Plantilla Sequenciació D'objectius

1.-Economia i Medi Ambient. La consideració del medi ambient en l'economia.

A partir dels anys setanta augmenta la percepció dels efectes negatius que el model econòmic vigent en aquell moment, i que en la seva essència ha arribat a l'actualitat, produïa sobre el medi ambient. La preocupació de l'impacte que generava l'economia sobre la naturalesa va donar peu a diferents publicacions que analitzaven aquesta relació. La més coneguda i impactant va ser l'informe que un grup d'experts, dirigits per Dennis L. Meadows (Meadows, Meadows, Randers and III, 1972), va elaborar per encàrrec del Club de Roma a partir de l'anàlisi del model mundial, que el Grup de Dinàmica de Sistemes de l'Institut Tecnològic de Massachusetts va dissenyar sota la direcció de Jay W. Forrester.

Els autors de l'informe plantegen una sèrie de factors que limitaran en el futur el creixement de la producció i de la població:

-La insostenibilitat ecològica, concretada en un esgotament dels recursos naturals utilitzats en els processos productius i en els efectes negatius de la contaminació.

-L’augment de la mortalitat derivada d'una major contaminació que afecta els ecosistemes (producció d'aliments, aigua potable, sòls fèrtils,...) i d'una mala distribució mundial dels aliments.

-La insostenibilitat social que s'explica per una desigualtat excessiva en el repartiment dels beneficis derivats del creixement econòmic.

En base a aquestes limitacions i a partir dels resultats de la simulació del programa informàtic, arriben a les següents conclusions (Meadows, Meadows, Randers and III, 1972: p 24):

1.-Si les actuals tendències de creixement de la població mundial, industrialització, contaminació, producció d'aliments, i explotació de recursos continua sense modificacions, els límits del creixement en el nostre planeta s'assoliran en algun moment dins dels propers cent anys. El resultat més probable serà la declinació incontrolable tant de la població com de la capacitat industrial.

2.-És possible alterar aquestes tendències de creixement i establir unes condicions d'estabilitat econòmica i ecològica que podran ser sostingudes en el futur. L'estat d'equilibri global pot ser dissenyat de tal forma que les necessitats materials bàsiques de cada persona sobre la terra siguin satisfetes i que cada persona, dona o home, tingui igualtat d'oportunitats per a realitzar el seu potencial humà individual.

3.-Si la població del món decidís encaminar-se en aquest segon sentit i no en el primer, quant abans iniciï els esforços per aconseguir-ho, majors seran les seves possibilitats d'èxit.

Per tant, segons els autors s'ha de reorientar la societat cap a objectius d'equilibri més que de creixement. A més a més, asseguren que aquest canvi moral, intel•lectual i creatiu només es produirà quan la humanitat tingui la convicció que no existeix una altra sortida per a la seva supervivència en aquest món .

El 1991 es publica la segona part d'aquest estudi. Els autors valoren els canvis que s'han produït en la societat i com aquests canvis han modificat les previsions que havien manifestat en el seu primer treball. Malgrat les millores tecnològiques mundials, una major consciència i l'existència de polítiques mediambientals més fermes, molts dels fluxos de recursos i contaminació havien traspassat els límits sostenibles. A partir d'aquestes consideracions els autors arriben a les següents conclusions que reforcen les conclusions del seu primer treball (Meadows, Meadows and Randers, 1993: pp 19-25):

1.-La utilització humana de molts recursos essencials i la generació de molts tipus de contaminants han sobrepassat en aquests moments les taxes que són físicament sostenibles. Sense reduccions significatives en els fluxos de materials i energia, hi haurà en les properes dècades una incontrolada disminució per càpita de la producció d'aliments, l'ús energètic i la producció industrial.

2.-Aquesta disminució no és inevitable. Per evitar-la són necessaris dos canvis. El primer, és una revisió global de les polítiques i pràctiques que perpetuen el creixement del consum material i de la població. El segon, és un increment ràpid i dràstic de l'eficiència amb la qual s'utilitzen els materials i les energies.

3.-Una societat sostenible encara és tècnicament i econòmica possible. Podria ser molt més desitjable que una societat que intenta resoldre els seus problemes per la constant expansió. La transició cap a una societat sostenible requereix un equilibri curós entre els objectius a llarg i a curt termini, i un èmfasi major en la suficiència, equitat i qualitat de vida, que en la quantitat de la producció. Exigeix més que la productivitat i més que la tecnologia; requereix també maduresa, compassió i saviesa.

Amb aquestes conclusions els autors van més enllà de la revisió de les conclusions del seu primer treball. Es poden detectar les influències de l'economia ecològica que s'ha anat elaborant en els anys setanta i vuitanta. Concretament, es fa referència als fluxos de materials i d'energia (Lleis de la Termodinàmica); a la tercera conclusió critica les solucions que es donen actualment a les externalitats, que per a molts autors són una manifestació contínua de la ineficiència de l'actual model econòmic.

Per tant, els autors amplien els elements a considerar i les implicacions del model actual de creixement respecte al desenvolupament sostenible.

Acceptant que les activitats econòmiques afecten de forma significativa l'entorn natural i partint d'aquesta nova visió es produeix un canvi en la perspectiva de l'anàlisi del sistema econòmic, passant de ser tancat a obert. És a dir, en el model tancat només intervenen les empreses i les famílies que intercanvien, mútuament, productes i serveis per rendes; així els recursos naturals són inesgotables i el sistema natural absorbeix els residus sense degradar-se. En canvi en el model obert s'accepta que l'economia utilitza recursos naturals que proveeix aquest sistema i genera residus i contaminació que el poden afectar negativament, inclús a l'hora de generar nous recursos naturals (per exemple, l'aigua potable i la de regadiu per a l'agricultura mitjançant el cicle hidrològic, l'explotació pesquera,...).

La relació contrastada i evident entre aquests dos sistemes, econòmic i natural, determina l'aparició de dos concepcions que intenten explicar les relacions de l'economia amb el medi ambient i els impactes que genera el primer en el segon. Aquestes són l'economia del medi ambient, que canvia alguns aspectes de l'economia ortodoxa però manté les bases del seu funcionament, i l'economia ecològica, que planteja una sèrie de canvis estructurals que podrien determinar un canvi de paradigma en el model de desenvolupament econòmic i social.

No és l'objecte d'aquest treball explicar, analitzar i demostrar la relació entre el sistema econòmic i el sistema natural. Aquesta línia d'investigació ha quedat suficientment coberta amb la literatura d'aquests últims anys; per tant, ens limitarem a mostrar les diferents aportacions dels autors i les principals característiques de l'economia del medi ambient i de l'economia ecològica que se'n deriven ja que, d'altra banda, no deixen de ser el referent teòric d'aquest treball.

La principal diferència entre les dues concepcions es produeix a l'hora de determinar quina és l'esfera dominant. L'esfera econòmica es troba dins de l'esfera de les activitats humanes i aquesta dins de la biosfera (Passet, 1996: p 45), per tant els béns mercantils pertanyen a la biosfera. L'economia del medi ambient intenta incorporar i adaptar la biosfera i les seves lleis a l'esfera econòmica, per tant aquesta última seria la que es prioritzaria en el desenvolupament de la societat; en canvi, l'economia ecològica realitza el procés invers, és a dir, l'esfera econòmica hauria d'estar sotmesa a les lleis vigents a la biosfera i per tant aquesta seria l'esfera dominant. Per tant, cadascuna d'aquestes concepcions influirà de forma determinant en els principis en què es basen l'economia del medi ambient i l'economia ecològica, respectivament.

Aquest antagonisme que es concretaria en l'aplicació de reformes socials i econòmiques amb un abast i implicacions molt diferents, ja que l'economia ecològica presenta una sèrie de proposicions que determinen canvis quantitatius i qualitatius molt més importants que els generats per l'economia del medi ambient; no obstant, hi ha autors que no admeten aquest antagonisme, com és el cas d'Elies Furió Blasco .

En els apartats següents es vol revisar la consideració que ha tingut el medi ambient en la ciència econòmica i en l'aplicació de les polítiques econòmiques corresponents. Primer es realitzarà una anàlisi sobre la importància relativa dels aspectes mediambientals en les diferents teories i escoles econòmiques que han anat apareixent al llarg de la història. Posteriorment es presentaran les dos corrents que actualment sintetitzen la inclusió del medi ambient en l'economia des de dues perspectives molt diferents, segons la nostra opinió. Finalment, es repassaran els aspectes teòrics i conceptuals de les polítiques que proposen aquestes dues corrents: l'economia del medi ambient i l'economia

...