Derecho Romano

LLIÇÓ 12: LA PERSONA (Important):

Persona: Concepte bàsic per el dret perquè tot gira entorn al concepte de persona, sigui entesa la persona física i una persona jurídica.

Home en tota la seva dignitat De Castro

Personalitat: És la actitud per ser subjecte actiu o passiu.

A Roma no es un atribut de la persona humana sinó que deriva de la conseqüència del status.

Capacitat jurídica o de dret: possibilitat o actitud per ser titular de drets o obligacions.

S’obté quan naixem, és a dir; s’adquireix amb el naixement.

Capacitat d’obrar: possibilitat de realitzar actes jurídics amb efectes vinculats.

*No tots els homes són considerats persones. Ex: Esclau.

Status: situació jurídica que no és capacitat jurídic. La plena capacitat jurídica ve determinada per tres requisits que concorren 3 estats:

1- Ser home lliure

2- Ser ciutadà romà

3- Ser Sui Iuris (persona no sotmesa a la protestat d’una altre persona).

L’status determina la situació jurídica.

No hi ha una teoria única sobre els drets de la personalitat, però si hi ha una referència sobre el dret a la imatge.

La persona comença en el naixement i s’extingeix amb la mort.

Perquè una persona sigui considerada persona han de concorre 3 requisits:

1- Naixement efectiu: Que el fetus s’hagi desprès del claustre maternNo viabilitat pròpia/impròpia.

2- Naixement en vida.

3- Que el fetus tingui forma i figura humana.

Era important saber el dia de concepció perquè hagi es podia conèixer si el matrimoni era legítim o no. Era important saber-ho per saber si el fill podia obtenir la nacionalitat/ciutadania de ser ciutadà romà o no. Així el fill seguia la condició del pare i si no era legítim seguia la condició de la mare.

Per efectes beneficiosos el fetus podia ser considerat nascut. Això es feia per protegir-lo per quan naixés.

Post Uni: Fills de pares morts.

Curador Ventris: Era la persona que es preocupava d’aquell nen.

No existia la condició d’extinció o desaparició.

Si varies persones amb el dret a succeir-se moren a causa del mateix sinistre, es considera que totes elles han mort en el mateix moment i per tant no hi ha transmissió de béns ni herència. Això s’anomena REGLA DE COMMORENCIA.

El dret justinianeu si sosté el dret de premoriència.

Si el fill era púber s’entenia que primer moria el pare.

Si el fill era impúber s’entenia que primer moria el fill i després el pare.

MODIFICACIÓ DE LA CAPACITAT D’OBRAR: Circumstancia que modifica la capacitat d’obrar.

1. EDAT:

• PÚBER

• IMPÚBER

Els sabinians tenien en compte...

Els proculeians estableixen una condició d’edat; a partir d’una edat passaves de ser impúber a ser púber. Això dóna més seguretat jurídica. Als 14 anys els nens passaven a ser púbers, i les nenes als 12 anys.

Dins dels impúbers hi havia els infantes que serien nens i nenes fins a 7 anys, i els infantia maiores que eren nens i nenes més grans de set anys però menors de 12 les nenes i de 14 els nens.

Els infantes no tenen responsabilitat penal ni capacitat negocial. En canvi els infantia maiores si tenen responsabilitat penal (tenen capacitat delictiva per alguns efectes, no per tots) i també tenen capacitat negocial sempre que els sigui favorable (com per exemple: acceptar donacions... no favorable: hipotecar..). en efectes negocials necessiten autorització del seu tutor.

Lex Plaetoria Llei per protegir els menors de 25 anys i els protegeix contra un engany.

2. SEXE: una dona no sotmesa a la manus del seu marit

...