Canvio Social

Per començar a parlar del “canvi social”, s’ha de dir que la implantació d’aquest terme correspon a W.F. Ogburn, que va escriure al 1922 l’obra “Social change” per a estudiar els factors que influeixen en l’evolució dels sistemes socials. Ogburn va plantejar en aquest primer treball la importància dels mitjans tecnològics en el procés del canvi social, qüestió a la que torna en la seva obra general escrita amb M. Nimkoff, “Sociología”, i el tema, tan debatut posteriorment, de l’endarreriment cultural, és a dir, del creixement lent de la cultura en relació amb la trepidant evolució de les tecnologies.

D’altra banda, també s’ha de dir que amb anterioritat s’havien utilitzat altres expressions referents a la mateixa idea que van ser més desafortunades. Una d’aquestes expressions es “evolució”, utilitzada pels anomenats darwinistes socials durant els anys en els que es creia que l’organisme social funcionava com els organismes vius; evolució com a transformació interna de l’organisme, desenvolupant les seves potencialitats, i seguint una direcció o sentit; també pot entendre’s aquest concepte en el sentit d’una transformació lenta i gradual en el temps, que s’observa amb el pas de varies generacions, en tant el canvi seria la transformació puntual en un període més breu.

Altres expressions són “desenvolupament” i “progrés”, que donen una idea de canvi lineal i en ascens que no sempre correspon a l’evolució dels sistemes socials; el terme progrés és contestat avui dia des de sectors, que adverteixen del perill que pot suposar per a la pròpia identitat de l’espècie humana. Una altra expressió pròpia del nostre temps és “procés”, que tampoc és satisfactòria per que denota una imatge de moviment lent i regular que no s’acomoda correctament a la idea de canvi social. “Procés” també pot ser interpretat com el conjunt d’etapes en les que es desenvolupa el canvi social.

Fent una mica de referència a la història, cal dir que el canvi social és un tema connectat amb les primeres reflexions filosòfiques. En els presocràtics, per exemple, hi ha una preocupació pel canvi físic o cosmològic. Parmènides i Heràclit representen els pols d’una mateixa preocupació, que es salda amb sortides diferents; el primer aposta per la unitat del ser, el segon per la realitat canviant, que com el foc mai és la mateixa. D’altra banda, el canvi social també està present en la filosofia clàssica grega. Tant Plató com Aristòtil, quan intenten explicar la teoria de les formes de govern, ho fan a través de la dinàmica de les classes socials que es succeeixen en l’exercici del poder polític.

Posteriorment, el canvi social serà elevat a un anàlisi més sistemàtic pels pioners de la sociologia política, com Bodino o Montesquieu; el primer intenta trobar la fisonomia dels pobles (“Le naturel des pueples”) veient de quina manera influeixen les circumstàncies socials en la configuració de les formes de ser dels pobles, d’altra banda, el segon, intentarà esbrinar algunes lleis regulars i uniformes per a la explicació d’ aquesta diversitat i de l’evolució dels Estats.

Ja al segle XIX, amb A. Comte, el canvi social es constitueix en concepte sistemàtic, ja que serà un dels temes clàssics de la naixent ciència sociològica, que es bifurcarà en la sociologia estàtica i sociologia dinàmica.

Un cop feta aquesta breu referència històrica, ara hem de parlar del concepte de canvi social. Per això, cal atendre a R. Nisbet que defineix el canvi social com a “una successió de diferències en el temps en una identitat persistent”. El canvi social, essencialment, és el canvi en la societat, que gira sobre dos pols antagònics. Per un costat, la identitat d’una realitat que canvia en el temps i, per l’altre, que la

...