Les capes de la Terra
parracaTrabajo2 de Noviembre de 2014
2.984 Palabras (12 Páginas)264 Visitas
INTRODUCCIÓ
En els temes anteriors hem après que l’Univers està ple de galàxies i que la Terra es troba
en una d’elles: la Via Làctia. En concret, el nostre planeta ocupa el tercer lloc dins del
Sistema Solar.
També hem estudiat com es va formar el nostre planeta, la Terra, i el seu satèl·lit, la Lluna.
En aquest tema, veurem que la Terra està formada per capes, i n’explicarem les més superficials.
Les capes de la Terra
La primera capa que es troba si entrem al nostre planeta des de l’espai és la capa gasosa,
l’atmosfera, on es troben els gasos que respirem i els núvols.
La segona capa que s’observa és la capa aquosa, la hidrosfera. Representa un 70% de
la superfície del planeta. Per aquesta raó, la Terra també es coneix amb el nom de «El
planeta blau».
La tercera capa és la resta del planeta, el gruix de roques (sòlides o foses) que donen
consistència a la nostra llar, la geosfera.
Per últim, existeix una quarta capa, formada pels éssers vius amb qui compartim el planeta,
la biosfera.
L’ATMOSFERA
L’atmosfera és la capa gasosa que envolta el nostre planeta. Tot i tenir un gruix considerable,
uns 500 km, no és igual de densa a tot arreu. Les parts de l’atmosfera més properes
a la Terra tenen més aire que les més llunyanes. A mesura que l’altura augmenta,
l’atmosfera es va dispersant cap a l’espai.
L’atmosfera està formada per les cinc capes següe
Tot i ser etèria i semblar que no hi és, l’atmosfera és importantíssima per a la vida per
molts motius, entre els quals podem destacar-ne tres:
Proporciona els gasos essencials per a la supervivència dels éssers vius (oxigen i diòxid
de carboni).
Reté la calor del Sol.
Filtra les radiacions nocives per a la vida.
Gasos de l’atmosfera
L’atmosfera de la Terra està formada, majoritàriament, per nitrogen gasós (N2), que en
representa un 78% i que és un gas inert.
La segona substància més abundant és l’oxigen gasós (O2), que en representa un 21%.
És aquest el que permet la respiració dels éssers vius i, per tant, la vida.
La resta de l’atmosfera està formada per altres gasos que, tot i que es troben en quantitats
molt i molt més baixes, tenen una gran importància en el manteniment del nostre
planeta tal com el coneixem.
Se’n poden destacar tres que són importantíssims:
El • vapor d’aigua (H2O), responsable de la humitat de l’aire, dels núvols
i de les precipitacions.
El • diòxid de carboni (CO2), essencial per al manteniment de la temperatura
de l’atmosfera.
L’ • ozó (O3), barrera de protecció del nostre planeta contra les radiacions.
L’efecte d’hivernacle
L’atmosfera és la principal responsable de la temperatura de què gaudim al nostre planeta
i que ens permet tenir aigua líquida. Sense l’at
Els nivells de CO2
Si a l’atmosfera hi hagués menys quantitat de CO2, es reduiria l’efecte d’hivernacle i tot
el planeta es refredaria molt.
Contràriament, si els nivells de CO2 augmenten, la radiació cada cop té més dificultats
per escapar i la temperatura pot augmentar de manera alarmant.
Des de la Revolució Industrial, els nivells de CO2 no han parat d’augmentar com a conseqüència
d’un ús descontrolat dels combustibles fòssils (petroli, carbó i gas), la combustió
dels quals genera diòxid de carboni que es va acumulant a l’atmosfera.
L’augment dels nivells de CO2 és un dels principals responsables del canvi climàtic que
s’està produint i, si no prenem mesures respecte a això, s’agreujarà en els propers anys.
La capa d’ozó
L’atmosfera també és la responsable de la protecció contra les radiacions. A 30 km d’altura,
aproximadament, es troba l’anomenada capa d’ozó (O3), una zona de l’atmosfera
rica en aquest compost.
Aquesta capa és un autèntic escut contra els rajos ultraviolats (UV), que ens arriben des
del Sol. Les radiacions ultraviolades són molt perilloses per a la vida, ja que poden provocar
càncer a la nostra pell, a més de poder causar danys greus a la nostra vista.
La contaminació està afeblint la capa d’ozó i cada cop filtra menys rajos UV. Per tant, la
radiació solar és cada cop més perillosa, i per aquest motiu és tan necessari protegir-se
bé quan es pren el sol.
Aquest afebliment és especialment evident en els pols, on la capa d’ozó s’ha foradat i
les radiacions UV entren en dosis mai vistes fins ara i que alteren els organismes que hi
viuen.
Es requereix una acció conjunta de tots els governs del planeta per mirar de parar aquest
efecte que ens acabarà perjudicant a tots.
Clima i factors atmosfèrics
L’atmosfera és una capa fluida i dinàmica, es mou. Aquest moviment és un dels factors
determinants del temps meteorològic: vent, pluja, ne
Temperatura atmosfèrica
Com ja hem esmentat, l’atmosfera s’escalfa gràcies a l’efecte d’hivernacle. Però és evident
que no tota l’atmosfera presenta la mateixa temperatura.
Les variacions de la temperatura en diferents regions depenen de tres factors: latitud,
altitud i distància respecte al mar.
Latitud. Com hem vist al capítol anterior, la Terra gira al voltant del Sol amb un determinat
angle, de manera que el seu eix de rotació no és perpendicular al pla de translació.
Aquesta inclinació és clau per entendre les diferències de temperatura entre les diferents
latituds.
Hi ha latituds on els rajos del Sol incideixen sobre l’atmosfera de manera perpendicular.
En aquestes regions, la radiació solar per superfície és molt elevada. Els rajos solars es
concentren en una zona relativament petita i l’escalfen moltíssim.
En canvi, a mesura que s’avança cap als pols, els rajos del Sol arriben cada vegada més
inclinats i, per tant, una mateixa quantitat de radiació solar ha d’escalfar molta més superfície.
Així doncs, la calor que es rep per metre quadrat és molt menor i l’atmosfera és
més freda.
Altitud. Un altre dels factors que influeix en la temperatura de l’atmosfera és l’altitud
respecte al nivell del mar.
En termes generals, es calcula que la temperatura disminueix 1 ºC per cada 180 metres
d’altitud.
Proximitat al mar. Les regions properes al mar tenen menys diferències tèrmiques que
les que n’estan allunyades. Això vol dir que, al continent, fa molta més calor a l’estiu i
molt més fred a l’hivern que a les regions costaneres.
Les regions continentals presenten una gran amplitud tèrmica, mentre que a les regions
costaneres, aquesta amplitud és molt minsa.
Per entendre aquest fenomen, hem de parlar de la calor específica de l’aigua.
La calor específica és la quantitat d’energia que s’ha d’administrar a una substància perquè
la seva temperatura augmenti un grau. L’aigua
Humitat de l’aire
Com ja hem explicat, entre els components de l’aire hi trobem el vapor d’aigua. La
quantitat d’aquest vapor d’aigua a l’aire és el que determina la humitat de l’aire.
Aquesta humitat influeix en el que es coneix com la sensació tèrmica. No és el mateix
una calor seca que una calor humida, tot i que l’atmosfera tingui la mateixa temperatura
en tots dos casos. Això es coneix amb el nom de sensació tèrmica.
La presència del vapor d’aigua també és responsable de la presència de la boira, de la
rosada, dels núvols i, per tant, de les precipitacions, ja siguin en forma de pluja, de neu
o de calamarsa.
La humitat de l’aire es mesura amb un higròmetre i s’expressa en tant per cent o percentatge
(%). El 100% correspon al punt en què l’atmosfera no pot contenir més aigua.
Pressió atmosfèrica
Els gasos també són matèria i, com a tal, tenen massa. Si una substància té massa, la
gravetat actua sobre ella i pesa. Per tant, els gasos de l’atmosfera pesen.
Quan una força s’aplica sobre una superfície, es parla de pressió. Per tant, la pressió atmosfèrica
no és res més que la pressió que produeix l’atmosfera sobre una determinada
superfície. El descobridor d’aquest fenomen va ser el científic italià Evangelista Torricelli
a principis del segle XVII. Torricelli va fer servir un tub de vidre ple de mercuri i un recipient
pla i buit. Quan girava el tub sobre el recipient, aquest no perdia tot el mercuri. Quan
es trobava al nivell del mar, sempre li quedaven 760 mm de mercuri a la columna.
Aquest efecte es dóna per la pressió que efectua l’aire sobre el mercuri del recipient pla
i que impedeix que la resta de mercuri surti del tub.
La pressió atmosfèrica es mesura amb un baròmetre i s’expressa en atmosferes o mm
de Hg. Una atmosfera es defineix com la pressió de l’aire al nivell de mar, que, com hem
vist, correspon a 760 mm Hg.
Igual que la temperatura, la pressió atmosfèrica no és constant a tota l’atmosfera. A mesura
que augmenta l’altitud, la pressió atmosfèrica disminueix, ja que
...