Tomates Verdes Fritos

TOMATES VERDES FRITOS

En la pel·lícula es narren dos històries paral·leles que ocorren en moments temporals diferents en els Estats Units.

Observem en aquestes històries, una marcada divisió del treball, en funció de la classe social a la que pertanyen els personatges. En primer lloc, podem apreciar diferencies racials entre blancs y negres. Per una banda, els blancs ocupen els llocs més reconeguts socialment, mentre que, els negres són els esclaus. Així apreciem, com s´estructura la vida en models tradicionals basats en prejudicis i estereotips, com per exemple, quan obrin la cafeteria, els negres no poden menjar dins i tenen que fer-ho en la part de darrere o també en el moment del judici, els blancs estan en la sala principal i que els negres es troben en la part de dalt.

A pesar de que Idgie i Ruth tenen un esperit de lluita contra la discriminació racial, estan marcades pel context i els cànons socials de l´època. Així, observem com són les dones negres, les que principalment s´ocupen de la cura dels xiquets i de les tasques de la llar, mentre que elles (Idgie i Ruth) són caps d´un negoci en el que treballen cara al públic. A partir d´açò, observem un canvi en els rols de gènere, respecte a que la dona blanca ix de la llar per a dedicar-se al treball en el negoci, mentre que la dona negra segueix desenvolupant els rols tradicionals dins de la llar.

Podem establir també un paral·lelisme entre la nostra societat actual, on la dona occidental en la seua majoria està desenvolupant treballs fora de la llar i són les dones immigrants les que s´ocupen de las tasques de la llar i de la cura de las persones dependents.

Altra qüestió que ens hem plantejat, és l´interès instrumental de les dones pels homes, podria ser l´exemple quan Ruth comenta a Idgie que va a contraure matrimoni amb l´home que “deu” casar-se, cosa que també enllacem amb els rols de gènere amb altre exemple, quan Idgie , ja des de xicoteta trenca amb eixos rols tradicionals rebel·lant-se i negant-se a posar-se un vestit.

Considerem que totes les dones protagonistes que intenten rebel·lar-se contra els rols tradicionals, són dones que lluiten per la seua autonomia i independència. Per exemple Evelyn, ens mostra com se sent encapsulada en allò que “deuria” ser i comportar-se com a dona, mostra també la seua frustració per no vore´s prima, jove i bella, i la prova d´eixes frustracions apareixen a l´acudir a una teràpia per a dones.

Al final Evelyn intenta rebel·lar-se contra eixa “tirania de la bellesa” imposada, s’enfronta al seu home i aconsegueix sentir-se bé amb ella mateixa físicament al igual que per haver aconseguit una certa independència econòmica al trobar treball. Per això, és capaç de prendre les seues pròpies decisions, i cal dir també que aquest progrés personal

...