Article D'opinio

Article d’opinió: Si fóssim un país seriós...

ARGEMIR GONZÁLEZ Diu Mariano Rajoy que la realitat li ha impedit complir el seu programa electoral però que perseverant, és a dir, fent exactament el contrari del que va prometre, i "complint amb el seu deure" (no davant els ciutadans que el van votar, s'entén, sinó davant dels "mercats" per als quals governa) està convençut que tornarà a guanyar les eleccions.

Jo no descarto que en això últim tingui raó, perquè un dels problemes que tenim com a país és la manca de memòria i l'altre és la manca de seriositat. Com podem exigir que les promeses polítiques es compleixin si no ens les prenem seriosament? Sembla com si davant d'unes eleccions tothom donés per entès que els programes electorals són un nou gènere literari que obliga a fer promeses "potents" perquè agrada que hi hagi una mica de fantasia en la nostra vida. Després ja actuarà la nostra prodigiosa memòria de peix: ni ens en recordem dels programes ni exigim el seu compliment, però que bonic hagués estat si s'haguessin fet realitat, oi?

En un país seriós la gent no diria permanentment que els polítics enganyen el poble -com si el poble no tingués res a veure amb l'elecció dels nostres governants o és que en aquest país ningú ha votat al PP?-, els partits polítics farien menys promeses, la gent es llegiria els programes electorals, com a mínim el del partit al qual es votés, el guardaria com una relíquia i exigiria el seu compliment tant si el partit resulta elegit per governar com si li toca fer oposició, perquè els programes -com els contractes- s'han de complir. I en cas de flagrant incompliment la gent sortiria al carrer immediatament per demanar dimissions i si persisteix l'engany, noves eleccions. Però és clar, perquè això passi el ciutadà ha d'exercir com a tal i no dimitir d'aquesta condició -com si la ciutadania fos optativa!- amb l'excusa que tots són iguals o que tots els han decepcionat.

En un país seriós es combatria intensament el frau financer i l'impost sobre la renda reflectiria els ingressos reals de les persones siguin aquestes empresaris, autònoms o treballadors, i les gravaria proporcionalment als ingressos, com mana la Constitució i no com ara, que només és un impost per a les rendes del treball però que després es fa servir som si fos un document creïble per saber els ingressos reals de la ciutadania fent-lo servir, per exemple, per repartir beques.

Si fóssim un país seriós faríem un acte de contricció quan canviéssim les nostres opinions. Si llegim o escoltem ara a l'opinió publicada sembla com si ningú hagués defensat la voluntat de convertir-nos en el país del món amb més línies d'alta velocitat amb el seu altíssim preu de construcció i de manteniment. És que no recordem les poques

...