Ciències de la Terra

Ciències de la Terra

1. TEORIA DE SISTEMES

Hi ha relacions entre variables independents que poden ser de tipus positiu (relació directament proporcional) o negatives (inversament). Si el total del bucle i cicle dons (-) s’autoregula, si dona (+) no.

2. RISCS

Podem parlar de riscs naturals o induïts. Els naturals es produeixen quan la natura afecta sobte construccions humanes. Els induïts es produeixen quan els humans alterem la natura, i per tant, la possibilitat de riscs i amenaces.

3. IMPACTES

Son efectes positius o negatius que una activitat o construcció humana ha provocat sobre el medi ambient.

4. ATMOSFERA

Embolcall gasos de la Terra que juntament amb l’ hidrosfera constitueix la capa més externa/ fluida i dinàmica del planeta. Té les funcions de protegir-nos dels rajos ultraviolats i del material còsmic, evitar contrastos tèrmics, contenir els gasos vitals (CO2 I O2) i completar el cicle de l’aigua. Trobem diverses capes en l’atmosfera:

Troposfera

8-18 Km

15ºC – -75ºC

Fenòmens atm.

Estratosfera

18-60 Km

-75ºC – 0ºC

03 , Capa Ozó

Mesosfera

60-100 Km

-90ºC

-

Termosfera

100-600 Km

Molt alta

Ionització (Aurores)

Exosfera

600-10.000 Km

Oscil·la Molt, Altíssima

Més extrema de tot.

ATMOSFERA PRIMITIVA: 85% VH2O, 10% CO2 i altres (NH3, CH4 ..) Es creen les primeres biomolècules (Glúcids, Lípids): CIANOBACTÈRIES (O2).

ATMOSFERA ACTUAL: Augmenta O2 I O3 (fotosintètics i éssers vius) estable.

El balanç energètic de l’atmosfera: hi ha un equilibri tèrmic; es guanya i es perd la mateixa energia i així no hi ha escalfament global. Tota l’energia prové del Sol, el 72% es absorbida per la Terra i la resta, EFECTE ALBEDO (B&W).

5. EFECTE HIVERNACLE

El CO2, O3, CH4, NO2 i VH2O, fan que part de les radiacions infraroges no surtin de l’atmosfera; escalfament global.

6. EL VENT

És aire en moviment creat pel contrast entre diferents masses d’aire a diferents temperatures i pressions. És un joc de densitat de masses causat per la temperatura. (El pesant és el fred, el lleuger, calent). Creen corrent de convecció, que es el que anomenem “vent”.

7. EL CLIMA

Es l’estat ideal atmosfèric en paràmetres normals enregistrats en un indret i període determinat de temps. Un climograma recull les dades d’un període de temps (P=2t). (ratllat; rel. Humit), (punts; rel. Sec), (opac; Prehumit) i (Buit; fred).

El factors determinants del clima són: Altitud, Latitud, Distància Mar, Orientació, Humanització. A Catalunya tenim; Mediterrani, Atlàntic, Muntanya i Continental.

8. CREACIÓ DELS NÚVOLS I TEMPESTES

Em zones depressionàries, on la pressió és menor a 1013 Hp, l’aire calent ascendeix i al entrar en contacte amb capes altres més fredes, la seva humitat absoluta baixa i la relativa augmenta fins al 100%. Ja tenim el núvol i pluja.

Tenim 2 estats; Depressions, on la pressió es menor a 1013hp.(Antihorari) i Anticiclons, on són més altes que 1013. (Rellotge).

9. FRONTS: Masses d’aire a diferents temperatures que entren en contacte.

FRED

CÀLID

CLOS

Tempestes fortes: Cumulus, Cumulunimbus

Bandes Plujoses: Cirrus, Cirrustratus, Altostratus i Nimbostratus

DE TOT UNA MICA! J

10. LA GOTA FREDA

Provoca pluges torrencials i inesperades, Es una depressió en altura. L’aire fred s’embolcalla i baixa a capes més càlides, que al entrar amb contacte fa que es formin grans tempestes molt fortes i imprevisibles.

11. RISCS ATMOSFERICS

1) Llamps: Fracció de les partícules d’aigua entre elles, creen el llampec (n-n) i el llamp (t-n).

2) Front polar: Front fred radical.

3) Tempestes tropicals: front fred petit i ràpid.

4) Huracans: Anterior però amb vents de més de 117km/h.

5) Tornados

6) Rissagues: marees pronunciades (canvis de pressió bruscs).

12. EL NIÑO I LA NIÑA

En el Niño, els vents alisos bufen cap Amèrica on hi ha estacions depressionàries, molts més nitrats, un augment del nivell del mar i molta precipitació. En canvi, a Austràlia hi ha augment de la pesca, un anticicló, sequera i menys fitoplàncton (nivell de nitrats i del mar més baixos). Niña (el contrari).

13. BOIRUM FOTOQUIMIC

1) Fotoquímic: Crema de combustibles fòssils, derivats del petroli. Es desprenen òxids de Nitrogen (NO2).

2) Clàssic: Derivats del Carbó i crema de SO3 (Smog, London).

Amb el boirum es crea un mantell gasos de O3 contaminant a uns 13 Km de l’Atmosfera que en estat d’anticicló dificulta molt la circulació dels contaminants i augmenta el risc de pluja àcida i de cardiopaties.

Dia: SO3 + HV à SO2 (primari) + O // O + O2 à O3 (contaminant, secundari)

Nit: O3 + NO à NO2 + O2 // NO2 + OH- à HNO3 (pluja àcida)

14. PLUJA ÀCIDA

Els contaminants primaris que la creen provenen de les calefaccions, les industries i els vehicles. Són els òxids de nitrogen, sofre i carboni. Amb la barreja de HO- es crea la pluja àcida amb un pH. Més baix del normal.

4NO + 3O2 + 2H2O à 4HNO3

2SO2 + O2 + 2H2O à 2HSO4

CO2 + O2 + 2H2O à HCO3

15. ORIGEN I AFECCIÓ DELS CONTAMINANTS

Òxids de Sofre (SO2 i SO3)

Motors d’explosió, Vehicles i Centrals tèrmiques

Pluja àcida, Irritació ocular i afeccions en aparell respiratori

Òxids de Nitrogen (NO2 i NO)

Calderes i Motors d’explosió

Boirum fotoquímic, afeccions en l’aparell respiratori.

Òxids de Carboni (CO2 i CO)

Combustió d’hidrocarburs, fusta, petroli...

Efecte hivernacle

16. DESTRUCCIÓ DE LA CAPA D’OZÓ

O2 + UR à O + O // O + O2 à O3

NO2 + UR à NO + O // NO2 + O3 à NO3 + O2

17. GEOSFERA INTERNA; TECTÒNICA DE PLAQUES

Hi ha diverses plaques tectòniques: Euroasiàtica, Nord Americana, Indoaustraliana, Nazca, Cocos, Antàrtica, Africana, Filipina, Pacífica i Sud Americana. En els límits de plaques hi ha activitat de caràcter volcànic i sísmic. Hi ha 3 tipus de límits: Convergents , Divergent i Transformant

18. TERRETRMOLS

Hi ha ones primàries (P) i ones secundàries (S). Les dues, en arribar a la superfície es converteixen en superficials. En la sismicitat hem de tenir en compte l’Exposició (nombre de víctimes i béns), la Vulnerabilitat (infraestructures i terrenys preparats) i la Perillositat (situació risc sísmic).

Per mesurar la força d’un terratrèmol, tenim l’escala de Richter (Magnitud, energia alliberada pel terratrèmol) i l’escala de Mercalli (Intensitat, danys). El terratrèmols no es poden predir, però si que hi ha indicis de possible activitat imminent: dilatació del terreny, concentració del gas Redó, microsismes locals i comportament animal.

19. VULCANISME

Alliberació de material provinent del mantell extern. Un magma és més explosiu quan més concentració de SiO2 tingui, quan més fred sigui, quan menys viscós sigui, quan mes àcid sigui i quan tingui una densitat més alta. Tenim 3 tipus de materials piroclàstics: Cendres < Lapil·li < Bombes

TIPUS DE VOLCANISME

Hawaià

Colades

Fisura/ Escut

Estrombolià

Piroclasts, colades

Con d’escòries

Vulcanià

Piroclasts, colades

Volcà compost

Pilinià

Flux Piroclàstic

Dom

Ultrapilinià

Flux Piroclàstic

Caldera

Hi ha els magmes tuleitics: dorsals, els alcalins: continents, i els calcoalcalins: subducció.

No podem predir erupcions volcàniques, però si podem elaborar plans de protecció i formar bé als ciutadans per evacuar zones en cas d’erupció. Deformació del terreny, aigües termals, camp magnètic etc.

Els efectes del vulcanisme són: colades de lava, Lahars (cendres + aigua), núvols roents amb gasos molt tòxics i corrosius i pluja de piroclasts.

20. FENOMENS DE VASSANT (Inestabilitats gravitatòries)

Son fenòmens que succeeixen en zones exposades als agents externs com l’aigua i el vent. Podem diferenciar les caigudes que són de blocs compactes que es despenyen d’un cos principal i tenen un recorregut parcialment aeri. Tenim també els lliscaments sobre els plans que poden ser translacionals o rotacionals. Finalment diferenciar els moviments en massa normalment alterada per l’aigua, materials no consolidats i lutítics; reptació, esllavissades, allaus etc..

Per poder prevenir desastres produïts per aquests fenòmens podem establir mecanismes de protecció com els ancoratges, la reforestació, la reducció del pendent del talús, construcció de cunetes i murs de contenció amb filtració, instal·lació de xarxes metàl·liques i contraforts.

21. El SÒL (Edafologia)

En el sòl hi podem trobar diverses capes o estrats de diferents característiques; els horitzons. El primer horitzó (A) conté la matèria orgànica i les restes vegetals en descomposició (A0). Més avall, trobem l’horitzó (B), que és el que conté algunes argiles i totes les sals minerals i compostos inorgànics que s’han dipositat per precipitació. Més avall, al final, trobem l’horitzó (C), on hi ha la roca mare, que ha donat, per meteorització altres materials mes fins.

El compostos inorgànics del sòl

...