Nosaltres, Els Valencians

Joita Viorica Tarigradeanu

3r-MP-B

NOSALTRES,

ELS VALENCIANS

Nosaltres, els valencians aparegué a la col·lecció «Llibres a l’Abast» en 1962.

Autor: Joan Fuster

ISBN: 84-297-1294-1.

En 1962, Joan Fuster publica el seu llibre que li va fer famós, “Nosaltres els valencians”.

«On n’écrit pas les livres qu’on veut», no sempre vas a escriure allò que realment voldries, sinó allò que ningú ho ha fet. És la frase amb la que comença el llibre, i que vol dir que aquest llibre és una cosa necessari que ningú es va atrevir escriu-la. Així que li ha tocat a ell.

Aquest llibre marca un abans i un després en el país valencià. Un llibre provocador que és producte d'una llarga recerca i meditació sobre la història valencià, des que es va crear el regne de València per Jaume I en el segle XIII, contant la història dels moros, que eren la gran majoria aleshores i com després poc a poc els cristians han aconseguit ser cada vegada més. “Els valencians, de fet, eren els altres: els «no moros»”.

Sobre aquest llibre l'autor diu que és un espill. Una societat que mai s'ha mirat en un espill, de sobte es mira en l'espill que ell, ho ha plantejat.

Des d'el principi l'autor es defineix com a apassionat per el destí del seu poble,així que, la seva única tasca serà parlar estrictament del seus paisans després “ d’unes llargues i nervioses meditacions”.

Així que, podem conèixer des de la primera part com a evolucionat el poble Valencià cronològicament i per quina raó en la actualitat trobem el bilingüisme. A més, Fuster afirma que” hi ha dues classes de valencians: uns, els catalans, i els altres, que parlen castellà-aragonès, castellà net o murcià”. Aquesta situació ve des de l'edat mitjana fins avui.

“Som un poble anòmal, els valencians”, considera l'autor però aquestes anomalies venen de molt lluny, i mai són fortuïtes. I és per això que un poble s'ha de conèixer. També ho diu Jaume Vicens i Vives en Noticia de Catalunya i és la idea que Fuster agarra com a guia per a escriure el seu llibre.

Hi ha una comparació entre la població des de l'edat mitjana i la actualitat: les dues coincidien en el nacionalisme. I no cal tenir especialistes per a analitzar el poble valencià, un literari ho pot fer.

Així que Fuster es encarrega de fer-lo al llarg de tres parts: els fets, les indecisions i les problemes. En la primera part tracta de sintetitzar la evolució de cada període històric i com s'ha deixat la impremta en el valencianisme , mentre que en la segona part és més critica més denunciable, també amb explicitació dels esdeveniments històrics que en marquen les fronteres valencians. En la tercera part intenta donar una explicació a les problemes que es troben en aquesta regió.

Intenta plantejar la història del actual País Valencià partint, des dels orígens, d'una "dualitat nacional insoluble" —segons l'expressió utilitzada per Fuster per referir-se a la convivència de colons catalans i aragonesos assentats històricament en territori valencià.

Aquesta problemàtica Fuster ho tracta argumentant que aquestes comarques castellanoparlants, no haurien tingut sinó una influència marginal en la configuració de la personalitat col·lectiva dels valencians quant a poble, perquè entén que aquesta personalitat col·lectiva està conformada, exclusivament, per les comarques de parla catalana .Per això els territoris de parla castellana són tractats com un mer apèndix adossat per raons administratives, fiscals o d'una altra mena, i fins i tot representarien un destorb de cara a una futura unió del País Valencià amb la resta de territoris de parla catalana, que segons ell serien el seu marc nacional natural.

El naixement del regne

...