Què entenem per integració social?

ACTIVITAT 1                                                

Respon de forma argumentada i amb suport bibliogràfic les següents qüestions:

a).- Què entenem per “integració social” en l’àmbit escolar?

El concepte d’integració social apareix a la dècada dels anys 70  on es manifesten polítiques d’igualtat per a la ciutadania amb la finalitat que totes les persones tinguin les mateixes possibilitats de desenvolupar-se en la societat. Més endavant, l’Informe Warnock (1978) va manifestar que tots els nens tenen dret a assistir a l’escola ordinària sense possible exclusió. En resum, fa referència al fet que les persones amb necessitats educatives especials puguin assistir als mateixos llocs que les persones sense cap discapacitat.

Per tant, veiem que la integració social en l’àmbit escolar va dirigida a l’alumnat amb necessitats educatives especials amb la finalitat de “normalitzar” la vida de l’alumnat, ja que integrar vol dir “donar lloc”, o bé, “incorporar dins del grup”. En definitiva, són les persones amb necessitats educatives qui s’adapten a la institució.

Actualment, segons el Decret de Primària (2015) a l’aula hem de fer una mirada més enllà i parlar d’inclusió. Incloure és un concepte més ampli que significa no només donar lloc, sinó tenir-ho en compte, i per tant, és la societat qui s’adapta, reconeix i valora les diferències de tothom per donar el que un necessita.

La “integració” comporta un procés d’ “homogeneïtzació”, de “diferenciació”, o d’ambdós? Justifica la resposta.

La integració social comporta un procés d’homogeneïtzació i també de diferenciació. En primer lloc, l’homogeneïtat hi és present atès que l’escola vetlla per a què tothom aprengui el mateix. No obstant això, trobem que l’alumnat amb necessitats educatives especials forma part de l’escola però no del procés d’ensenyament-aprenentatge, ja que aquest es realitza fora de l’aula.

Des del teu punt de vista, sobre quins valors bàsics s’hauria de sustentar aquesta “integració social”?

Igualtat, respecte, acceptació i autoestima.

b).- Quins trets característics té l’activitat física que la converteixi en un instrument vàlid per a facilitar els processos d’integració social?

M’agradaria destacar que l’activitat física és un àmbit on es posa fàcilment de manifest la diversitat. Entenent la diversitat com un fet observable, ja que tots som persones diferents, no hi ha ningú igual (amb les mateixes habilitats) i cal acceptar la diferència que és evident. Aquestes diferències s’han de respectar i també, impulsar. En el cas dels esports d’equip, cal potenciar aquelles diferències individuals (habilitats o virtuts) a fi de millorar el treball en equip.

D’acord amb Ruiz (2012) l’esport és un vincle d'unió entre la cultura, el sistema social i la personalitat que afecta totes les persones. A més, és una eina que ens ajuda a estimular els hàbits de treball, ja siguin individuals, o bé, d’equip.

En definitiva, l’activitat física no només contribueix al desenvolupament de les tasques motrius, sinó que fonamenta molts valors com el respecte, la responsabilitat, la confiança i l’autonomia..

BIBLIOGRAFIA

DECRET 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 6900 § (2015).

López Melero, M. (2007). Ideología y ciencia en el tratamiento educativo de la diversidad: compensación, integración, inclusión. En A. Sánchez i R. Pulido (coord), El centro educativo: una organización de y para la diversidad. (p. 62-91). Almería: Grupo Editorial Universitario.

MUÑOZ, V. (1999). Revista de Claseshistoria. Comunicación, (2), 39–48.

Ruiz L.J., Minguet J.L. (2008). Función Social del Deporte I: Marco Teórico. A Alto Rendimiento. Departamento de Ciencias del Deporte de la Universidad de Málaga. [Consulta: 30 de setembre de 2020]. http://altorendimiento.com/funcion-social-del-deporte-i-marco-teorico-2/ 

...