Sol ixent. Impressió, de Monet

Sol ixent. Impressió, de Monet

1. Classificació de l’obra

Sol ixent. Impressió -en francès Soleil levant. Impression- és un quadre, del pintor francés Claude Monet, que va donar nom al moviment impressionista, tal i com el títol de l’obra ens indica. És una pintura realitzada a l’oli sobre tela l’any 1872. El tema representat és un paisatge: una vista del port de Le Havre, amb la boirina del matí que comença a escampar. Les seves mides són 48x63 cm. i actualment es troba al Musée Marmottan-Monet, a París.

2. Vida i obra de l’autor

(vegi’s el llibre de text)

2.1 Antecedents i influències

L’obra de Monet està influència principalment per l’escola Barbizon i per l’obra del paisatgista romàntic anglès William Turner. D’aquest, Monet va recollir l’intent de representar en les seves teles la sensació vaporosa de l’atmosfera i les variacions de la llum, eix principal en la seva obra.

Monet va deixar com a llegat el trencament amb el sistema representatiu i perceptiu tradicional. La seva experimentació va servir com a base per a les revolucions postimpressionistes i avantguardistes posteriors. La influència de Monet es pot veure en diversos artistes moderns: les gruixudes textures de color de Jackson Pollock recorden les obres tardanes de Monet; la sèrie "Flors" de l'artista pop Andy Warhol es va inspirar en la sèrie de quadres de nenúfars de Monet...

4. Temàtica

Sol ixent. Impressió mostra una vista, a la sortida del sol, del port de Le Havre, on Monet va passar la seva joventut.

5. Anàlisis formal

Sol ixent. Impressió és una obra realitzada a l’oli sobre tela mitjançant pinzellades lliures, ràpides i directes que donen una sensació d’instantània improvisació, fent, doncs, que l’obra sembli un esbós.

Sobre un fons nebulós gairebé costa apreciar els vaixells mercants del fons o les xemeneies fumejants del port. Els petits bots o la resolució del fons mitjançant simples pinzellades grises ens mostren l’interès per captar l’instant de l’escena i la poca importància que Monet donava als detalls. Sobre aquest conjunt, a la dreta, el sol, representat per una petita rodona ataronjada, il•lumina les tranquil•les aigües marines i, apropant-se a l’espectador, les petites embarcacions de rem.

Respecte als colors, predomina el blau grisenc de la boira, que embolcalla tota l’obra, contrastant amb el color ataronjat del sol i el seu reflex lumínic. Aquesta tècnica, anomenada llei del contrast simultani, descoberta pel químic Eugène Chvreul, diu que la juxtaposició de dues tonalitats complementàries

...