Els Edificis públics

ELS EDIFICIS PÚBLICS

EL CIRC

Al circ tenia lloc l’espectacle que comptava amb més acceptació a Roma i el que aixecava un autèntic entusiasme entre els espectadors, les curses de carros (ludi circenses).

Els ludi circernsies consistien en la celebració de curses de carros molt lleugers arrossegats per quatre cavalls enganxats al davant (quadrigues) o per dos (bigues). Els conductors d’aquests carros (aurigues) intentaven fer les set voltes preceptives al circ en menys temps que els seus competidors.

August creà quatre fractiones o partits (vermell, verd, blanc i blau) que s’encarregaven de proporcionar els aurigues, els cavalls i els carros necessaris als organitzadors dels jocs.

El circ era un edifici de planta rectangular, amb un dels costats petits corbat. Al voltant de l’arena s’aixecaven les grades, a les quals s’hi accedia per unes portes anomenades vomitoria. El conjunt del circ estava tancat per un mur gruixut d’argamassa. A la planta baixa hi havia un gran nombre de portes que permetien l’entrada i la sortida amb rapidesa.

Enmig del circ hi havia hi havia un mur vertebral (spina) que separava l’arena en dues parts, al voltant del qual els carros hi feien les voltes, acavaba en unes columnes còniques (metae). Les carceres eren els recintes des d’on arrencaven els carros en les curses.

El Circus Maximus va ser el més important de Roma.

EL TEATRE

Els espectacles teatrals constituïen la part més civilitzada dels ludi publici.

Originariament es feien representacions teatrals (ludi scaenici) a l’aire lliure o en escenaris provisionals en els quals es posaven en escena versos fescennins (representacions de caràcter burlesc i groller), atel•lanes (frases sobre diversos temes on els personatges eren el geperut astut, el golafre i el beneit) i el mims.

Més endavant es representaven obres dramàtiques traduïdes del grec o de temàtica grega, tant si eren tragèdies com comèdies.

Els teatres més coneguts de Roma són els de Balb i Marcel. A Catalunya trobem el de Tarragona i el de Badalona, i a la resta d’Hispania el de Mèrida, Sagunt, Saragossa o Cartagena.

Les parts del teatre són la cavea, la graderia semicircular, la orchestra, situada entre entre el proscaenium i la cavea, on s’erigia un altar dedicat a Dionís. El proscaenium o escenari era una plataforma rectangular elevada on hi actuaven els personatges de l’obra teatral. La scaena era una façana d’un plau sumptuós, situada darrera darrere del proscaenium on s’hi solien penjar decorats.

AMFITEATRE

Els espectacles que es feien a l’amfiteatre tenien tots en comú la sang i la mort. Els espectadors exigien espectacles més cruels i els emperadors satisfeien amb escreix els desigs dels seus súbdits.

La lluita de gladiadors té un orígen antic a Roma. Al principi es feien a l’aire lluire, després al circ i més tard, a partir de Cèsar, a l’amfiteatre.

Els gladiadors, que generalment eren esclaus o presonres de guerra, combatien els uns contra els altres per parelles o per grups. La sort del vençut o del ferit depenia sovint de l’humor del públic; si tothom veia voleiar el mocador, es perdonava la vida al lluitador caigut, si, en canvi posaven la mà closa cap per avall amb el polze estirat el vençut havia de morir a l’instant.

Els espectacles amb feres o venationes consistia a exhibir animals exòtics o enfrontar-se gladiadors amb feres o bé feres amb feres. Els animals (tigres, panteres, leons, rinoceronts, etc.) es portavend des de l’Àfrica o l’Àsia i es tancaven als soterranis de l’amfiteatre. Per tal de que mostressin més ferocitat, se’ls privava d’aliment abans de sortir a l’arena.

Les

...