Transtornos

ANSIETAT

Que es?

Es la resposta adaptativa de l’organisme vers l’entorn. Comporta associats canvis fisiològics cognitius i conduptuals. Es per tant un mecanisme defensiu enfront diferents amenaces. Es considera una resposta natural, tot i que, quan els símptomes superen un cert límit passa a ser una resposta patològica.

Probablement sigui el grup de trastorns psiquiàtrics en la població general. És més freqüent en dones i en joves de entre 20 i 30 anys i disminueix a la vellesa.

Causes:

Existeixen dos mecanismes basics de transmissors en el sistema nerviós que afavoreixen les crisis d’ansietat:

• Sistema activador (noradrenergic): degut a un augment exagerat de la noradrenalina, aquest sistema es l’encarregat de produir la por, el tremolor, la dilatació de les pupiles, la sudoració, etc. Inhibint aquest sistema es bloquegen les crisis.

• Sistema serotoninèrgic: la serotonina es un altre neurotransmissor que esta augmentat en aquest trastorn. S’encarrega de la inhibició de la ira, la temperatura corporal, el humor, el vòmit, etc.

Símptomes:

Els símptomes més importants de les crisis d’ansietat estan relacionats amb canvis fisiològics i cognitius-conductuals :

• Canvis fisiològics: augment de la pressió arterial augment de la freqüència cardíaca (palpitacions), sudoració, sequedat de boca i gola, debilitat muscular, cefalees, parestèsies( formigueig) tremolor, olejades de fred i calor, nàusees, sufocacions, dolors abdominals i dolors en el pit.

• Canvis cognitius-conductuals: hiperactivitat, alteració en la vigilància, augment de la concentració i de la atenció, disminució de la memòria, insomni, por, inquietud, sensació d’ofec, sensació de mort.

Tipus:

Els tipus més freqüents de trastorn d’ansietat són:

• Trastorn d’angoixa o de pànic: són atacs de pànic espontanis que no es produeixen per cap causa identificable.

• Fòbia: és la por a un objecte, activitat o situació especifica, que tot i que es reconegut per la persona com una por irracional, li genera conductes de evitació.

• Trastorn per estrés post-traumàtic es una reacció exagerada vers una situació traumàtica (catàstrofes naturals, accidents, agressions sexuals,etc.)

• Trastorn de ansietat generalitzada: és una ansietat que es continua durant molt temps.

• Trastorn obsessiu-compulsiu: és caracteritza per la presencia d’obsessions(idees, pensaments, imatges o impulsos continus que el pacient reconeix com absurds, però que li provoquen intensa ansietat) i compulsions (actes motors voluntaris que el pacient realitza com a defensa a la idea obsessiva) que produeixen un malestar significatiu al subjecte.

Tractaments:

Hi han diferents tractaments per curar l’ansietat. El grup de fàrmacs mes utilitzats són els ansiolítics. Dintre d’ells els més coneguts són les benzodiazepines, que estan classificades segons el temps que actuen o duren al nostre organisme:

• Vida mitja i llarga: com el diazepam (és una substància que té efectes anti-ansietat, ansiolític, relaxant muscular, sedant i anticonvulsiu).

• Vida mitja i intermitja: com el alprazolam ( és un medicament que actua sobre els estats d'ansietat i és especialment eficaç en una activitat específica en les crisis d'angoixa, com l'agorafòbia).

• Vida mitja curta: com el triazolam ( és un medicament que, normalment, és utilitzat per als trastorns d’insomni sever).

Respecte als efectes secundaris, nomes es troben per casos de sobredosis o a la gent gran, on l’efecte

...