Descartes

RENÉ DESCARTES

1. Trets generals de la filosofia cartesiana

- Crítica al saber tradicional i al criteri d’autoritat, motiu pel qual intentà trencar amb tota filosofía preestablerta.

- Importància del saber matemàtic: la lògica i la raó són utilitzades com a eines fonamentals. Descartes és un autor racionalista.

- Construcció del coneixement. Descartes busca el fonament del coneixement, les arrels del saber que poden ajudar-lo a construir l’arbre de la ciència. La seva tasca filosòfica és buscar els principis fonamentals de tot saber, els axiomes a partir dels quals es puguin desenvolupar les ciències actuals. Aquesta visió cartesiana és comparable a la xarxa lògica platònica que, a l’igual que l’arbre de la ciència cartesiana, només s’hi podia arribar mitjançant la raó i la lògica.

- Anteposició epistemològica a la metafísica. Descartes defensa que, abans de preguntar-nos com és el món, hem de preocupar-nos per saber com coneixem i quines són les regles i limits del coneixement. En aquest punt, comparteix visió amb Locke.

- Introducció de la raó autonòma, una raó que no depèn dels sentits ni de l’autoritat i que parteix d’idees innates. Tancats en una habitació i sense ajut de l’experiència podem desenvolupar tots els sabers; la veritat està en un mateix, no depem del món que ens rodeja.

2. El mètode sistemàtic del dubte

- El motiu pel qual les grans ments i els grans pensadors anteriors a Descartes han “fracassat” en les seves filosofies és perquè no han sabut orientar la seva raó. Necessitem, primer de tot, enfocar bé el “camí recte” pel qual la nostra raó ha de desfilar per poder aconseguir construir l’arbre del coneixement. Així, el mètode que hem de seguir per enfocar bé la raó es composa de quatre passos:

1) Criteri de veritat

Necessitem marcar-nos un criteri per distingir la veritat de la falsetat. Aquest criteri és la claredat, la distinció i la indubtabilitat. Pot ser que un enunciat se’m presenti com a clar i distint (per exemple: “El sol es pon cada dia”), però si no és indubtable jo l’haig de descartar com a no vertader (com que em puc imaginar un món on el Sol no es pon, aleshores jo puc dubtar de l’enunciat anterior). Ara bé, això no significa que un enunciat del qual es pugui dubtar sigui fals, simplement no sabem si aquest és real o no.

2) Anàlisi

Descartes busca analitzar les idees de la raó i dividir-les fins a trober els principis fonamentals que les uneixen.

3) Síntesi

El món és concebut per Descartes com una màquina. És per això que, tot el que sigui construible per la raó d’una manera lògica serà present en la realitat. Així, sintetitzant els resultat de l’Anàlisi, Descartes recombina i reconstrueix els principis que troba per arribar a formar les idees generals de les quals havia partit.

4) Revisió

Cal revisar el que s’ha fet per assegurar-nos de no haver comès cap error.

3. Execució i resultat del mètode cartesià

Partim amb la necessitat de posar contra les cordes tot el que sabem per veure si algun d’ells resisteix l’embestida del dubte. Per fer-ho, Descartes proposa quatre tipus diferents de dubtes:

A) Dubte moderat dels sentits

Busca trobar si hi ha alguna informació que rebem pels sentits i que ens sigui indubtable. Exemple: ¿Em puc imaginar un món sense arbres? Resposta: Sí, puc fer-ho. Per tant, com que els arbres no em resulten indubtables, i els percebo pels sentits, podem dir que dels sentits no en sorgeix cap coneixement rigorós i objectiu, tan sols informació contingent (cosa que NO vol dir que no estigui present en la realitat, tan sols que no ens és NECESSARI que existeixi).

B) Dubte radical dels sentits

Què vol fer: qüestionar-se l’existència del món extramental per veure si aquest realment existeix.

Resultats: No tenim cap criteri objectiu que ens permeti establir que el món que percebem pels sentits és real o producte de la nostra imaginació, doncs no tenim cap manera de diferenciar somni de vigilia.

C) Dubte moderat de la raó

Què vol fer: qüestionar-se la validesa del coneixement matemàtic.

Resultats: Descartes prèn

...