RESUMEN MILL

III.- Al cap 2 del llibre Mill també té interès a distanciar-se de la doctrina liberal més pedestre que identificava l’utilitarisme amb el “hard work” [treball dur] en una evolució de la teoria del sentit comú. La filosofia del sentit comú era una derivació de l’empirisme escocès que va tenir, més tard, una gran influència a Catalunya en la mesura que responia als interessos d’una burgesia industrial. Entre els partidaris del “common sense”, era un tòpic considerar que “la utilitat màxima és el treball”. Per això el moviment socialista veia amb prevenció l’utilitarisme considerant-lo com una justificació de l’explotació. Però per a Bentham i Mill la utilitat és allò que ens fa feliç la gent; i és obvi que no qualsevol treball fa feliç, ni és socialment útil: n’hi pot haver de creatiu (tenir cura de les flors del meu jardí) i d’alienant, inútil i embrutidor. Podria ser útil ser frívol o esnob (això ajuda a divertir la gent) i pot ser útil una vida dedicada als plaers senzills. De fet, Mill identifica el seu model moral amb la vida de plaers senzills que havia reivindicat Epicur. En aquest sentit, també pot resultar més útil la feina d’un pagès que té cura del medi ambient que la d’un industrial que el destrueix. Tòpics com “el treball dignifica” o “qui de jove no treballa de vell morirà a la palla”, no reflecteixen de la moral utilitarista, ni l’estat de l’evolució social. Treballar dotze hores en un bar amb un contracte escombraries i dependre de les propines, no dignifica ningú -i qui no treballa no ha de morir a la palla sinó que té tot el dret a una ajuda suficient de la Seguretat Social. L’economia no és el criteri de utilitat de cap manera.

Ja amb poc més de vint anys, Mill havia escrit al cinquè dels seus ASSAIGS SOBRE ALGUNES QÜESTIONS DISPUTADES EN ECONOMIA POLÍTICA que la utilitat de l’economia no és la de l’«homo oeconomicus», l’abstracció del subjecte que busca maximitzar el seu benefici material: «Mai cap economista polític no ha imaginat que els éssers humans autèntics no tinguessin cap més desig que la riquesa, o cap altre objectiu que no cedís davant la més insignificant motivació de tipus pecuniari». Un «oeconomicus» és una abstracció, però la utilitat és «felicífica» (és a dir, de felicitat agregada) i no estrictament econòmica al menys en el sentit més habitual del mot.

IV.- És important també diferenciar dos conceptes que no tenen res a veure i que, de fet, per a Mill són estrictament antagònics, però que els crítics de l’utilitarisme confonen de forma sovint interessada. No és el mateix el «contentament» [en anglès, “content”], és a dir, la conformitat, l’acomodament, que la “felicitat”. Per a ser feliç cal ser actiu, protagonista de la pròpia vida, creador. En el contentament som tractats com a objectes (ens “fan” contents). En la felicitat ens tractem, i exigim

...