Altruísmo Y Egoísmo Des De La Teoria Sintética De La Evolución

1. Introducció

Durant l’evolució dels homínids, va néixer la cooperació, quan van adonar-se que viure sol era molt difícil. Col•laborar en algunes tasques del grup ajudava a incrementar les possibilitats de supervivència, d’obtenció de més beneficis i de reproducció. Més tard entre parents va sorgir l’altruisme, l’actitud per sacrificar-se en benefici d’un altre parent. Una cosa tan contradictòria amb la condició primària dels éssers vius s’ha convertit en una qüestió inquietant pels biòlegs, psicòlegs i sociòlegs. Alguns expliquen que l’altruisme és una forma avançada de l’egoisme, però l’altruisme és la condició que a portat l’èxit a la nostre espècie.

2. L’egoisme

L’egoisme és una actitud adoptada per l’esser que sent excessiu amor propi que fa atendre únicament a l’interès, les necessitats i el benestar particular; sense interès pels altres o inclòs en dany d’un altre individu.

2.1 L’egoisme segons:

- La biologia: la condició bàsica de la vida és l’egoisme, tot ésser viu neix amb una capacitat innata per sobreviure i inclinar-se per l’apropiació de béns pel benestar propi. L’individu amb més recursos és el que sobreviu, “si no devores, et devoren”.

- La psicologia: la conducta humana està basada per l’interès personal. El que diferència a les persones en aquest aspecte, és l’estratègia que utilitzen per l’auto beneficència. Podríem dir que en la ment d’un egoista predomina el raonament subjectiu.

- La moral: les persones han de tenir una normativa ètica per obrar el seu interès personal perquè és l’única manera d’obrar, però també permet realitzar accions que ajuden a altres amb una finalitat de lucre. L’egoista moral es basa amb l’afirmació del “jo” i això el converteix en el seu propi sobirà.

- La racionalitat: l’egoisme és l’opció més convenient pel nostre benefici i pel nostre grup social. L’acceptació del valor de l’egoisme construeix el suport de la teoria econòmica i democràtica.

3. L’altruisme

L’altruisme és un comportament que es caracteritza per el sacrifici personal pel benefici d’altres. És la preocupació o atenció desinteressada pels altres individus. També es pot considerar un comportament que fa augmentar les probabilitats de supervivència d’altres a costa de la pròpia.

3.1 L’altruisme segons:

- La biologia: és el patró de comportament animal en el qual un individu posa en perill la seva vida per beneficiar a membres del seu grup, principalment els que comparteixen els mateixos gens per garantir la continuïtat de la seva informació genètica.

- La psicologia: segons el corrent més escèptic l’altruisme és una forma d’hedonisme (cerca del plaer). Una “virtut” que porta una pèrdua a l’esser altruista. Per altra banda les persones solen sacrificar-se més per els éssers amb els quals mantenen alguna relació.

- La moral: els actes moralment correctes son aquells que intenten promoure la felicitat d’altres, per tant, els altruistes troben el seu “sentit de vida” i es lliuren de sensacions desagradables com l’egoisme.

- La racionalitat: es pot interpretar com un comportament irracional des d’alguns puts de vista, per això obeeix aquells tipus de racionalitat que apel•len als valors de solidaritat i cooperació.

4. Darwinisme: Competència

Darrera d’una naturalesa radiant s’amaguen éssers que constantment destrueixen altres vides a costa de la seva supervivència.

Tots els éssers estan emparentats així dons la varietat està produïda per la selecció natural que és clau del progrés de la vida: durant la reproducció poden sorgir variacions útils pels descendents que segurament podrien tenir més probabilitats de persistir i produir descendència amb caràcters similars i per tant forta, el resultat final es que els essers s’aniran perfeccionant en relació amb les circumstàncies que els envolten. La selecció natural conserva les espècies qualificades i elimina les dèbils, per tant, afavoreix la supervivència per al més apte i el que millor s’adapta al medi. Així dons, tot es redueix a una cruel lluita per l’existència.

4.1 L’actitud egoista

L’egoisme és la característica de la vida i la gran condició per la supervivència, per tant és l’actitud que permet sobreviure a un ésser més que els individus semblants. Segons Charles Darwin, la lluita per la vida és molt rigorosa entre individus i varietats de la mateixa espècie, degut a les nombroses semblances que comparteixen. “No hi ha avanç sense competició, per tant tampoc hi ha pau en l’evolució”.

4.2 Darwinisme social

El Darwinisme social es defineix com la teoria (basada en les lleis biològiques de Darwin) que afirma que les lleis socials formen part de les naturals y que posen en primer pla la lluita entre persones o grups humans com la principal font del progrés social i biològic. Alguns darwinistes socials proposen altres teories del progrés social basades en la solidaritat i l’altruisme. L’any 1879 Óscar Schmidt va opinar que l’aspiració socialista a la perfecció està associada a l’igualtat i que el darwinisme establia la desigualtat. La teoria de Darwin conduïa accidentalment a una possible justificació de les

...