Celular Eucaristía

/Estructura de la cèl·lula eucariota

Tot tipus de cèl·lula eucariótica (animal o vegetal) presenta tres estructures bé diferenciades: la membrana citoplasmàtica, el citoplasma i el nucli.

Membrana plasmàtica

Observada una cèl·lula amb M.I. s'aprecia un embolcall que, de manera contínua, delimita el territori cel·lular i actua com frontera de la cèl·lula respecte al mitjà extern: és la membrana plasmàtica. Les cèl·lules realitzen l'intercanvi de substàncies amb el mitjà extern a través d'aquesta membrana en la qual ademés tenen lloc moltes reaccions químiques essencials per a la supervivència cel·lular.

Es tracta d'un embolcall continu que per una de les seves cares està en contacte amb el mitjà extern i per l'altra amb el hialoplasma cel·lular. En el M.I. s'aprecia una estructura formada per tres capes amb un espessor total d'uns 75 A.

Per a estudiar la seva composició química cal separar-la del citoplasma. En l'actualitat una de les membranes millor estudiades és la dels glòbuls vermells ja que és més fàcil d'aïllar perquè manquen de nucli. La membrana d'un glòbul vermell està formada per un 60% de proteïnes i un 40% de lípids. En altres tipus de membranes els percentatges poden variar però en general la massa total de proteïnes sol ser major que la de lípids, sent de mitjana: 52% de proteïnes, 40% de lípids i 8% de sucres.

Lípids

Els més abundants són els fosfolípids, el colesterol i els glucolípids. A causa de el seu caràcter anfipàtico (poseeixen un extrem hidròfob i un hidrófilo), quan es troben al mig aquós es disposen formant una bicapa lipídica. La proporció que correspon a cada lípid no és igual en cadascuna de les dues capes. La bicapa lipídica aporta l'estructura bàsica a la membrana i, a causa de la seva fluïdesa, són possibles moltes de les funcions que ocupen les membranes cel·lulars. Es diu que la bicapa lipídica és fluida perquè es comporta de la mateixa manera que ho faria un líquid, és a dir, les molècules poden desplaçar-se girant sobre si mateixes o intercanviar la seva posició amb la d'altres molècules situades dintre de la mateixa monocapa. És poc freqüenti l'intercanvi entre molècules situades en monocapas distintes.

Proteïnes

Les proteïnes se situen en la bicapa lipídica en funció de la seva major o menor afinitat per l'aigua. A causa de això s'associen amb els lípids de la membrana de diverses formes:

• Proteïnes que travessen la membrana. Es diuen proteïnes transmembrana.

• Proteïnes que s'introduïxen en part dintre de la membrana.

• Proteïnes situades en el mitjà extern a un o altre costat de la bicapa i unides a proteïnes transmembrana o a lípids.

El lloc que ocupen les proteïnes i la seva major o menor grau d'unió amb els lípids influïxen en la facilitat amb que poden ser separades de la resta dels components de la membrana. Segons això es classifiquen en dos grups:

• Proteïnes integrals o intrínseques: estàn íntimament associades als lípids i són difícils de separar. Constituïxen aproximadament el 70% del total i són insolubles en dissolucions aquoses.

• Proteïnes perifèriques o extrínseques: estàn poc associades als lípids, s'aïllen amb facilitat i són solubles en dissolucions aquoses.

Igual que els lípids, les molècules de proteïna poden desplaçar-se per la membrana encara que la seva difusió és més lenta a causa de la seva major massa molecular.

Glúcids

S'associen als lípids formant glucolípidos o a les proteïnes formant glucoproteínas. Estàn situats en la cara de la membrana que dóna al mitjà extracelular i forma la coberta cel·lular o glucocàlix. Aquesta disposició dels glúcids i el fet que els lípids

...