La Bíblia I L'Odisea

El primer capítol del llibre és una breu introducció. Parla d’allò que trobarem durant la lectura. Diu que han decidit estudiar la presència de les traduccions en un sistema cultural l’específic, en aquest cas el català: l’aparició, els canvis, els conflictes, les davallades, la difusió... L’autor farà una comparació de dues obres ben diferents; la bíblia, obra de fe; la Odissea, obra de la literatura clàssica.

Al Primer Congrés Internacional de Llengua Catalana, l’estudiós Manuel de Montoliu es refermà en que calien que es fessin traduccions, amb l’esment que cal. Malgrat tot, els diferents àmbits mai no han estudiat pas la importància del context sociològic en què es produeixen, els condicionants que permeten que es duguin a terme, l’ordit i la trama, sense oblidar el polisistema que sustenten i que les sustenta.

Arran del gran auge de la teoria de la traducció, a partir dels anys cinquanta, en tant que disciplina relacionada amb múltiples àrees de coneixement s’ha ocupat sovint de què és la traducció (traductologia), de com es tradueix (comparativisme) i de quan es tradueix (història de la traducció), però molt més rarament s’ha plantejat perquè es tradueix (per quins motius una obra es tradueix en un determinat moment i no pas un altre.

El perquè de les traduccions, la manera d’entendre-les, el procés d’elaboració, la divulgació i la importància decisiva que han tingut en el desenvolupament de qualsevol literatura autòctona més que no pas una llista d’omissions i errades, calcs i manlleus, empobriments en diversos àmbits... I d’altre criteris, nivells de coneixements de llengües en èpoques i indrets concrets, imposició i censura política... La religió i l’economia...

El mite d’Electra – La venganza de Agamenón – Vicente García de la Huerta

Dues obres canòniques

La Bíblia : recuperació de les traduccions bíbliques a partir del segle XIX i, sobretot, al primer terç del segle XX, cal esmentar les bíblies protestants i els conflictes i tensions de l’Església catalana de l’època amb l’autoritat vaticana i amb l’estat espanyol. També s’hi parla de les traduccions actuals.

Odissea: Comparació de la versió catalana de Carles Riba en l’any 1984, i la traducció anglesa de V. E. Rieu (1946)

Repressió total de la cultura <=> expansió socialitzant de l’educació

Censura de les edicions en català <=> edició per a masses i la implantació del llibre

Predomini de la poesia <=> predomini de la novel•la

...