Laocoont I Els Seus Fills

El títol de l’obra és Laocoont i els seus fills, una obra dels autors Agesandre, Polidor i Atentodor, entre els segles III-I a.C.. Com que es tracta d’una rèplica de l’original, està situat al Museu del Vaticà, l’original se’n desconeix la ubicació. L’estil és del període hel•lenístic de l’antiga Grècia i la tipologia és de grup.

Per a aprofundir més a l’anàlisi de l’obra...

Els autors pertanyien al període hel•lenístic de l’antiga Grècia, després de ser conquerida per Felip de Macedònia i Alexandre el Gran haver ampliat les fronteres, els grecs van evolucionar els conceptes d’art amb noves idees d’Orient. Els hel•lenístics van renovar els valors culturals i estètics provocant que el llegat grec perdurés més en el temps i s’estengués en l’espai geogràfic.

És una obra adaptada en marbre d’un original de bronze dels inicis segle II aC. A diferència de l’original, aquesta té tres figures principals, mentre que l’original constava de Laocoont i un dels seus fills, possiblement l’afegiment d’un segon fill va ser perquè coincidís l’obra amb l’escena de la narració de Virgili a l’Eneida.

El mètode empleat és el de traient amb la tècnica de la talla i el material és el marbre (l’original era de bronze). La tipologia, com he dit, és de grup, però concretament és una escultura exempta -de bult rodó- i mostra força moviment. La visió és circular, així que l’escultura es pot observar de tots els angles possibles, amb un volum massís i unes formes antropomòrfiques en moviment.

L’obra s’estructura en la piràmide que els tres personatges dibuixen, posant a Laocoont al vèrtex superior i als seus dos fills als inferiors laterals. Podem observar també una diagonal mostrant dinamisme a l’escultura que aniria de la part superior esquerra a la inferior dreta, amb el moviment dels personatges, reforçat per les serps que els ataquen.

Les proporcions són una mica més grans del natural, pel que no segueixen el cànon.

El moviment és realista, molt dinàmic i un ritme marcat pels braços i cames volent-se deslliurar de les serps, però també s’observa un realisme a les textures facials amb molt dramatisme on les ombres provocades per una llum superior encara remarquen més les faccions dels personatges i sobretot de Laocoont.

Com bé he esmentat abans, Laocoont i els seus fills apareixen a l’obra de Virgili l’Eneida, l’episodi en què Atenea envia dues serps al sacerdot Laocoont com a càstig per haver desafiat el destí al advertir als troians de la trampa del cavall de fusta ideada pels grecs. Aquesta escultura representa el final de Laocoont i els seus fills quan són atacats per les serps. Per tant, la temàtica és mitològica i expressa la ira dels déus mitològics sobre els mortals i el seu poder, també simbolitza l’enfrontament

...