Vocal Tematica

VOCAL TEMÀTICA

En català hi ha tres conjugacions verbals. La vocal temàtica caracteritza el verb com a pertanyent a una conjugació, i en general apareix en l’ infinitiu al costat d’una –r, que és la desinència d’infinitiu pròpiament dita. Existeixen cinc models de conjugacions verbals.

Conjugació Vocal temàtica Infinitius models

1ª -a- Cant-a-r

2ªa -e- Tém-e-r

2ªb -e- Perd-r-e

3ªa -i- Serv-i-r

3ªb -i- Dorm-i-r

Al model 3ªb, pertanyent a la tercera conjugació, com dormir (conjugació pura), hi ha els verbs anomenats incoatius, com servir, que afegeixen un increment, anomenat pseudomorfema (-eix- en català central, amb moltíssima variació dialectal), en determinades formes.D’aquest cinc models, la gran majoria de verbs segueixen el primer o l’últim (cantar i servir).

Sovint s’identifica la conjugació dels verbs per l’acabament d’infinitiu, però hi ha uns pocs casos de verbs irregulars en infinitius, que es caracteritzen, precisament, per l’absència de vocal temàtica. Aquests casos són, per exemple, dir i dur, que provenen de verbs llatins de la segona conjugació (dicere i ducere). Podem reconèixer la seua conjugació pel gerundi, on sí trobem la vocal temàtica, tal i com es pot observar que hi és en llatí.

Infinitiu Gerundi Vocal temàtica Model conjugació

Di + r Di + e + nt -e- 2ª

Du + r Du + e + nt -e- 2ª

•

La vocal temàtica, de la mateixa manera, distingeix entre les tres conjugacions del castellà y el tema al que es correspon cada verb.

Els temes son tres:

 Tema de present: D’aquest procedeixen les formes del present de indicatiu, del present de subjuntiu i del imperatiu.

 Tema de pretèrit: A partir d’aquest es formen el pretèrit imperfect y el pretèrit perfecte simple, el pretèrit imperfecte y el futur de subjuntiu, així com el participi i el gerundi.

 Tema de futur: Amb aquest tema es construeixen les formes d’indicatiu, del condicional i de l’ infinitiu.

1ª conjugació: -ar

2ª conjugació: -er

3ª conjugació: -ir

Per obtenir substantius d’acció i efecte en s’adjunten sufixos a un primitiu verbal. Quan un sufix s’adjunta a un primitiu verbal per a crear un substantiu derivat que manté el tret semàntic propi d’un verb d’acció, obtenim un substantiu d’acció i efecte.

Els sufixos que permeten obtenir substantius d’acció i efecte

els anomenem sufixos nominalitzadors. El mot nou conté, dins seu, la base a partir de la qual ha estat format.

Utilitza aquesta fórmula:

Verb + sufix

Tots els sufixos s’adjunten a una base verbal. Aquesta base generalment

està formada per l’arrel amb la vocal temàtica (és a dir, els sufixos s’adjunten a la forma verbal desproveïda de morfemes de temps/aspecte/mode i de persona/nombre).

Base verbal (arrel + vocal temàtica) + Sufix

La sufixació per a obtenir substantius i adjectius d’acció i efecte a partir de verbs, es manté un tret morfològic propi dels verbs (la vocal temàtica), segurament com a indicador de la natura verbal del primitiu.

Exemple:

Català

Verb Arrel Vocal temàtica Sufix Substantiu

Mutar Mut- -a- -ció Mutació

Arbitrar Arbitr- -a- -atge Arbritratge

Polimentar Pol- -i- -ment Poliment

Castellà

Verb Arrel Vocal temàtica Sufix Substantiu

Jugar Jug- -a- -dor Jugador

Comer Com- -e- -dor Comedor

Vivir viv- -i- -dor Vividor

ADVERBIS ACABATS EN –MENT

• Formació:

El sufix –mente serveix per a formar adverbis de mode.

Els adverbis en català acabats en –ment sempre es construeixen a partir de la forma femenina de l’adjectiu (mantenint l’accent gràfic si escau).

Exemple:

Adjectiu masculí Adjectiu femení Adverbi

Lliure Lliure Lliurement

Covard Covarda Covardament

Continu Contínua Contínuament

Comú Comuna Comunament

Permanent Permanent permanentment

De la mateixa manera els adverbis en castellà acabats en –mente sempre es formen afegint aquest sufix a la forma femenina del adjectiu qualificatiu.

Per crear el adverbi de mode en adjectius que no varien la seua terminació segons el génere (-e, -l, -z, etc.), aquestos conservaran la seua terminació i s’afegirà la terminacio –mente.

Semànticament, el sufix –mente equival a la idea “de manera”.

D’aquesta manera podem veure alguns exemples:

Adjectiu masculí Adjectiu femení Adverbi

Ligero Ligera Ligeramente

Asiduo Asidua Asiduamente

Verdadero Verdadera Verdaderamente

Educado Educada Educadamente

Ágil Ágil Ágilmente

• Accentuació:

Els adverbis acabats en –ment son les úniques paraules (apart de les compostes com científico-técnico) que tenen dos accents tònics en castellà. Per aquesta raó conserven l’accent gràfic si l’adjectiu del que deriven també el porta.

Exemple:

Ràpid Ràpidament (RÀpidaMENT).

De la mateixa manera passa en el cas del castellà, que es conserva l’accent gràfic de l’adjectiu si el porta.

Exemple:

Hábil Hábilmente ( HÁbilMENte)

• Puntuació:

En qualsevol de les dues llengües quan modifiquen a tota una oració, duen coma al darrere si inicien frase, van entre dues comes si apareixen al mig o van precedits d’una coma si apareixen al final.

Exemple:

Català

-Francament, no entenem la vostra actitud.

-No entenem, francament, la vostra actitud.

-No entenem la vostra actitud, francament.

Castellà

-Sinceramente, pienso que no es cierto.

-Pienso, sinceramente, que no es cierto.

-Pienso que no es cierto, sinceramente

En canvi, van sense comes si modifiquen directament un verb.

Exemple:

Català

-Van parlar francament de si mateix.

Castellà

-Se esforzó tremendamente en ganar la carrera.

• Coordinació:

En el català, en els casos en que apareixen seguits dos o més adverbis acabats en –ment és recomanable de no suprimir la terminació, sinó repetir-la en cada adverbi. Només si el to del text demana fer reduccions (cas d’un text literari, per exemple), cal traure la terminació de l’últim adverbi.

Exemple:

Correcte La grandària de la partícula ha estat determinada teòricament i experimentalment.

Inadequat La grandària de la partícula ha estat determinada teòricament i experimental.

Incorrecte La grandària de la partícula ha estat determinada teòrica i experimentalment.

Correcte Directament o indirectament, totes les unitats de la institució depenen de la Gerència.

Inadequat Directament o indirecta, totes les unitats de la institució depenen de la Gerència.

Incorrecte Directa o indirectament, totes les unitats de la institució depenen de la Gerència.

Aquest mateix criteri és el que cal aplicar en construccions comparatives o en construccions inclusives.

Exemple:

Correcte Els infants actuen més intuïtivament que lògicament.

Inadequat Els infants actuen més intuïtivament que lògica.

Incorrecte Els infants actuen més intuïtiva que lògicament.

Correcte El problema es pot resoldre tant directament com indirectament.

Inadequat El problema es pot resoldre tant directament com indirecta.

Incorrecte El problema es pot resoldre tant directa com indirectament.

En canvi, en el castellà, quan en una frase han d’usar-se dos vocables seguits amb el adverbi -mente, únicament es fica al final de l’últim adjectiu per evitar recarregar el text.

Exemple:

El candidato contesta a las preguntas clara y correctamente.

SUFIXOS APRECIATIUS

Tant en el castellà con en el català els sufixos apreciatius són regulars en la seua semàntica i preservació de la categoria gramatical, ja que el contingut que aporten és de caràcter connotatiu, i no denotatiu, cosa que fa que el referent sigui el mateix de la base lèxica i que no produeixi nova entitat lèxica.

S’afegeixen a radicals de caràcter nominal, determinatiu, adjectival o verbal.

• Diminutius:

S’afegeixen a la base del nom, del determinant, de l’adjectiu, de l’adverbi i del verb, per tal de presentar el radical a què s’adjunta con a petit o insignificant, o per valorar-lo afectivament.

Català:

Exemples:

Radical Diminutiu Exemples

Adjectiu, substantiu, adverbi -et Pobret, clotet, tardet

Adjectiu, substantiu, determinant -eta Grandeta, maneta, poqueta

Adjectiu, substantiu -ets Espessets, pollets

Adjectiu, substantiu -etes Pobretes, gordetes

Radical Diminutiu Exemples

Adjectiu, substantiu -ic Pobric, angelic.

substantiu -ica Bonica

Adjectiu, substantiu -ics Pobrics, animalics

substantiu -iques Boniques

Radical Diminutiu Exemples

Adjectiu, substantiu -ó Mauló, torrentó

Adjectiu, substantiu -ona Tebiona, ignocentona

substantiu -ons Animalons

substantiu -ones Galtones

Radical Diminutiu Exemples

substantiu -ol pujol

substantiu -ola fumarola

substantiu -oles fumaroles

Castellà:

Radical Diminutiu Exemples

Adjectiu, substantiu -ito, -ita Niñito, cabrita

Adjectiu, substantiu -ico, -ica Animalico, manica

Adjectiu, substantiu -illo, -illa Cuadrillo, patilla

Adjectiu, substantiu -ete, -eta Gordete, guapeta

Adjectiu, substantiu -ín, -ina Guapín, pequeñina

Adjectiu, substantiu -ejo, -eja Pillejo, abueleja

Adjectiu, substantiu -uelo, -uela Picaruelo, pilluela

• Augmentatius:

S’adjunten a un radical nominal o adjectival, per tal de donar un sentit “d’un punt elevat”, “un alt grau”, en aquesta base lèxica.

Català:

Radical Diminutiu Exemples

Substantiu -arra pestarra

Radical Diminutiu Exemples

Adjectiu, substantiu -às Grandàs, animalàs

Adjectiu, substantiu -assa Ricassa, bocassa

substantiu -asses Bestiasses

Adjectiu, sustantiu -assos Grossassos, quartassos

Castellà:

Radical Diminutiu Exemples

Adjectiu, substantiu -ón, -ona Tomatón, casona

Substantiu -azo, -aza Tartazo, mesaza

Adjectiu, substantiu -ote, -ota Pobrote, animalota

Adjectiu -udo, -uda Forzudo, peluda

• Intensius:

S’adjunten a un radical adjectival, per tal de donar més intensificació, més emfasització en aquesta arrel.

Català:

Radical Diminutiu Exemples

Adjectiu -íssim Puríssim

Adjectiu -íssima Claríssima

Adjectiu -íssims Amplíssims

Castellà:

Radical Diminutiu Exemples

Adjectiu -ísimo Clarísimo

Adjectiu -ísima Purísima

Adjectiu -ísimos Candadísimos

Adjectiu -isimas Apretadísimas

• Despectius:

S’afegeixen a un radical nominal, adjectival o pronominal, per tal de donar un matís de menyspreu, de desconsideració o de desdeny en aquesta arrel.

Català:

Radical Diminutiu Exemples

Adjectiu, substantiu, pronom -ot Frescot, animalot , quelcomot

Adjectiu, substantiu, determinant -ota Agitadota, cosota, micota

Adjectiu, substantiu -ots Grandassots, didots

Adjectiu, substantiu -otes Traïdorotes, herbotes

Castellà:

Radical Diminutiu Exemples

Adjectiu -aco Bicharraco

Adjectiu, substantiu -acho, -acha Poblacho, tiparracha

Substantiu -ajo, -aja Pequeñajo, pequeñaja

Adjectiu -ales Viejales

Adjectiu -alla Antigualla

Adjectiu -astre Pillastre

Adjectiu, substantiu -astro, -astra Hijastro, pillastra

Adjectiu -engue Blandengue

Adjectiu -ingo Señoritingo

Substantiu -orrio Bodorrio

Adjectiu -orro, -orra Buenorro, pedorra

Adjectiu, substantiu -uco, -uca Pajaruco, feuca

Adjectiu -ucho, -ucha Feucho, feucha

Substantiu -ujo, uja Animalujo,

Substantiu -ute Franchute

BIBLIOGRAFIA:

-La Morfologia Del Lèxic de Solitud de Víctor Català

By Montserrat Villas i Chalamanch

- http://www.ub.edu/criteris-cub/criteri.php?id=620#620

Club Criteris Universitat de Barcelona

- http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/8777/3_Sufixacio.pdf?sequence=5

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

ELS SUBSTANTIUS D'ACCIÓ I EFECTE EN CATALÀ

Xavier Rull Muruzàbal

 http://eljuego.free.fr/Fichas_gramatica/FG_adverbios_mente.htm

 http://www.wikilengua.org/index.php/-mente



...