Història de la aspirina

Història de la aspirina: L'home sempre ha intentat trobar el remei per alleujar el seu dolor. En l'antiguitat, el remei el trobava en la pròpia naturalesa. En concret, l'extracte de l'escorça de salze blanc (Salix alba), el principi actiu és l'àcid acetilsalicílic, posseïa unes qualitats terapèutiques tals com calmar la febre i alleujar el dolor. Amb el temps, els remeis naturals van obrir pas a les investigacions científiques.

Les posteriors investigacions i modificacions de l'escorça de salze van trobar el principi actiu d'aquesta planta que els científics van anomenar salicina, que serveix per sintetitzar l'àcid salicílic, i el seu procés d'acetilació dóna lloc a l'àcid acetilsalicílic.

Quaranta-quatre anys més tard del primer intent d'acetilació de l'àcid salicílic, Félix Hoffmann, un jove químic de la Companyia Bayer, va aconseguir obtenir de forma pura i estable l'àcid acetilsalicílic comercialitzat després sota el nom d'Aspirina. Des de llavors fins als nostres dies, Aspirina s'ha comercialitzat a tot el món.

Acció i mecanisme: Analgèsic, antipirètic, antiinflamatori i antiagregant plaquetari.

Farmacocinètica: Via oral:

-Absorció: després de l'administració oral d'àcid acetilsalicílic, la absorbion és ràpida i completa. Els aliments disminueixen la velocitat d'absorció, però no la candtidad final absorbida.

-Distribució: l'àcid acetilsalicílic i l'àcid salicílic, es distribueixen en el fliudo sinovial, el sistema nerviós central i la saliva.

-Metabolisme: pateix ampli metabolisme hepàtic.

-Eliminació: La vida mitjana de l'àcid acetilsalicílic és molt curta (15-20 minuts) ja que es transforma ràpidament en la mucosa digestiva.

-Indicacions: Febre, dolor d'intensitat lleu fins moderat de contractura muscular o lumbàlgia, inflamació no reumátia, artritis reumatoide.

-Posologia: Dosificació: Adults majors de 16 anys, oral: 500mg/4-6 hores. Menors de 16 anys està contraindicat pel sidrome de Reye.

Contraindicacions:

-Hipersensibilitat a qualsevol component del medicament, com ara al • lèrgia als salicílics. Aquestes reaccions són freqüents a pacients amb asma, pòlips nasals o urticària crònica.

-Úlcera pèptica activa, com a risc d'hemorràgia gastrointersticial.

-Alteracions de la coagulació.

-Nens menors de 16 anys amb processos febrils, grip o varcela, ja que en aquests casos la ingesta d'àcid acetilsalicílic s'ha associat amb l'aparició de la síndrome de Reye.

Interaccions:-Acetazolamida. L'AAS ha donat lloc a augments dels nivells de acetazolamida de fins al 80-200%. Hi ha risc d'intoxicació, per la qual cosa serecomienda evitar l'administració.

-Acidificants urinaris. L'AAS és un àcid feble la eliminació en orina depèn del pH urinari. Aquells fàrmacs que disminueixin el pH, disminuiran l'eliminació renal.

-AINE. La adiministració conjunta d'AAS juntament amb altres AINE, inclosos els coxibes, podria augmentar el risc d'úlcera pèptica i hemorràgia gàstrica.

-Alcohol etílic. Hi ha un major risc de dany gàstric, pel que es recomana evitar el consum d'alcohol, sobretot en les 8-10 hores després d'una dosi d'AAS.

-Diürètics. Els AAS podria reduir lleugerament els efectes diürètics de fàrmacs com la furosemida, i els natriurètics de l'espironolactona.

-Orina. Reducció biològica d'estriol.

Embaràs: Categoria D de la FDA. Els silicats travessen ràpidament la placenta.

Lactància: L'àcid acetilsalicili, així com altres salicílics, s'excreten amb la llet materna en baixes quantitats. Ha risc potencial d'efectes en la funció plaquetària

...