la solidaritat i la conversió radical, més enllà

...