FRAME RELAY

FRAME RELAY

Telecomunicacions en el sector Aeronàutic 1a part

Taula de continguts:

1. Resum_____________________________________________________________ 2

2. Introducció_________________________________________________________ 3

3. Desenvolupament____________________________________________________6

3.1 Antecedents______________________________________________________6

3.2 Aspectes tècnics___________________________________________________7

3.3 Avantatges i inconvenients__________________________________________12

4. Conclusions_________________________________________________________14

5. Bibliografia__________________________________________________________15

1. Resum

La Frame Relay es una tecnològica de commutació que empaqueta les dades amb els protocols existents, convertint-los en una única trama (frame) i transmetent-les a través d’un recorregut virtual ja sigui PVC o SVC i arribant a la destinació pertinent gràcies a l’adreça de destinació intrínseca de la trama.

Aquesta tecnologia és una resposta a la demanda on es contextualitzava la seva creació on les X.25 no responien a les necessitats dels usuaris, essent aquestes més flexibilitat, rapidesa, seguretat, capacitat. Cal remarcar que avui en dia la tecnologia Frame Relay s’ha desfasat a nivell tècnic per falta de flexibilitat amb la tecnologia actual.

Podríem concloure que la Frame Relay ha sigut una tecnologia amortitzada, ja que ha respost les demandes que hi havia en aquella època, acabant el seu període actiu marcant un abans i un després a les tecnologies de xarxa.

2. Introducció

El nostre treball desenvolupa la tecnologia Frame Relay enfocant-nos en les característiques històriques, tècniques i estructurals per a poder fer-ne un anàlisi d’avantatges i limitacions en el context actual, començant amb una breu introducció tant del concepte Frame Relay com de tot el que l’envolta, seguint amb una pinzellada històrica i aprofundint en els aspectes més tècnics per entendre el funcionament, i poder arribar a matisar els seus avantatges i limitacions. Per últim acabarem fent una conclusió que reculli l’essència de les Frame Relay.

Tal i com s’esmenta al llibre “Redes y Servicios de telecomunicacions”, la definició tècnica de Frame Relay seria:

“Frame Relay es un servicio de comunicaciones de datos a alta velocidad (de 64 kbit/s a 2 Mbit/s), dirigido al entorno corporativo y que permite la interconexión eficiente entre instalaciones de cliente de diversos tipos.”

Les Frame Relay neixen com a resposta a la problemàtica de les xarxes de commutació de paquets tradicional, les quals tenien una taxa d’errors molt elevada, per tant necessitaven molta informació redundant en els paquets per tal de detectar aquests errors. Aquestes xarxes tradicionals per a combatre la taxa d’errors, van generar molts processos addicionals, i com a conseqüència es va generar una alta càrrega als nodes i una baixa velocitat de transmissió.

Per tant les principals característiques de la Frame Relay són:

-Taxa d’errors baixa

-No comproven els errors en els nodes intermedis

-No cal afegir tanta informació redundant

-Millora l’aprofitament de la xarxa

-Velocitat passa de X a Y MB

Tenint en compte la baixa taxa d’errors i l’absència d’informació redundant, la velocitat entre els nodes va augmentar de 64Kb a 2Mb.

Frame Relay fou un projecte iniciat al 1984 amb poc èxit a causa de la seva poca interoperabilitat i estandardització, impulsat amb èxit al 1990 gràcies a les cinc companyies Cisco Systems, StrataCom, Northem Telecom y Digital Equipment Corporation que van marcar el pes culminant de la seva sortida al mercat i va brindar la seva acceptació pels òrgans estatals destinats a l’aprovació d’estàndards i telecomunicacions.

Per arribar a comprendre que és la tecnologia Frame Relay, és necessari mencionar la commutació de paquets, ja que la Frame Relay en si és una xarxa de commutació. Aquesta commutació és un procés en el qual les dades es transformen en paquets per a ser transmeses a través d’uns circuits commutats. La connexió entre la font (emissor) i usuari (receptor) es fa a través d’un camí dedicat (seqüencia física entre els nodes), on a cada un dels nodes el paquet és emmagatzemat un període de temps i es retransmet al node següent , és a dir, les dades s’encaminen (commuten), procés anomenat “Store and Forward.” La transmissió entre aquests nodes, és a dir, la transmissió del camí dedicat, a de ser la més ràpida possible.

Cal remarcar, aspectes tècnics importants:

En primer lloc, tot i que les Frame Relay no utilitzin control d’errors a cada node, existeixen diversos processos en els que la congestió i el tràfic es controlen. El tràfic es controla a través e la mesura de la trama, és a dir, que una determinada mida es descartada gràcies a la imposició de màxims. El control de congestió regula l’excés de dades diferenciant en el sentit en el que viatgen les trames.

En segon lloc, és transcendent esmentar que la Frame Relay fou la primera en implementar els circuits virtuals, els quals són molt eficaços degut a la constant velocitat de transmissió tot i la utilització de commutació de paquets. També, els paquets, arriben sempre en el mateix ordre amb el que han sortit de la font. Existeixen dos tipus de circuits: PVC (permanents) i SVC (s’estableixen sota demanda).

Per últim, cal comentar, que aquesta tecnologia, en prenent com a model la estructura OSI, utilitza les primeres dues capes (física i d’enllaç).

Així doncs com tota tecnologia té els seus avantatges, on caldria mencionar la millora de velocitat i de capacitat en comparació a les tecnologies anterior proporcionant a la vegada un decrement dels costos. També caldria remarcar l’eficiència de l’ample de banda, gràcies a la utilització de diversos circuits virtuals en un únic port. La fusió dels dos avantatges anteriorment mencionat proporciona a la tecnologia Frame Relay un gran increment de la productivitat ja que el temps d’espera dels usuaris es veu reduït a l’hora de completar una transacció.

Per altra banda, també és transcendent comentar els inconvenients que Frame Relay té. Les contraprestacions més importants es trobarien en la mancança d’eficiència quan la transmissió de dades és realitzada entre dos punts finals no intel•ligents, aplicant un decrement en la rapidesa i la qualitat de la transmissió. També seria adient anomenar la carència de garantia a l’hora d’enviar les dades, tant per problemes causats per la congestió del sistema com per la falta de integritat del Frame Relay a l’hora d’enviar trames de diverses longituds consecutivament. Per últim, remarcar el fet de que la tecnologia s’ha quedat obsoleta a causa de les limitacions amb els diferents enllaços d’accés.

3. Desenvolupament

3.1 Antecedents

Amb els anys, el nivell d’exigència per part dels clients al rendiment de les xarxes, ha anat augmentant, una exigència intrínseca a la informació que s’ha volgut enviar (d’alta mesura i complexa) sumant el volum creixent de tràfic de dades, és a dir, que exponencialment i simultàniament, ha crescut la demanda de xarxes, l’exigència de rapidesa i l’exigència de qualitat. Així doncs, avui dia, el mercat té una demanda d’un major estalvi en costos i de comunicacions mitjançant la integració de tràfic de veu y dades.

Amb tot aquest context esmentat, el Frame Relay sorgeix com a resposta d’aquesta suma de necessitats i objectius, que a continuació de la història, n’explicarem el detall tècnic.

El Frame Relay es va originar al a partir de les interfícies RDSI ( o ISDN en anglès) i es va proposar com a estàndard (I.122), que descrivia la multiplexació de circuits virtuals en el nivell 2, conegut com al nivell de “frame” (trama). Les propostes inicials en aquest sentit es van presentar a la Unió Internacional de Telecomunicacions Sector de Normalització de les Telecomunicacions (UIT-T), anteriorment Comitè Consultiu Internacional per a Telegrafia i Telefonia (CCITT), al 1984, on l’estàndard per fi va ser denominat Frame Relay.

Tot i això el Frame Relay no va tenir una gran acceptació a finals dels 80, a causa de la seva falta d’interoperabilitat i estandardització.

El 1990 va ocórrer el que marcaria el punt culminant en la història del Frame Relay, les cinc companyies Cisco Systems, StrataCom, Northem Telecom y Digital Equipment Corporation van formar un consorci per a enfocar el desenvolupament de la tecnologia Frame Relay i accelerar la introducció de productes de Frame Relay interoperables, que ampliava característiques que oferien facilitats addicionals en entorns complexes d’interconnectivitat en xarxes. Ells mateixos van desenvolupar una especificació que s’ajusta al protocol Frame Relay bàsica.

A aquestes extensions de Frame Relay se les va considerar com a LMI (Interfase d‘Administració Local).

Així doncs, des de la especificació del consorci, es va desenvolupar i publicar, molts proveïdors van anunciar el seu recolzament a aquesta definició

...