Pinturas Arte

David jaques louis/el jur dels H/1784/oli/tela/3.30*4.25/museu del louvre/””/

va ser un pintor francés de molta influència en l¡estil neoclàssic. En roma,

david va pintar el seu famós Jur dels H. Els temes i motius reiteraríen en

obres posteriors con el jur del joc de la pilota. Per al saló de 1787, david

va exhibir el seu famós mort de sòcrates./lo que ves, hermaos horacios

padre hermanas con sus hijos./ funció propagandística: encoratjar a

complir els deures envers la pàtria i a no deixar-se emportar pels sentiments.

David amb l'elecció d'aquest tema el que volia era embair els espais de la

seva època el sentit del deure envers la pàtria./tancada/la comp es configura

a partir dels tres arcs del fons de la sala, a l'esquerra se situen els germans,

enmig el pare, a la dreta hi ha les germanes i els nens. Tots aquests no es

toquen fisicamen. El número 3 és abundant en l'obra, tres arc, germans

dones espasses.. d'altra banda el pare i els joves formen un rectangle, les

cames dels germans, les del pare, les dues joves es planyen, la dona amb

el nen...formen un triangle./l'artista utilitzà les linies rectes per traçar els

personatges masculins i les linies suas i rodones per als femenins. Els colors

són brillants i clars i predominen les tonalitats vermelles grises i ocres.

el roig de la tunica del pare és símbol de la passió i de la sang. La llum

entra per l'esquerra del llenç i projecta les ombres dels germans cap al

pare i les dones. L'enrajolat del terra i les parets laterals proporcionen

una perspectiva lineal. -/ l'estanca està desproveïda de motius decoratius;

la llença penjada al fons seria l'unic significat guerrer. Les columnes de

les arcades son d'ordre toscà./-/l'obra es basa en la historia que es narra a

Ab Urbe Condita de tit livi. En el sVII ac roma i alba longa es disputaven

el domini de la itàlia centra. Per decidir quina de les dues seria la ciutat

vencedora decidirien que llluitaren entre ells els 3 germans de cada bàndol

Horacis vs Curiacis. L'unic que sobrevisqué fou un dels horacis, el qual va

veure els plors de la seva germana causats per la mort del seu promès,

un curiaci, la matà ja que lamentava la mort d'un enemic./david s'inspirà

en un tema de la roma clàssica, peró la seva intenció es projectava cap a

la societat francesa./rafael i poussin i llum de caravaggio.

3 de maig.

Goya/el 3 de maig de 1808/1814/oli/llenç/2.66*3.45/-/

museo del prado,madrid./Goya feia una pintura que

recollia el rococoó amb una temàtica amable, escenes

de joc, bucóliques i pintoresques./lo que veo/funció

commemorativa. Després de la guerra de la independència,

goya que havia col·laborat amb el règim afrancesat, va voler

deixar clara la seva posició pintant dos quadres de grans

dimensions d'índole patriótica, aquest i “la càrrega dels mameluco

”/tancada(home amb braços cap a dalt)/linies rectes francesos,

linies curves espanyols. Soldats diagonal tancada, fa que l'espectador

contemplès l'escena com si en formès part. Les victimes tenen els

cossos que arriben a ser escorços dinàmics./goya pinta d'una manera

dramàtica, el fanal separa simbòlocament la zona il·limunada de la

zona enfosquida. A l'il·luminada brilla desmesuradament la camisa

de l'insurrecte./-/ és un moviment pictòric amb diverses linies en

funció del context de cada país. Es contrapossa al neoclassicisme a

partir del domini del calor, la utilització de clarobscurs i llums

brillants. Les pinzellades assoleixen el dramatisme i sempre hi ha

una interpretació des del punt de vista subjectiu./reflecteix el día

després de l'heroic aixecament del poble de madrid contra els invasors

i mostra la brutal represalia que van portar a terme els francesos. Els

militars estan equipats per matar;els fusells ja estàn preparats pr disparad

i les cames enrrere indiquen que la descàrrega és imminent. Els personatges

del quadre simbolitzen tres estadis: els passat, present i futur./-/-/.

Llibertat.

Delacroix/la llibertat.../1830/oli/tela/2.60*3.25/saló del 1831/

louvre, paris/Eugène Delacroix (1789-1863) va ser un home

de complexa personalitat que va rebutjar des del primer moment

les normes de l'Acadèmia. Dins del seu afany de coneixement

pels grans artistes, viatja a Anglaterra on entra en contacte amb

la pintura colorista i paisatgista que després veurà consolidada

amb el seu viatge al nord d'Àfrica, territori que per la

...