Pinturas Arte

David jaques louis/el jur dels H/1784/oli/tela/3.30*4.25/museu del louvre/””/

va ser un pintor francés de molta influència en l¡estil neoclàssic. En roma,

david va pintar el seu famós Jur dels H. Els temes i motius reiteraríen en

obres posteriors con el jur del joc de la pilota. Per al saló de 1787, david

va exhibir el seu famós mort de sòcrates./lo que ves, hermaos horacios

padre hermanas con sus hijos./ funció propagandística: encoratjar a

complir els deures envers la pàtria i a no deixar-se emportar pels sentiments.

David amb l'elecció d'aquest tema el que volia era embair els espais de la

seva època el sentit del deure envers la pàtria./tancada/la comp es configura

a partir dels tres arcs del fons de la sala, a l'esquerra se situen els germans,

enmig el pare, a la dreta hi ha les germanes i els nens. Tots aquests no es

toquen fisicamen. El número 3 és abundant en l'obra, tres arc, germans

dones espasses.. d'altra banda el pare i els joves formen un rectangle, les

cames dels germans, les del pare, les dues joves es planyen, la dona amb

el nen...formen un triangle./l'artista utilitzà les linies rectes per traçar els

personatges masculins i les linies suas i rodones per als femenins. Els colors

són brillants i clars i predominen les tonalitats vermelles grises i ocres.

el roig de la tunica del pare és símbol de la passió i de la sang. La llum

entra per l'esquerra del llenç i projecta les ombres dels germans cap al

pare i les dones. L'enrajolat del terra i les parets laterals proporcionen

una perspectiva lineal. -/ l'estanca està desproveïda de motius decoratius;

la llença penjada al fons seria l'unic significat guerrer. Les columnes de

les arcades son d'ordre toscà./-/l'obra es basa en la historia que es narra a

Ab Urbe Condita de tit livi. En el sVII ac roma i alba longa es disputaven

el domini de la itàlia centra. Per decidir quina de les dues seria la ciutat

vencedora decidirien que llluitaren entre ells els 3 germans de cada bàndol

Horacis vs Curiacis. L'unic que sobrevisqué fou un dels horacis, el qual va

veure els plors de la seva germana causats per la mort del seu promès,

un curiaci, la matà ja que lamentava la mort d'un enemic./david s'inspirà

en un tema de la roma clàssica, peró la seva intenció es projectava cap a

la societat francesa./rafael i poussin i llum de caravaggio.

3 de maig.

Goya/el 3 de maig de 1808/1814/oli/llenç/2.66*3.45/-/

museo del prado,madrid./Goya feia una pintura que

recollia el rococoó amb una temàtica amable, escenes

de joc, bucóliques i pintoresques./lo que veo/funció

commemorativa. Després de la guerra de la independència,

goya que havia col·laborat amb el règim afrancesat, va voler

deixar clara la seva posició pintant dos quadres de grans

dimensions d'índole patriótica, aquest i “la càrrega dels mameluco

”/tancada(home amb braços cap a dalt)/linies rectes francesos,

linies curves espanyols. Soldats diagonal tancada, fa que l'espectador

contemplès l'escena com si en formès part. Les victimes tenen els

cossos que arriben a ser escorços dinàmics./goya pinta d'una manera

dramàtica, el fanal separa simbòlocament la zona il·limunada de la

zona enfosquida. A l'il·luminada brilla desmesuradament la camisa

de l'insurrecte./-/ és un moviment pictòric amb diverses linies en

funció del context de cada país. Es contrapossa al neoclassicisme a

partir del domini del calor, la utilització de clarobscurs i llums

brillants. Les pinzellades assoleixen el dramatisme i sempre hi ha

una interpretació des del punt de vista subjectiu./reflecteix el día

després de l'heroic aixecament del poble de madrid contra els invasors

i mostra la brutal represalia que van portar a terme els francesos. Els

militars estan equipats per matar;els fusells ja estàn preparats pr disparad

i les cames enrrere indiquen que la descàrrega és imminent. Els personatges

del quadre simbolitzen tres estadis: els passat, present i futur./-/-/.

Llibertat.

Delacroix/la llibertat.../1830/oli/tela/2.60*3.25/saló del 1831/

louvre, paris/Eugène Delacroix (1789-1863) va ser un home

de complexa personalitat que va rebutjar des del primer moment

les normes de l'Acadèmia. Dins del seu afany de coneixement

pels grans artistes, viatja a Anglaterra on entra en contacte amb

la pintura colorista i paisatgista que després veurà consolidada

amb el seu viatge al nord d'Àfrica, territori que per la seva lluminositat

va cridar la seva atenció i determinar les futures obres del pintor./lo que

ves/al principi era propagandística ja que hi havia el tema de la Rev que

no era indiferent per a ningú, però amb el pas del temps va anar adquirint

un sentit més commmemoratiu./abierta/ té una estructura piramidal amb

els morts. La comp d'aquesta pbra remet a la del “rei de la madura” ja que

les figures s'en marquen dins d'una piràmide en el vèrtex de la qual s'ha

substituit el drap del nàufreg./pinzellades mostren una gran desenvoltura

i ondulació. El tractament de la llum i del color se supediten a un objecte

més important, potenciar el moviment./-/ el romanticisme és un moviment

basicament pictòric amb diverses línies. Es contraposa al neoclassicisme a

partir del domini del color sobre la lnia i la utilització de clarobscurs i llums

vibrants que segueixen l'influència de robens. Les pinzellases són ràpides,

soltes i les composicions diagonals./-/és la primera composicíó política moderna.

Delacoix resumia la seva intenció de fer el quadre en ua carta el seu germà.

Amb aquesta tela l'autor feia referència a les tres jornades revolucionaries que

tingueren lloc a paris i provocaren la caiguda de l'últim rei francès de la família

dels borbó./ delacroix fou una gran figura del romanticism.e mostra una gran

admiració per miguel ángel.

Enterrament a ornans.

Coubet/l'enterrament d'ornans/1849/oli/tela/3.14*6.63/saló del 1850/

louvre,paris/gustave va escandalitzar pels temes vulgars a gran format.

Hi mostrava temes vulgars i quotidians com l'enterrament d'ornans.

Va pintar sense cap mena de concessió, més centrat en la vida al camp

i donant testimoni d'unes imatges qu la industrialització s'emportava

sempre./lo que veo/la funció era plasmar un esdeveniment social, com

és un enterrament, objectivament. Tot i això, el pintor era plenament

conscient que reporduir els fets tal com són pot convertir-se en una denúncia

i en un acte provocatiu;però és la realitat i ningú no por canviar-la./abierta/

pintor estret llavors quadre apïsat i horitzontal. Els personatges donen la

sensació d'una barrera negra. L'horitzontalitat dels dos penya-segats del fons

i dels núvols es contraposa amb la verticalitat dels personatges./utilitza una

gamma de colors cromàtica molt reduïda per aumentar el dramatisme de l'bra.

La predominació del negre es trenca pel blanc, el vermel i el to ocre marronós

del paisatge. La llum de la tela és real, situa l'escena a tronc d'alba i serveix per

donar corporeitat a les figures que l'omplen./l'obra ha fet un paper durant la seva

història, un paper estètic per ser presentat cap a la societat, en una expo, primer

al saló del 1850 i després en el pavell´p del realisme i finalment al louvre./ es

desenvolupa una consciència sobre la realitat obrera de les ciutats, els artistes

proposen un canvi radical en els seus plantejaments, optaren per representar la

realitat enfron la idealització de les imatges. Enfront de la recerca de la mística,

buscaren allò que és tangible,l'obectivitat./les grans dimensions del quadre i el

seu formar apaisat com si es tractarà d'un fris , són conseqüència directa de

l'estudi on es va pintar, a causa del seu estretor que impedia observar-lo a una

distància normal./objecta que ell no creava la realitat sinó que la constatava,

l'artista narra com el sacerdot oficia per rutina, els clergues es desentenen de la

ceremònia i els amics i familiars, exceptuant algú, semblen complir amb

una obligació social més que sentir la mort del difunt./el temps de l'obra és

referencial. Vol plasmar amb el màxim naturalisme un simpple enterrament.

/els mestres holandesos,venecians i espanyols l'influenciaven en els

seus inicis i els mestres dels barbizan va prendre a prestar

atenció als detallsmés inflims de la natura.

La vicaria

fortuny/la vicaria/1867-1870/oli/tela/60cm*94cm/-/museu menac, bcn

/Fortuny i Marsal, 1838 1874. va ser un pintor espanyol, considerat al

costat d'Eduardo Rosales

...