EMPRESA, EMPRESARI I FUNCIÓ DIRECTIVA.

TEMA 5. EMPRESA, EMPRESARI I FUNCIÓ DIRECTIVA

        5.1 L’EMPRESA COM A REALITAT SOCIOECONÒMICA, VISIÓ ACTUAL I TENDÈNCIES

Una empresa és una unitat econòmica de producció perquè a partir de la ordenació d’uns determinats recursos (matèria, humans, tècnics, finances) es produeixin uns béns i serveis. I aquests béns satisfan unes necessitats dels consumidors.

També és una organització humana (conjunt de persones) i cada una de les persones fa una determinada tasca o feina i això s’anomena divisió del treball. S’organitzen en departaments. Molt sovint parlem d’organitzacions en lloc d’empreses. Les organitzacions (ONG...) són les que no tenen afany de lucre i les empreses si.

Les organitzacions són un sistema -> conjunt d0elements que treballen de forma coordinada per aconseguir uns objectius, molt sovint es fan paral·lelismes entre una organització i el cos humà.

Característiques del sistema:[pic 1]

• és artificial (creades pels éssers humans)
• una empresa és finalista -> es crea per aconseguir objectius (diners)
• és un sistema obert -> té intercanvis amb el món extern.

                                           -> retorna al món exterior els inputs que fa.

[pic 2][pic 3][pic 4]

[pic 5][pic 6]

         [pic 7][pic 8][pic 9][pic 10]

         [pic 11]

[pic 12]

• Sistema autoregulat: en funció de la informació que rep de l’exterior s’hi va adaptant (feed-back).
• Sistema jeràrquic: una persona pren les decisions (direcció, sots direcció, caps de personal...).

Les empreses són entitats generadores de valor, perquè representa que els béns i serveis que produeixen satisfan unes necessitats, en altres paraules, creen valor afegit. Avui dia les empreses es dirigeixen al seu entorn declarant quina és la seva missió, visió, valors, el seu pla estratègic.

La missió, defineix el negoci, les necessitats que ofereix el producte, e mercat a qui ens dirigim i la imatge pública que volem donar.

La visió, defineix la situació futura que desitja tenir l’empresa, el propòsit de la visió és guiar, motivar i controlar a tota la organització en aconseguir aquests plans de futur que s’han fixat.

Els valors, defineixen el conjunt de principis, creences i regles que regulen la organització. És la filosofia institucional i el que representa la altura organitzacional.[pic 13]

5.2 LA FIGURA DE L’EMPRESARI. EVOLUCIÓ

L’empresari és un òrgan individual o col·lectiu que feia els objectius de l’empresa, estableix l’estratègia empresarial i pren decisions oportunes per aconseguir l’estratègia

Evolució de l’empresari:

- 1r període: XI – XVI, hi distingim               XI-XV -> neix la figura de l’empresari (baixa edat mitjana) [pic 14][pic 15]

        XV-XVI -> es desenvolupa la figura de l’empresa (renaixença).

                                                         Societat agrària, ramadera i artesanal

- 2n període: XVI-XVII: 1a fase del capitalisme (comercial i mercantilista) l’empresari és el mercader, anunciant, artesà. Les empreses són familiars, personalistes, poca iniciativa privada, on el propietari també era el gestor.

- 3r període: XVII-XIX: 2a fase capitalisme (industrial). L’empresari és industrial, lligat a un sector productiu. La mentalitat ja és calculadora, racionalista, economista i l’empresari posseeix un paquet important d’accions.

- 4t període: XX.XXI: 3a fase capitalisme (financera, especulativa). L’empresari és financer, no té perquè estar lligat al sector productiu. Característiques: calculador, busca la rendibilitat financera i és inversor i administrador d’accions.

 5.3 LA FUNCIÓ DIRECTIVA I LA CAPACITAT EMPRENEDORA

Evolució de la teoria de la funció de l’empresari:

• Fins al segle XX: l’empresari és capitalista (propietari=gestor)
• A partir del segle XX:

1. Funció empresari-control: principis racionalistes i econòmics. (màxim benefici, mínim cost)
2. Funció empresari-risc: incertesa i competència
3. Funció empresari. Innovador: crear valor afegit en producte, en procés de producció, l’empresari esdevé un motor de desenvolupament econòmic d’un territori.
4. Funció empre-professional: tecnoestructura-> grup de persones amb coneixements especialitzats. El contrari que empresari personalista, millora la prea de decisions.

• Actualment: l’empresari és qui planifica, organitza, gestiona i controla en grup. És capaç de prendre decisions en situacions d’incertesa.

Les funcions de l’empresari serien:

1. Fer previsions i innovar; lligar amb l’estratègia de futur.
2. Impulsar el flux de la renda

FER ESQUEMA CIRCULAR FLUX RENDA (PREG. EXAMEN!!!!)

1. Assumir riscos (cada cop més degut a la globalització)
2. Lideratge i motivació.

L’emprenedoria fa referència a l’activitat econòmica consistent en crear empreses i fer-les sostenibles, que sobrevisquin. Es considera que els 3 primers anys de vida són crítics per aconseguir sobreviure.

• Emprenedoria de necessitat: la que es duu a terme per aconseguir uns ingressos que et permetin arribar a final de mes (comerç).
• Emprenedoria d’oportunitat: es duu a terme perquè tenim alguna innovació per oferir al mercat, en un producte o en procés. Es munta per guanyar molt capital.

El GEM és un observatori internacional de l’emprenedoria operatiu des de el 1999 i que publica els seus informes per 69 països i regions, existeix l’espanyol i e català.

Malgrat que l’emprenedoria està de moda, cal dir que:

1. No es neix emprenedor.
2. Darrere s’hi amaga una precarització del mercat de treball, els treballadors perden privilegis…
3. El Banc Mundial fa un Doing Bussiness, un rànking amb els països en funció de la dificultat per obrir un negoci.
4. Cal fer un pla d’empresa, producte, lloc, competència…

La Interemprenedoria és ser emprenedor dins de les organitzacions.

Característiques persona emprenedora:

1. Innovador: tendència cap a la novetat, l’experimentació, els processos creatius.
2. Propensió al risc: voluntat d’aportar quantitats significatives de diners a determinats projectes sabent que no es coneixen els resultats I que es pot fracassar.
3. Proactivitat: saber ser empàtic, asseptiu. Es refereix a la postura d’avançar-se I actuar abans que les futures necessitats de mercat apareguin.

5.4 TIPUS D’EMPRESES

5.4.1. CLASSIFICACIÓ DES D’UN PUNT DE VISTA ECONÒMIC

1. Segons el sector econòmic al qual pertanyen.

• SECTOR PRIMARI. Relacionat amb la transformació de recursos naturals en productes primaris no elaborats (ex. Pesca tonyina per vendre-la al mercat o a una indústria conservera.

Activitats agrícoles, ramaderes, pesca, explotació de mines, forestal o cacera...

• SECTOR SECUNDARI. Conjunt d’activitats econòmiques que suposen la transformació d’aliments i matèries primeres mitjançant processos productius.

Indústries mecàniques de l’automòbil, química, tèxtil, béns de consum, construcció, hardware, indústries de base tecnològica, etc.

• SECTOR TERCIARI. Engloba totes aquelles activitats econòmiques que no produeixen béns materials de forma directa, sinó serveis que s’ofereixen per satisfer necessitats de la població.

Comerç, transport, comunicacions, finances, turisme, hostaleria, cultura, espectacles, assessories, publicitat i RRPP, administració pública i serveis públics (sanitat, educació, seguretat).

...