Un Punt De Vista més

Molts heu dit que per a una educació més eficaç els pares haurien de passar molt més temps amb els seus fills, estar més implicats en la seva educació, tenir cura de les seves necessitats individuals, fer-los partícips del seu dia a dia, etc. i sense entrar en els motius que impossibiliten aquestes afirmacions, considero que sí, que no us falta raó. Però a la vegada crec que no només ens hem de plantejar això, considero que aquestes afirmacions són molt positives però que si això no va de la mà amb altres qüestions com per exemple que el temps que passen amb els seus infants és de qualitat, potser deixem de banda aspectes que també considero que són molt importants per a l’educació com la socialització i la implicació de tots els agents.

Centrant-nos amb la socialització, com trobeu que hauria de ser aquest procés pels infants? Es innat o aprés? Creieu que els pares i l’escola són els únics agents que influeixen en aquest procés? Sinó vaig malament, tots els infants han de passar per un procés de socialització més tard o més aviat. Crec que els pares no només han de compartir més temps amb els seus fills, sinó que els han d’acompanyar i els hi han de possibilitar molt més aquest procés de socialització. De fet, els pares, l’escola i encara més, tots nosaltres (tota la societat) hauríem de ser molt més conscients del paper que juguem en l’educació de nosaltres mateixos i dels que ens envolten incloent els infants.

Amb això no vull dir que l’educació lliure o la resta d’alternatives a l’educació tradicional no contemplin aquest aspecte o que el deixi de banda, sinó que crec que és una qüestió que hem de tenir molt present alhora de plantejar-nos com hauria de ser l’educació en general. No podem aturar-nos només en una crítica cap al sistema educatiu sinó en un replantejament a tots els nivells. Com diu en el documental, Ginés del Castillo, fundador i conductor de la “Escuela de la Nueva Cultura “La Cecilia””:

“...un nuevo paradigma educativo debería ser; escenarios donde cada uno pudiera experimentar i descubrir las cosas que le gusta i luego desarrollarlas […] No necesariamente debería estar en escuelas, podría estar, en no sé, clubes, organizaciones vecinales, comunales, las plazas, es ilimitado donde podríamos poner esto en funcionamiento…”

Com a conclusió m’agradaria citar dues referències que crec que són prou inspiradores per fer-nos pensar en com realment creiem que hauria de ser l’educació.

La primera és un proverbi africà que diu:

“per educar a un nen fa falta la tribu sencera”.

I la segona una reflexió sobre una proposta d’un joc que va fer un antropòleg a un grup de nens d’una tribu africana;

“...l’antropòleg va posar una cistella plena de fruita a prop d’un arbre i va dir en els nens que aquell que arribés primer guanyaria totes les fruites.

Quan va donar la senyal perquè correguessin, tots els nens es varen agafaré de les mans i corregueren junts, després es varen seure junts a gaudir del premi.

Quan ell els va preguntar, per què havien corregut d’aquesta forma si un sol hagués pogut guanyar totes les fruites, el respongueren:

UBUNTU!!!! Com un de nosaltres podria ser feliç si la resta estigués trist?....”

Ubuntu; significa “Jo sóc perquè nosaltres som”

Per tant crec que no només ens hem de centrar en la família, o els mestres i professors, en retornar a com s’educava a la Grècia Clàssica, o tornar a fer passes enrere, sinó projectar el nostre pensament en el sentit més lliure que la informació que controlem i disposem ens permeti i aplicar-ho en tot moment. Possibilitar que la societat pugui educar i que la responsabilitat no només sigui dels pares o de l’escola, sinó de tots.

I ara penso; si ens trobem a un infant al carrer fent alguna

...