El Cafè De La Granota

UN BARRIL DE SABÓ MOLL

PERSONATGES

Florenci (protagonista)

Cristòfol (narrador): cafè Granota

xiquet (narratari)

Xinxeu (peó)

Pere Camps (patró embarcació)

Adelaida (botiga), carreró Sant Francesc

Toni Pit d'Estopa, el vell Gòdia, Silvestre Nicolau (patrons)

Jaume Sama (treballador embarcació)

Marieta Peris, la Gramola

Miquel, la Clenxa, barber

Nemesi Veriu (client barberia)

Teresa (menjaciris), botiga de vetesifils al carrer Major

Teodor (apotecari)

LLOCS

molló del Pedret

carrer de la Barca

oficines de la Mina Segre (narrador)

fonda del Trinquet

carrer Nou (la Gramola)

cafè de l'Alexandre

ALTRES REFERÈNCIES

Llampec (nom llagut)

APUNTS

• La narració s'inicia com una contalla: el vell Cristòfol conta històries de la vila a una persona més jove al Cafè de la Granota

• Això determina l'ús d' registre col•loquial

• Crsitòfol només va presenciar una part dels esdeveniments; la resta són coses que ha sentit explicar

• Apareixen històries paral•leles (algunes, només apuntades) sobre fets i anècdotes referides, sobretot, als personatge que florenci es troba pel camí.

• Apareixen comentaris al•lusius a un ambient de tempesta

• Anècdota argumental: Pere Camps, patró del llagut Llampec, ordena al peó Florenci que porti un barril de sabó moll a la botiga d'Adelaida

• Apareix una descripció detallada dels diferents loc per on passa en Florenci

• Totes les circumstàncies (pluja, cansament, etc.) aboquen al desenllaç

• Apareix una referència al mite de Sísif

LA PLAGA DE LA RIBERA

PERSONATGES

Jeroni Salses i Santapiga (agutzil)

alcalde

Valerià, la Plaga de la Ribera

director de la presó de Lleida

Elisenda (dona de Jeroni)

oncle Dalmau

somera cal Blanc

sogra del secretari

jutge

testimoni

LLOCS

casa de l'agutzil

cafè de la Granota

APUNTS

• Conte redactat en forma de carta redactada per Jeroni adreçada al director de la presó de Lleida

• Apareixen comentaris sobre l'ofici d'agutzil

• Anècdota: ensorrament de l'edifici de l'Ajuntament; repartiment de tot el que hi ha a l’edifici, estada de Valerià a casa de l'agutzil

• Ús de la ironia i del doble sentit dels mots: hi ha una transposició entre virtuts i defectes: motiu de la carta

ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA

PERSONATGES

l'oncle Nicolau

el vell Cristòfol (narrador), cafè Granota

Miquel Serra, el vell Gòdia, Pere Sansa, Sebastià Peris (taula cafè Granota)

narratari

oncle soler

Bernarda Peret, mestressa de la mina Segre

Pere Savina, cunyat del vell Cristòfol

Mossèn Silvestre

germana de Mn Silvestre, estanquera a Balaguer

rector de Vallperdiu

Florentí Veriu

fill gran de l'oncle Nicolau

Serafí Vallcorna (client barberia)

LLOCS

església

camp de futbol

barberia de la Clenxa

cafè del Moll

APUNTS

• Els fets que apareixen al relat succeeixen en 4 moments diferents: 1) dia de la mort de Nicolau Vilaplana, 2) dia de l'enterrament de Nicolau Vilaplana, 3) dia en que Cristòfol explica els fets, 20 anys després, 4) dimecres anterior a l'explicació de Cristòfol

• anècdota argumental: la societat mequinensana ha hagut de triar entre anar a l'enterrament de l'oncle Nicolau i a un partit de futbol

• Entre els vilatans s'escampa el rumor que l'hora de l'enterrament no hauria estat pura coincidència

• En el desenllaç, el conflicte esdevé un gran èxit

PARAULES DES D'UN OLIVER

PERSONATGES

Isidre (botiguer)

oncle Tomàs

Basilissa (dona protagonista)

LLOCS

mas de Vidallet

APUNTS:

• El relat està presentat en forma d'un llarg monòleg

• El monòleg recull diferents veus: 1) les paraules adreçades directament a Isidre, 2) les reflexions que es fa ell mateix, 3) explica l'anècdota que li va fer a Basilissa, 4) descriu les reaccions de l'interlocutor

• El personatge que està dalt de l'oliver fa un gran esforç argumentatiu, per justificar la situació.

• Els arguments causen estranyesa i produeixen un efecte irònic.

INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA D'ELIES

PERSONATGES

cronista

Elies Santapau (protagonista)

Víctor Cardona (ferrer)

Juliet de Peris (propietari d'una somera)

forner

baster (tertúlia)

agutzil

Jaume Vilanova (botiga de calçat)

vella Antònia (verdulera)

Joana (dona d'Elies)

Carme Noguera (fava)

Remei d'Ulldecona

Rosa Arbiol

Ramon (estanquer)

Pere Torres, el Tisores (sastre, músic aficionat)

ordinari de Lleida

LLOCS

Costera del Forn

taller Víctor Cardona

fleca

cafè del Silveri

rectoria

verduleria: Pl. Església, c/ Major

estanc

carreró de les Ànimes

carrer de les Pedres

placeta de Santa Àgata

APUNTS

• El relat se centra en els pocs minuts que va durar la correguda d'Elies Santapau entre casa seva i el cafè Silveri, lloc de parada dels autocars de la línia de Lleida

• Al final del relat es descobreix el veritable motiu de la correguda: malaltia irreversible de la dona, anul•lació de l'encàrrec de les medecines

• Hi ha un plantejament irònic: motiu de la correguda, detalls i hipòtesis que aporta cada un dels personatges, els detalls de l'hora, la calor i la direcció del vent.

• El plantejament del conte presenta certs paral•lelismes amb el de "Un barril de sabó moll".

FUTBOL DE RIBERA

PERSONATGES

Ladislau Saboga (fotògraf)

vell Cristòfol (narrador)

Justinià Costera (futbolista)

Ramon de Tamariu (hortolà)

La Clenxa

Praxedes (propietari cafè de la Granota)

àrbitre

Teresa Planes (seguidora de l''equip local)

Tomàs Valldabó, Tomasa la Torera

secretari del jutjat

rector

guàrdies civils

Oliveri Castells (fa un crit subversiu)

botiguer

LLOCS

camp de futbol

era a la banda dreta de l'Ebre

bar Esport

cafè de la Granota

vila dels Monegres (equip visitant)

APUNTS

• El narrador torna a ser el vell Cristòfol, que narra, a partir del comentari d'una fotografia, uns fets succeïs 20 anys abans (1958)

• El protagonisme de la història, qualificada de llegenda, recau en l'insòlit emplaçament del camp de futbol, situat el costat dels dos rius, fet que provoca a inundació durant el transcurs d'un partit.

• L'ambientació de la història recull la situació de penúria econòmica de l'època: els jugadors són transportats en camió.

• Apareix com a rerefons de la història, al•lusions a la situació política: proclames subversives.

SENYORA MORT, CARTA DE MIQUEL GARRIGUES

PERSONATGES

Sra Mort

Miquel Garrigues (autor carta, barquer)

Miquel Dalmau, la Clenxa

oncle Campells (mort sobtadament)

oncle Sapera (propietari mula)

Tomàs de Veriu

Gustau, cafeter

pare de Miquel Garrigues

senyor Honorat (apotecari)

Teodor de Peris (quadre: navegant)

Sr Caront

LLOCS

cafè de la Granota

carrer Nou

carrer Major

Plaça de la Carpa

APUNTS

• Conte escrit en forma de carta. L'autor, que no sap escriure, s'ha de valer d'una altra persona, el barber, perquè la redacti.

• El protagonista ha perdut el seu ofici de barquer després de la construcció d'un pont: el progrés comporta la desaparició d'oficis i l'aparició de nous.

• Ús de la ironia en el motiu de la carta: la petició de fer de barquer en el més enllà per fer passar les ànimes dels difunts al lloc on viuen els morts: al•lusió al mite clàssic de Caront.

• També hi ha un ús irònic en el tractament de la senyora Mort, fet amb molta naturalitat i familiaritat: li explica anècdotes i li recorda esdeveniments.

• Usa l'eufemisme "traspàs" per referir-se a la mort.

PRELUDI DE TRASPÀS

PERSONATGES

àvia

tia Ramona (memòria)

tia Teresa

oncle Orestes (marit de Teresa)

senyor Honorat (apotecari)

Joaquim (avi: història de la figuera)

APUNTS:

• Ús del narrador testimoni: nét de la protagonista

• Ús de la ironia: el motiu de l'esfereïment i la por de l'àvia en morir-se: per serrar la figuera

...