Gestió Patrimoni

la gestió del patrimoni cultural per part de l’Estat, es pot dir que la seva principal missió és la defensa d’aquest. Però protegir el patrimoni no només es basa en tenir cura de la seva existència. Defensar també vol dir preservar, tutel·lar, promoure, difondre, restaurar i incrementar les infraestructures per tal de tenir una millor comprensió d’aquest. Per tal d’aconseguir aquest complexe objectiu, l’Estat ha de desenvolupar una política responsable i sostenible en base a aquest. Així dons, ha de desenvolupar una legislació aplicada al patrimoni, la qual a través d'institucions especialitzades es faci càrrec de la tutel·la del patrimoni. També hi ha la necessitat de que l’Estat realitzi una catalogació per tal de sabre quins són els principals elements patrimonials que s’han de salvaguardar. D’aquesta manera, es trobaran usos més adequats i socialment més beneficiosos per als béns que s’han de preservar.

Uns dels principis de la democratització de la cultura és que tota persona té dret a formar-se, informar-se i gaudir del patrimoni cultural. D’aquesta manera, l’Estat ha de promoure el seu patrimoni a través d’accions que estimulin el funcionament de centres culturals, com ara els centres d’interpretació, per tal de dinamitzar-ho encara més. L’Estat també ha de tenir una funció educadora respecte al patrimoni. Així dons, s’ha de fomentar aquesta funció per revaloritzar el patrimoni i així poder aconseguir una major comprensió de la importància de la protecció d’aquest. A més, a través de les eines que té disponible l’Estat en el desenvolupament de la seva política cultural, aquest ha de fer una major èmfasis a la informació i a l’apreciació del patrimoni en els programes d’educació. Finalment, en la funció educadora també s’ha de fomentar el voluntariat i el mecenatge.

Els problemes en la gestió del patrimoni sorgeixen però quan hem d’aplicar aquestes mesures en patrimoni privat. Ens podem trobar davant la situació de que el patrimoni tant pugui ser de propietat pública com privada; i de consum privat o consum públic. Ens referim a consum privat quan es realitza per una persona amb exclusió respecte del consum d’altres. D’altra banda, quan el consum públic és realitza quan hi ha un gran nombre d’individus de forma simultània sense rivalitat ni exclusió. Així dons, hi ha la possibilitat de que hi hagi elements patrimonials públics per a consum privat o béns privats per al consum públic, com per exemple les grans col·leccions privades a museus privats o els quadres històrics a oficines de qualque edifici governamental.

...