Els òrgans de l’estat

TEMA 3: ELS ÒRGANS DE L’ESTAT

1.  LES CORTS GENERALS:

1.1 CARACTERÍSTIQUES:

• Les CCGG són un òrgan constitucional, son l’òrgan suprem de representacio del poble espanyol, son bicamerals: congrés dels diputats i senat. El bicamarelisme espanyol és asimètric: a vegades nomes intervé el Congrés de Diputats (ex: elecció President Govern, moció de censura, qüestió de confiança, convalidació decrets lleis, autorització referèndums, estats excepcionals…).
• Quan intervenen les 2 cambres normalment preval el congrés dels Diputats (ex: el procediment legislatiu).
• Hi ha un únic cas on només intervé el Senat (l'article 155 de la CE)→ si una Comunitat Autònoma no compleix les obligacions que la Constitució o la llei posin.

1.2 LES SEVES FUNCIONS:

• Funció legislativa: (tot i que aquesta funció no només és atribuïda a les corts).

• Funció pressupostària: S’aprova el pressupost general de l’estat. S’aprova a través de la llei però és una llei amb un procediment diferent. Basicament perque qui presenta el pressupost només pot ser el govern i té una tramitació preferent (cada any s’ha d’aprovar).

• Participen en la designació del President del Govern.

• Impuls de l'acció política del Govern: Els parlamentaris poden fer suggeriments en el govern per que portin a terme una proposta.

• Control del govern: Funció primordial. Es pot fer de dues maneres:

• Ordinària: a través de sessions de control, és la habitual.
• Extraordinàries:

• Moció de censura (grups consideren que l'acció del govern està siguent desacertada i proposen un candidat alternatiu).
• Qüestió de confiança (quan el propi president del govern es sotmet a una rectificació per continuar sent el president).

• Altres funcions: reforma constitucional, elecció de determinats càrrecs (ex: TC o CGPJ), autorizatoria d’alguns TTII , de referèndums constitutius, d’acusació als membres del Govern per traició o dels delictes contra la seguretat de l’Estat.

1.3 LA COMPOSICIÓ DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS (Art. 68 CE)

El CD es compon d’un mínim de 300 diputats i un màxim de 400 diputats elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.

La circumscripció electoral és la província. Les poblacions de Ceuta i Melilla estan representades per un diputat cada un d’elles. La llei distribuirà el nombre total de diputats, signant una representació mínima a cada circumscripció.

La resta de diputats en funció de la població.

La fórmula electoral (LOREG) → coneguda com la Llei d’Hondt (sistema de càlcul de representació proporcional). S’utilitza per distribuir els escons entre les candidatures a partir dels vots.

Les eleccions tindran lloc entre els 30 i 70 dies desde la tramitació del mandat. El Congrés haurà de ser convocat dins dels 25 dies següents a la celebració de les eleccions.

La primera norma, perquè entris en el repartiment dels escons la teva candidatura ha de treure com a  mínim un 3% dels vots vàlids. S’ordenen les diferents candidatures que hagins superat els 3% dels vots, el qui a tret més vots del qui ha tret menys i es fa una columna per cada escó i es va dividin x2. Quan tenim feta la graella, podem començar a saber a qui li pertoca cada escó.

El primer esco es per el partit que té més vots (PSC), el segons escó per el segon partit amb més vots (JUNTS) pero el 4rt escó se’l endurà el PSC ja que en té més que el SUMAR i després vindria el SUMAR.

El 5è lloc el tindria JUNTS un altre cop ja que igualment que tingui el mateix número de vots amb el PP, con que JUNTS ha estat més votat des d’un principi, se’l endurà JUNTS. Normalment es beneficia als partits més votats.

1.4 LA COMPOSICIÓ DEL SENAT: És un sistema dual:

1. Senadors d’elecció directa (208 senadors)

• A cada provincia peninsular s’elegiran 4 senadors
• En les províncies insulars, 3 senadors aniran a cada una de les illes majors com Gran Canaria, Mallorca, Tenerife i 1 a les illes petites com Menorca, Ibiza, Fuerteventura, Lanzarote…
• 2 senadors per Ceuta i 2 per Melilla

1.  Senadors de designació autonòmica→ les Comunitats Autònomes designen 1 senador i 1 senador més per cada milió d’habitants del seu territori (en total en totes les comunitats autònomes sumen 58).

1.5 L’ESTATUT DELS PARLAMENTARIS

1. Adquisició de la condició plena:

• Presentacio de la credencial expedida per la Junta electoral.
• Per qüestions de transparència s’ha de presentar la declaració d’activitats i béns. Renunciar a les activitats incompatibles

1. Pèrdua: acabament del mandat, desicio judicial ferma que anul.li l’eleccio, mort, renuncia o incapacitat declarada juridicament.
2. Suspensió de la condició: infraccions disciplinàries molt greus, situació de presó preventiva, condemna ferma que inclou la inhabilitació per l’exercici de càrrec public.

PRERROGATIVES DELS PARLAMENTARIS  (Art. 71.7 CE)

• Inviolabilitat: impossibilitat de que els senadors puguin ser perseguits jurídicament com a causa de les opinions o vats realitzats a la Cambra en exercir la seva funció. És de naturalesa sustantiva. És una prerrogativa absoluta i indefinida en el temps.

• Vol assegurar la llibertat d'expressió i la lliure formació de la voluntat de l'òrgan legislatiu.
• Inclou actes externs que siguin reproducció d’un acte parlamentari.
• Efectes temporals indefinits→ s'estén fins i tot amb la pèrdua de condició parlamentari.

• Immunitat: intentar assegurar la posició jurídica del parlamentari enfront les detencions policials i detencions:  La finalitat de la immunitat és intentar garantir que els parlamentaris no es vegin cohivits a l’hora de realitzar els seus actes a través de detencions o agressions. És una prerrogativa limitada (a la durada de la mandada del parlamentari → provoca que si no s’autoritza al suplicatori els jutjats podran procedir a conèixer els fets quan no sigui parlamentari).

• Només poden ser detinguts en cas de delicte flagrant.
• Per ser processats penalment→ necessitat del suplicatori (demanar una aturitzacio perq permeti el precessament d’un determinat parlamentari).
• La seva finalitat→ és evitar atacs a la Cambres per motius politics.
• Límit temporal→ és la durada del mandat del parlamentari (si no es va concedir el suplicatori se’l pot processar quan deixi de ser parlamentari, si l’eventual delicte no ha prescrit).

• Fur especial: les causes penals tramitades contra parlamentaris seran competents a la Sala Penal del Tribunal Suprem.

• Desavantatges: només tens una instància.
• Avantatges: l'òrgan que coneix el delicte té majors condicions d’independència i imparcialitat.

1.6 ORGANITZACIÓ DE LES CAMBRES

• Hi ha un President: assegura el compliment de les normes, manté l’ordre i té la representació de la cambra.
• Hi ha una Mesa: òrgan que organitza el treball i te l'administració interna de la cambra (elabora el pressupost de la propia cambra).

• CD: President + 4 vicepresidents + 4 secretaris
• Senat: president+2 president 4 secretaris

1. Ple: òrgan format per tots els parlamentaris de cada cambra.
2. Comissions
3. Diputació permanent: dona continuïtat a les cambres quan no hi han sessions.

1.7 FUNCIONAMENT DE LES CAMBRES:

• La legislatura és de 4 anys
• Hi han dos periodes ordinaris de realitzarles:

• De setembre a desembre
• De febrer a juny
• Possibilitat de sessions extraordinàries

1.8 L’ADOPCIÓ D’ACORDS

Per adoptar acords cal que les cambres comptin amb la majoria dels seus membres. Normalment s’adopten per majoria simple (més vots positius que negatius). Tot i això, hi ha casos de majoria absoluta (és a dir tenir el vot favorable de la meitat +1 dels membre dret de la cambra).

Les votacions ordinàries són públiques, excepcionalment si son secretes. Tot i que també hi ha la possibilitat de que sigui la votació per crida, és a dir, es vol individualitzar el vot amb la posició del parlamentari (amb la persona).

...